El Centre d'Estudis del Bages (CEB) ha presentat al·legacions a l'aprovació inicial per part de l'Ajuntament de Manresa, les instal·lacions i les mesures de protecció contra incendis de la finca i Casa de la Natura la Culla, de propietat municipal. El projecte inclou la construcció d'un nucli de comunicacions format per un ascensor i unes escales a l'interior de l'edifici, on hi havia l'antiga cuina, que té un sostre de volta catalana que quedaria afectat. La iniciativa ha encès els historiadors, que ho consideren un atemptat al patrimoni.
Les al·legacions del CEB, que les va presentar el 27 de juliol passat -l'Ajuntament té 30 dies per estimar-les o no, i la darrera paraula serà del departament de Cultura- remarquen que «la construcció del nucli de comunicacions format per l'ascensor i l'escala suposarien un dany irreparable a un Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), atès que tal com està plantejat implica necessàriament la destrucció completa i irreversible de l'espai que històricament ha ocupat la cuina del mas. A més, aquesta destrucció implicaria alhora una desfiguració irrecuperable de la planta baixa de la casa, l'espai amb més interès històric i patrimonial de l'edifici, juntament amb les fortificacions exteriors [del segle XVI]». Afegeix que és de titularitat pública, a diferència del mas de les Marcetes, que també manté la configuració interior inalterada, recorda.
Una zona d'aparcament
L'entitat defensa que, tenint en compte que és un BCIN en la categoria de monument històric, declaració que va rebre el 1949, el més adequat seria «construir el nucli de comunicacions per l'exterior de l'edifici» i lamenta que l'Ajuntament no hagi explorat aquesta opció. El projecte el signa l'arquitecte Pere Santamaria i el pressupost total, que inclou adaptar una zona d'aparcament a l'interior de la finca que coincideix amb l'inici del carrer de la Culla, la millora d'instal·lacions i mesures de protecció contra incendis, supera els 300.000 euros.
«Dany permanent i irreparable», un «error monumental en termes de conservació del patrimoni», «una desfiguració irreparable i irreversible». Són algunes de les afirmacions que inclou el document del CEB per definir el que suposaria l'actuació de l'Ajuntament, que l'1 de juliol va presentar el projecte a representants d'entitats lligades al patrimoni. Allà ja va quedar palès el desacord entre els tècnics i els historiadors, com va recollir l'historiador Jordi Sardans en una opinió al diari del 23 de juliol. El també historiador Jaume Serra va escriure una tribuna l'1 d'agost passat en què recordava que un BCIN -a Manresa n'hi ha catorze- és la màxima valoració d'un bé patrimonial i que, segons la llei, «la Culla ha de ser protegida i conservada per no perdre les característiques que li donen valor i interès».
El CEB també fa referència a la llei per apuntar que «qualsevol projecte d'intervenció en un BCIN ha d'incloure un informe sobre els seus valors històrics, artístics i arqueològics i sobre el seu estat actual, i també d'avaluació de l'impacte de la intervenció que es proposa». En canvi, remarca, «el projecte executiu que s'ha posat a informació pública i que suposem que s'ha enviat al departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per tal que n'autoritzi o no les obres no inclou en cap cas ni un informe sobre els seus valors històrics, artístics i arqueològics, ni un informe sobre el seu estat actual, ni tampoc cap avaluació de l'impacte de la intervenció que es proposa». De fet, diu, «no conté ni tan sols una sola fotografia de l'espai que històricament ha ocupat la cuina i que seria l'estança on hauria de construir-se el nucli de comunicacions». Constata que «tot plegat, doncs, és clarament un incompliment flagrant del citat article de la Llei 9/1993».Més de mil anys d'història
Les al·legacions repassen més de mil anys d'història de la Culla i defensen que l'espai que es malaguanyaria «ja era present en la configuració original» (el segle XI ja hi hauria una casa de pagès). Hi desfilen un pergamí guardat a Sant Benet de Bages del 1009 escrit en llatí, on surt per primer cop el topònim la Culla; la Seu, en les possessions de la qual va quedar inclosa la Culla quan va rebre la nova dotalia, ara fa mil anys. També hi consta que una descendent dels Culla (Damiana) va conèixer i tractar amb sant Ignasi de Loiola en la seva estada a Manresa; que el segle XVI es va ampliar el mas; que la dedicació exclusiva a la vinya el segle XIX va comportar la construcció de diverses tines, i que la fil·loxera el va abocar a un declivi que va assolir el zenit el 1950, en quedar deshabitat.
El CEB reclama per tot plegat que el projecte es modifiqui per ajustar-lo a dret; tenir en compte les consideracions històriques i patrimonials exposades, i que el nou nucli es construeixi a fora.
Municipal des del 1980
Des del 1980 el mas de la Culla, veí de l'Hospital Sant Joan de Déu, és propietat de l'Ajuntament de Manresa. Els anys 1982 i 1993 s'hi van fer obres de rehabilitació i el 1994 hi va començar a funcionar el Camp d'Aprenentatge del Bages. També hi té la seu el Consell Regulador de la DO Pla de Bages. La gestió de la casa és de la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia (Parc de la Sèquia).
