Rosa Torras Barris (Manresa, 1959) és una instructora de mindfulness i mindfulnesscoach que, al llarg dels darrers tres anys, ha ensenyat a meditar a més de dos-cents cinquanta convictes de Brians.

És la coordinadora de l'equip de mindfulness, de la Fundació Universitària Martí l'Humà, i assegura que la seva gran satisfacció és que interns que compleixen penes per delictes greus estan exercint de professors d'altres reclusos i aqurst fet permet poder arribar a moltes més persones. Creu que si es genera un efecte dominó, la reducció del nombre de baralles i conflictes que afirma que s'ha produït encara serà més significativa.

Enginyera Química de formació, exdirectiva de laboratori farmacèutic i amb carrera professional en una multinacional, una baixa per estrès li va fer reformular les seves prioritats.

Va passar d'«anar a cent a deu per hora» per decisió pròpia, i es va formar en el mindfulness basat en la reducció de l'estrès i també focalitzat en les addiccions i malalts crònics. Havia de fer un curs a mestres de Brians2 que s'encar-reguen de formar interns perquè aconsegueixin treure's la primària, la secundària o cursos especialitzats. Li van demanar si es podia desplaçar ella perquè era més factible per als mateixos mestres de la presó. Així va ser com va entrar al centre penitenciari.

Un cop es va haver acabat la formació, els mestres de la presó li van plantejar que ensenyés mindfulness als interns, perquè consideraven que seria beneficiós. Torras hi va accedir i així va començar a ense-nyar meditació als presos.

Explica que la vida a la presó sembla senzilla però no ho és. La convivència en si i les relacions entre interns no sempre són fàcils. Les emocions estan a flor de pell i molts pensaments són bucles obsessius d'històries fortes amb molta càrrega emocional que comporten una gran dosi de patiment.

Rosa Torras explica que la majoria dels interns, fins i tot aquells que estan a punt d'acabar la seva condemna, tenen un alt nivell d'estrès. Tenen por de recaure, por d'enfrontar-se al que els espera a fora, por de sortir a un món diferent del que estan a punt de deixar, sobretot si han complert molts anys de condemna.

La pràctica del mindfulness, és a dir, de l'atenció plena, es converteix per a aquestes persones en una potent eina que els permet gestionar les seves pors i regular les seves emocions. Com deia un pres: «M'adono que molts problemes aparentment gegants només són al meu cap».