Assegudes prenent el sol de la piscina de Sant Joan de Vilatorrada hi havia Rosario Morales i M. Àngels Calvet, dues amigues i veïnes del municipi que cada matí es troben per anar a nedar i fer petar la xerrada a la piscina. «És clar que fa més por i vigilem més, però sempre hem vingut a la piscina i, mentre puguem, ho seguirem fent», diu Morales. Les dues santjoanenques creuen que, en general, la gent fa prou cas de les normes establertes per la piscina.

D'altra banda, hi ha altra gent que abans eren abonats habituals, que aquest estiu no s'han abonat o hi van molt menys sovint. A la mateixa piscina, David Hidalgo, un altre banyista, explicava que ell i la seva família s'han comprat una piscina petita de plàstic. «Ara ens remullem allà, venim aquí dies puntuals. En tot l'estiu hem vingut tres dies i potser ho vivim amb més incomoditat que els altres anys, que hi veníem gairebé cada dia».

El banyador posat de casa

Cristina Vila, banyista de Santpedor, també diu que aquest estiu ha anat a la piscina en poques ocasions. A més, explica que una de les mesures que personalment ha pres ha estat la d'intentar utilitzar el mínim les zones més comunes. Per exemple, explica que ara, en comptes de posar-se el banyador als vestidors de la piscina i dutxar-se allà mateix en sortir, ja ve canviada de casa i, quan decideix marxar, també es dutxa i es canvia de roba a casa seva.

Vila també es mostra satisfeta de la utilitat de l'aplicació de mòbil que ha creat l'Ajuntament de Santpedor per controlar la capacitat des de casa. Explica que, «abans de sortir de casa, pots consultar la quantitat de gent que hi ha i així també saps què t'hi trobaràs o bé si decideixes no anar-hi si prefereixes no haver de patir per posar la tovallola aquí o allà i vigilar la gent del voltant».

Daniel Planas és abonat de la piscina de Santpedor. Explica que, tot i ser de Manresa, cada any anaven a la piscina de Callús. Aquest any, però, algunes piscines van decidir que al principi d'estiu es farien abonaments només per als empadronats del municipi i que, més tard, s'obriria a tots els públics.

A Callús, per exemple, fins al dia 5 de juliol no es van obrir les portes del recinte a gent de fora. Tot i això, actualment encara es dona prioritat a les persones empadronades a l'hora d'obtenir els abonaments. Així, les persones de fora només obtindràn l'abonament a la piscina sempre que no hi hagi més demanda dels propis residents.

Pel que fa a Planes i la seva família, en veure que en aquell moment no podrien abonar-se a Callús, van decidir canviar de piscina.

«No vam pensar deixar d'anar-hi. Penso que la clau és no ser paranoic i fer cas i complir les recomanacions que ens donen».

Planas pensa que «el risc es troba en la gent que ve a la piscina, i són un grup molt gran que es veu clarament que no formen part del mateix nucli familiar».

El cantó més positiu

Neus Quer i Lluís Selvas gaudien dels seus últims 5 minuts estirats en unes gandules de la piscina municipal de Manresa, ja que l'hora que havien reservat se'ls acabava. Els banyistes es van mostrar optimistes davant les noves mesures de la piscina, sobretot pel que fa a la interior: «Abans, segons l'hora que venies a la piscina per fer una estona de natació, et trobaves que havies de girar cua perquè tots els carrils estaven ocupats per una i fins i tot dues persones», lamenta Quer.

Pel que fa a la piscina de fora, Selvas creu que «establir els horaris va bé perquè t'assegures tranquil·litat i espai durant l'estona reservada i això és molt pràctic». En definitiva, són unes mesures que «es podrien establir com a costum quan tot això hagi acabat per tal de mantenir un ordre i evitar masses de gent als llocs», opina la parella.La visió del jovent

Durant la desescalada, el jovent ha estat un dels sectors més assenyalats de saltar-se les normes de prevenció i distanciament.

Marc Bardají, un jove manresà que s'estava banyant a la piscina municipal juntament amb dos amics més, diu que hi ha gent jove que és molt conscient i d'altra que no ho és gens, però que passa el mateix amb altres franges d'edat.

Bardají diu que «jo soc un noi jove i m'agrada veure'm amb els amics sovint, però també soc conscient que en aquesta circumstància no tenim la mateixa llibertat de moviment ni d'actuació que abans. Cal tenir respecte per la gent que està al teu voltant, sobretot».

Els tres joves coincidien en el fet que «la responsabilitat de qui fa les coses com toquen o com no toquen no és una qüestió de joves i grans, sinó de ser tots plegats una mica més conscients de la situació que estem vivint i ser respectuosos».

De fet, Bajardí es mostrava crític pel que fa a la normativa de la mascareta: anar amb mascareta de la porta de la piscina fins a la tovallola és imprescindible, però un cop a l'aigua no ens la podem pas deixar posada. Això vol dir que és menys perillós estar junts dins l'aigua que fora? I el mateix als bars, on tothom aprofita per passar la tarda amb amics sense mascareta. És que asseguts el virus no es transmet?», debatia el jove amb els seus companys.