Esgotats i cansats. Psicològicament i físicament. Amb la sensació que no atrapen tota la feina i, sobretot, amb el neguit que suposa no veure el final de l'emergència sanitària del coronavirus. Al contrari. Què passarà a la tardor quan arribin, també, grip i refredats?

És el sentiment de metges, metgesses de capçalera i professionals de primària de Centres d'Atenció Primària (CAP) de Manresa i el Bages amb alguns dels quals ha parlat Regió7. La primària s'ha convertit en el mur de contenció de la pandèmia. Als hospitals ara només hi ingressen els casos més greus. Però asseguren que no arriben a tot arreu. Reclamen més mitjans a l'Administració i més responsabilitat social als ciutadans. «Faltarien més metges i més suport», diuen.

Pressió aclaparadora

«Hi ha molta pressió i és aclaparador, perquè a més a més d'atendre els nostres pacients» -sobretot malalts crònics a qui s'ha de fer un seguiment regular-, «s'hi han afegit els qui presenten símptomes de coronavirus», les presencials quan es considera imprescindible i casos sobrevinguts.

La majoria de consultes es fan ara per telèfon, però avisen que «sembla bufar i fer ampolles i no ho és». Una metgessa comenta que «jo quan acabo la feina no puc ni respirar, i ni tinc ganes de parlar després de passar tot el dia al telèfon. És la sensació general al meu sector, i a més a més amb la idea que no fas les coses ben fetes. Et quedes amb neguit».

A això cal afegir que els pacients tampoc no estan contents, expliquen els professionals. «Se senten desprotegits». L'atenció ja no és la de sempre ni com sempre. Les coses han canviat i fins i tot es controlen els accessos als CAP perquè no hi entri ningú que no tingui cita. Ja no s'hi pot anar com abans. Es tracta de preservar la seguretat dels pacients i també la dels mateixos professionals, un dels col·lectius més castigats per la malaltia.

Un altre metge comenta que «no estem contents ni metges ni pacients. A mi m'agrada escoltar-los, mirar-los, per saber què els passa, i per telèfon tens una visió més reduïda. Els teus pacients estan contents que els truquis, però quan n'has d'atendre un que no és teu, notes cert malestar perquè tu no ets el seu metge ni ell el teu pacient». Explica, a més a més, que hi ha casos en què «has de veure el pacient o et quedes amb el sentiment que pot arribar a passar alguna cosa».

«No pararies de fer PCR», explica un altra professional. Estem sempre sospitant de la covid, i és esgotador». Comenta que a diferència de l'època de màxima pressió del virus, no hi ha cap problema per fer proves de PCR i que ara també es disposa de material de protecció, els EPI, encara que recorda que el virus no ha afluixat en ple període de vacances.

El neguit es multiplica perquè «no pots abaixar la guàrdia i perquè, com sempre, no sabem cap on anem ni quan acabarà tot això. Vivim amb incertesa. Als hospitals estan cansats, però nosaltres també. Els metges de primària estem pringant a base de bé», afirma

Quan una persona és atesa per un metge de primària, ara generalment és via telefònica, i se sospita que pot tenir covid se'l cita per fer un PCR al CAP al qual pertany. «Al mateix moment ja se li dona hora». Si dona positiu i pot presentar complicacions o hi ha senyals d'alarma se'l deriva a l'hospital, si és que no hi ha ingressat ja abans. En cas contrari se li recepta paracetamol, confinament -l'únic tractament, ara per ara- i se li fa un seguiment des del mateix centre d'atenció primària.

Actualment el protocol diu que se l'ha de trucar a les 24 hores i després als 7 dies per veure'n l'evolució. Hi ha qui fa un seguiment cada 48 hores als seus pacients. «Hi ha hagut dies que hem fet fins a 500 trucades», explica una metgessa de Manresa. Si cal entra en joc el servei d'atenció domiciliària. No sempre fa falta. «Possiblement ara venen més casos», explica un metge, «però no tan greus com en plena pandèmia».

Contactes i rastrejadors

Tenir els contactes amb qui un positiu ha tingut relació és clau per aturar el que s'anomena transmissió comunitària del virus. Fins ara eren els propis metges els qui els havien de demanar al malalt en el moment que donava positiu.

«Quan diagnosticaves un cas, a l'ordinador ja es desplegava automàticament la pantalla per fer un estudi dels contactes». Les dades s'enviaven el Servei de Vigilància Epidemiològica, que és qui havia de fer la recerca per evitar la propagació del virus. Ara aquesta feina la fan els anomenats rastrejadors que ha contractat Salut. La consigna és identificar qui ha estat en contacte amb un positiu les últimes 48 hores, i si es creu oportú fer PCR. Els professionals de primària expliquen que els hi han tret feina de sobre, però en algun cas opinen que «molts són nous i els hi fa falta rodatge».

Un professional comenta que «anem sostenint la situació. Cada cop hi ha més pressió, no sabem què ens espera i anem de bòlit demanant PCR i que la gent tingui clar la definició de contacte». Explica que «hi ha qui et ve a demanar PCR perquè ha estat amb una persona positiva, i no és això. Cal veure quin contacte hi ha hagut i si realment fa falta o no». Segons el seu punt de vista «hem de tenir més consciència de fer correctament l'aïllament que no pas el PCR».

Canvis a l'atenció primària

«Hi ha hagut un abans i un després del confinament. Res no és igual. Però nosaltres vam continuar treballant i ho seguim fent», relata un dels professionals amb qui ha parlat aquest diari.

De fet tot el sistema va canviar a Manresa el 22 de març. L'Institut Català de la Salut i la Fundació Althaia, que gestiona els CAP de les Bases i la del Barri Antic, van anunciar que es tancaven els centres assistencials i que tota l'atenció es concentrava al CAP Bages de plaça Espanya, mentre que al de les Bases s'hi van centralitzar les tasques de visites a domicili i el suport a residències i altres col·lectius. El de la Sagrada Família i el del Barri Antic es van tancar. Els canvis van afectar els més de 77.000 usuaris del servei públic a Manresa. El mateix es va fer a arreu. L'atenció es concentrava en pocs CAP i amb la premisa que abans s'havia de trucar per exposar la necessitat del pacient i, a partir d'aquí, valorar com se l'havia d'atendre. En la major part d'ocasions, via telèfon. també és quan es van estrenar els controls a les entrades. Un cop han reobert s'ha mantingut aquest model.