«Una persona propera ingressa a l'hospital i al cap de dos dies, en què no l'has pogut visitar, et diuen que ha mort, i fins al cap d'un mes no pots portar les seves cendres a casa». És el que han viscut moltes persones que han perdut un ésser estimat durant la pandèmia de la Covid-19. Ho explica el psicòleg i terapeuta manresà Carles Perarnau, que és el coordinador del Servei d'Acompanyament en el Dol de la Catalunya Central, que ha tingut com a missió ajudar aquestes persones a fer el dol.
Els grups de dol per la Covid que han funcionat a Manresa des del 29 de juny passat dirigits per Perarnau, que fa vint-i-un anys que s'hi dedica, han quedat aturats des de divendres de manera temporal. Es reprendran el 2-3 de setembre. Del mig centenar de persones que hi han acudit, trenta han perdut un ésser estimat per culpa del virus. Persones que no s'han pogut acomiadar de la parella, del pare, de la mare, del germà..., perquè els van ingressar i ja no els van veure més i que, per tant, han viscut un «dol de risc». El terapeuta afirma que, si no es tracten convenientment, «els dols mal elaborats a causa de la Covid poden crear greus problemes mentals». És el que intenta evitar.
Anteriorment, en els quatre grups presencials que han funcionat des del 29 de juny i fins aquest divendres a la casa Flors Sirera i, fins al juliol al casal de les Escodines, l'especialista va atendre telemàticament les persones que van necessitar suport. Quan es va acabar el confinament, però, es va veure la necessitat de muntar grups presencials, que es van organitzar en espais municipals i no a la seu del servei, el Centre Hospitalari, perquè és molt petita i calia disposar de més espai per guardar la distància entre assistents.
Al Casal de les Escodines es va organitzar un grup de nou persones que havien perdut un ésser estimat per la Covid, els dimarts i dijous a la tarda, i a la casa Flors Sirera, tres grups de catorze persones cadascun, els dimecres al matí i a la tarda i els dijous al matí. En aquest cas, amb persones lligades a la Covid i altres que no.
A Flors Sirera serà on es reprendran els grups el mes vinent. Fins aleshores, Perarnau posa a disposició el mòbil, 635 534 236, i el cor-reu serveiddol@gmail.com.
Com s'han organitzat
De les trenta persones afectades per la Covid, el 40% han perdut la parella, i la resta, un germà, el pare o la mare, un amic, un fill... El psicòleg explica que els grups no s'han fet tant pensant en la Covid, sinó en el tipus de pèrdua. «La pèrdua immediata i la manca de comiat colpeixen molt i uneixen, però la pèrdua del mateix semblant uneix molt més. Sempre que una mort té unes característiques que s'assemblen, si ho treballes en grup, uneix», remarca.
Perarnau fa molts anys que ajuda persones que han viscut una pèrdua traumàtica, sigui per accident, per suicidi, per malaltia; per tant, hi està acostumat i, en aquest sentit, la Covid no l'ha agafat amb el peu canviat. «El que comporta és que no et permet acomiadar-te del teu ésser estimat i ha provocat que aquestes persones tinguin un trauma emocional molt important perquè quan els van dir que el marit era a l'hospital, el següent que en van saber és que era mort. El que tenim és un dol que té molt risc de complicar-se». De fet, assegura, si no «s'ha elaborat bé, podem tenir problemes greus de salut mental: depressions, alcoholisme...». A banda, «moltes persones poden acabar fent un dol patològic que es complica amb el pas del temps i que es pot arribar a cronificar». Al marge de la tristesa que senten, el no comiat que han hagut de viure a la força totes aquestes persones, remarca, «els ha deixat molta impotència, ràbia, culpabilitat. Moltes s'han sentit culpables tot i saber que ser amb el seu familiar era un risc per a la seva salut». Serveis com el que ofereix «volen ser un espai per canalitzar el dolor. Tenir l'acompa-nyament d'un professional et pot ajudar a no fer aquesta patologia, a no entrar en aquest bucle».
La importància del comiat
Per mirar de sortir-se'n, a banda de la teràpia, creu que hi ha iniciatives interessants, com «crear un ritual col·lectiu que marca un abans i un després per poder notificar aquesta mort. Alguns ajuntaments ho han fet i, a part, s'ha recomanat a les famílies que ho puguin fer entre la seva comunitat més propera. Moltes encara esperen que les persones que han perdut entrin per la porta qualsevol dia. No s'ho volen creure». Per això «se'ls aconsella fer el ritual de comiat», perquè és la manera de començar a cicatritzar una ferida que, en cas contrari, quedarà oberta, amb el risc que això comporta per a qui ho pateix.
