L a plaça d'Anselm Clavé es va configurar cap a l'any 1891, quan l'Ajuntament de Manresa va comprar la casa que hi havia al número 38 del carrer d'Urgell. Tant la plaça com el carrer de Jaume I són fruit dels canvis urbanístics i polítics de la segona meitat del segle XIX.

La desamortització dels béns del clergat regular va permetre fer obres urbanes importants a dins del perímetre emmurallat de la ciutat. En aquest indret hi havia l'església de Sant Pere Màrtir, actual plaça de Sant Domènec, i el convent dels dominics, actual teatre Conservatori, amb els horts corresponents. L'església es va convertir en parròquia, i el convent, en caserna i escola, i més tard en teatre i conservatori de música, a més d'altres usos.

L'espai de l'hort es va vendre en subhasta, però l'Ajuntament va decidir que «se abra en aquel punto una espaciosa calle de 12 metros, que desde la carretera de Cardona salga hasta la calle Urgel». La idea d'obrir un carrer ample i recte (els primers anys es va dir Nou de Sant Domènec) i la creació d'una plaça dins la trama urbana medieval obeïa als canvis urbanístics de final del segle XIX, que tenien per finalitat millorar l'entrada a un sector de la ciutat vella i millorar la higiene urbana de la zona dominada pel carrer d'Urgell, un vial llarg, estret, fosc i poc ventilat.

Un acord municipal del 20 de juny del 1891 va subvencionar amb quatre mil pessetes l'ender-rocament d'una casa aïllada a la intersecció del carrer d'Urgell amb el Nou de Sant Domènec. Els veïns van al·legar que amb l'enderrocament «se forma en aquel punto una espaciosa plaza que contribuirà un poco al embellecimiento de una parte tan cèntrica de la población».

En un primer moment, es va conèixer amb el nom de plaça d'Urgell i també plaça de la Par-ra. El 26 de juliol del 1918, l'alcalde republicà Maurici Fius i Palà va proposar en el ple municipal que se li donés el nom de plaça d'Anselm Clavé, en honor del creador de les societats corals.

Després de diferents picabaralles polítiques, es va acordar que per la festa major d'aquell any es posaria aquest nom a la plaça. En el programa d'actes trobem que l'acte de nominació de l'indret es faria el diumenge 1 de setembre a un quart d'onze del matí. A partir d'aquella hora van arribar a la ciutat 29 corals, la majoria de les quals formaven part de la Federació dels Cors de Clavé. El gros de les societats corals va anar a saludar l'Ajuntament, on es va cantar la composició Salut als cantors.

En comitiva fins a la plaça

La comitiva es va dirigir de la plaça de la Constitució (nom imposat des del Govern central) cap a la plaça que s'havia de nominar a través dels carrers de Sant Miquel, Plana de l'Om i Urgell. A la plaça hi havia una tribuna on es van situar les autoritats civils, judicials i militars. El senyor Vial, de la comissió organitzadora, va donar lectura a les diferents adhesions rebudes, i van pronunciar discursos d'exaltació de la figura d'Anselm Clavé l'alcalde, Maurici Fius i Palà; Josep Barrera, d'Esparreguera; Ramon Boixeda, en representació de les dues corals manresanes, i el senyor Capdevila, com a president de la Federació de Cors de Clavé de Catalunya. Posteriorment, es va descobrir una placa que donava el nom de plaça de Clavé a la plaça d'Urgell. Aquesta placa es va col·locar entre els números 26 (hi havia hagut una barberia i ara hi ha la farmàcia Comas) i 28 (abans farmàcia J. Balaguer i ara magatzems Iglesias).

A la placa hi havia el nom d'Anselm Clavé, uns motius vegetals i, al marge superior dret, l'escut de Manresa. L'acte va acabar amb una cantada de totes les societats corals, dirigides pel mestre director del Cor de Sant Josep, Cristòfol Ferrer, que van interpretar les composicions La Maquinista i Gloria a España del mestre Clavé acompanyats per l'orquestra La Euterpense.

L'arribada de cantaires de tot Catalunya va provocar un contagi de la grip, anomenada espa-nyola, que en aquells moments era una pandèmia mundial (vegeu el text de la part inferior).

El monument històric més antic

El 1919, es va inaugurar el monument a Anselm Clavé, obra de Bernat Pejoan i de l'escultor Josep Andreu, conegut com Borges. El monument respon a l'estètica dels monuments del XIX. És de pedra, amb una peanya damunt la qual s'aguanta una columna cilíndrica coronada per un capitell jònic i, a sobre, el bust del músic. A la part central hi ha l'escut de Manresa i la data de realització i la inscripció «Manresa a Josep A. Clavé». Malauradament, presenta un estat d'abandonament i de degradació de la pedra considerable, tot i tractar-se del monument escultòric més antic que tenim a la ciutat.