Davant l'amenaça que un rebrot torni a causar situacions als hospitals com les viscudes durant els moments més crítics de la pandèmia, quan en ciutats com Manresa hi havia morts cada dia, el coordinador del Servei d'Acompanyament en el Dol de la Catalunya Central, Carles Perarnau, creu que «com a mínim, s'hauria de donar l'oportunitat que es puguin acomiadar per via telemàtica».
El terapeuta recomana «estar al costat de les persones que estimes i poder-te acomiadar, però no crec que els epidemiòlegs hi estiguin d'acord». Sigui com sigui, considera imperatiu trobar la manera de garantir aquesta comunicació, «ni que sigui amb videoconferències, per WhastApp». També creu que, en el cas de les persones sense xarxa familiar, caldria «crear un grup de voluntaris perquè les poguessin acompanyar en el seu final, per no morir soles».
Un exemple de la duresa del que van viure les persones que van perdre un familiar per la Covid, explica, és que «després del desconfinament, n'hi ha que ja fan un dol anticipat quan els han ingressat un ésser estimat a la UCI. S'ha creat tanta alarma social que ja el fan abans d'hora com una autodefensa psicològica».
