Senyalitzar-les de manera convenient, fer-ne una bona difusió i protegir-les. És el que defensen que caldria fer els experts consultats per Regió7 amb les restes de la via romana que hi ha sota el Pont Nou, que aquest diari va donar a conèixer en l'edició d'ahir. Ho fan amb més i menys intensitat. Des dels que creuen que seria necessari fer una prospecció amb cara i ulls per comprovar l'abast real de la troballa, fins als que creuen que amb un cartell indicant clarament on són i què són n'hi hauria prou. Que actualment ja hi hagi un plafó que esmenti la troballa entre altra informació sobre el Pont Nou i que cap de les persones consultades sàpiga que existeix és prou il·lustratiu.
«Veiem-ne l'abast i si té la importància que ens pensem que té, fardem-ne fent-ne la museïtzació i ensenyant-ho». És l'opinió de l' arqueòleg Jordi Morera. Admet que la primera notícia que ha tingut d'aquesta troballa va ser en l'edició d'ahir de Regió7, si bé la descoberta es va fer el 2015, en els treballs arqueològics previs a la rehabilitació del Pont Nou (s. XIV). Segons l'autor d'aquestes prospeccions, l'arqueòleg Joan Ramon Renyer, un dels tres empedrats que trobats sota l'arc del pilar 8 del pont (el més proper al cementiri) correspondria a l'antiga via romana que anava de Vic a Manresa i seguia cap a Calaf i Lleida.
Morera recorda que «si és un paviment romà, és la primera estructura romana que es troba al terme municipal de Manresa» i que, per tant, «s'ha de cuidar una mica». Al seu entendre, caldria «mirar fins on arriba i fer un projecte integral». Recorda que «en el marc de la recuperació de la riba del Cardener té tot el sentit».
L'historiador Francesc Comas, president del Centre d'Estudis del Bages, afirma que a l'entitat «vetllarem perquè quedi inclòs en el pla del patrimoni protegit». Coincideix amb Morera que, pel que fa a l'època romana, a Manresa «de patrimoni material queda el que hi ha al museu, una olleta, una eina, però no hi ha res». Per tant, «val la pena mantenir-lo i donar-lo a conèixer perquè la gent sàpiga que existeix. Demana dedicar-li «un plafó específic».
L'arxiver i historiador Marc Torras aporta un nou argument i és que «no hi havia cap prova clara d'una cosa que se sabia» i que, per tant, l'enllosat localitzat sota el pont «demostra». Ell creu que no és una troballa per tirar coets i per dedicar-hi molts esforços a ense-nyar-la. «No és com la vil·la de Sant Amanç a Rajadell». Malgrat tot, valora que quan es renovin els cartells explicatius que hi ha al costat del Pont Nou valdria la pena remarcar-ho.
«Un patrimoni molt escàs»
Jaume Serra, historiador, que també ignorava la troballa, apunta sobre aquests cartells que hi ha a banda i banda del pont que «no es complementen i hi ha coses contradictòries de dates i afirmacions diverses. No són gaire correctes». Quant al fet que les restes hagin passat tan desapercebudes per a la immensa majoria dels manresans, li sembla «malament» que no se'n fes una bona difusió i creu que «ara el que caldria seria posar al descobert les restes romanes perquè es puguin veure. A més a més, fer un plafó explicatiu redactat per experts que expliqui amb detall les restes amb fotos i dibuixos». Entén que «unes restes romanes val la pena posar-les en valor perquè són quelcom molt escàs i un patrimoni rellevant».
La historiadora Raquel Valdenebro, que igualment desconeixia la troballa, defineix l'etapa romana en relació amb Manresa com «el gran forat històric» per les poques restes que n'han quedat. Ho explica pel fet que «als romans, una vegada s'instaura la Pax Romana, els llocs aturonats els són incòmodes per viure-hi. El que els agrada és la vil·la romana en un pla i un lloc ben comunicat i transitat. Tots els punts forts ibers no es recuperen fins a l'edat mitjana, quan la defensa torna a ser prioritària». Posa com a exemple la vil·la romana de Boades, al terme de Castellgalí, que «és una cruïlla de camins ben comunicada i té altres vil·les romanes al costat».
Dit això, considera que la troballa sota el Pont Nou «s'hauria d'intentar marcar allà on és i fer-ne una mica de difusió». Recorda que «hi ha un projecte de recuperació de tota la llera que està molt bé, amb senyalització dels arbres, de la vegetació i del pont» i que, per tant, caldria incloure-hi més informació de les lloses, sobretot en una ciutat on els vestigis del passat romà «són inexistents», constata.
L'arqueòleg Eduard Sánchez segueix el fil de Morera en el sentit que «caldria fer un estudi complementari». En el seu cas, per corroborar que sigui un empedrat romà perquè «pot ser medieval o romà, però no hi ha de moment prou informació per dir que és romà». Feta la puntualització, assegura que, «independentment de si és del segle XII o del X, és prou interessant per indicar-lo bé». També en va saber l'existència pel diari.
