L'Ajuntament ha defensat la difusió que va fer de la troballa arqueològica feta al Pont Nou. Recorda que les obres al viaducte, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, van incloure un seguiment arqueològic dirigit per l'arqueòleg Joan Ramon Renyer; que «la rehabilitació del pont es va estrenar a finals del 2015», i que «tres mesos després, el març del 2016, l'Ajuntament de Manresa va donar a conèixer, a través d'una conferència, les diferents fases constructives que es van poder identificar arran de les prospeccions arqueològiques efectuades amb motiu de l'obra de rehabilitació, així com l'informe de conclusions que Renyer va efectuar, on s'indicava que, en aquest lloc, abans del pont, ja hi havia hagut un antic pas, 'possiblement una via o calçada romana feta de grans carreus rectangulars', de la qual se n'havien recuperat algunes restes sota l'arc número 8».

Remarca que va «promocionar la conferència amb una nota de premsa i amb cartelleria. Es va fer el 30 de març del 2016 al Centre Cultural el Casino. L'acte va servir per clausurar el cicle d'activitats organitzades a l'entorn de l'exposició «Temps del Romànic. Art, vida i consciència». En la nota de premsa emesa aleshores, s'especificava que, tot i que el Pont Nou és d'estil gòtic, la regidoria de Cultura de l'Ajuntament i els Amics de l'Art Romànic havien considerat adient dedicar la xerrada al Pont Nou per la restauració recent del pont medieval i per posar en valor la història, l'arquitectura i la protecció del patrimoni. Va anar a càrrec de l'arqueòleg Joan Ramon Renyer, de l'historiador i director de l'Arxiu Comarcal, Marc Torras, i de l'arquitecta municipal, Roser Caus. Tots tres també van signar un article explicant la intervenció arqueològica i la història del Pont Nou que es va publicar a la revista Dovella número 119».

Després de les obres de rehabilitació del 2015, l'Ajuntament de Manresa va col·locar un plafó «que recull una extensa cronologia del Pont Nou. Es pot observar tota la història del pont, des de la sol·licitud de construcció al rei Jaume II per part dels prohoms de la ciutat, el 1312, fins a la intervenció de rehabilitació feta el 2015. El plafó també té un apartat titulat 'Restes d'una via calçada', on s'indica la probabilitat que el traçat descobert formés part 'd'un antic camí romà'. També hi apareix una fotografia que permet identificar perfectament al visitant, des del mateix lloc on està instal·lat, l'element de la calçada del qual es parla», es defensa l'Ajuntament.

«Ben senyalitzat»

Conclou que «es tracta, doncs, d'un element patrimonial ben identificat i senyalitzat. El plafó està situat a la zona del pont propera al cementiri, en un lloc accessible i visible per a tota la ciutadania. Atès que les restes es troben en un indret pràcticament inaccessible, a la riba oest del riu i en un lloc inundable, en el seu moment es va creure oportú concentrar tota la informació en un plafó a la part superior, en un lloc ben visible i per on passen centenars de persones cada dia».