El ministeri de Cultura hongarès paga una pel·lícula sobre el Camí Ignasià

La pel·lícula la finança el ministeri de cultura hongarès amb un pressupost de 250.000 euros i és previst que s'estreni la tardor del 2021 per escalfar motors de cara a la commemoració, l'any següent, dels 500 anys de l'arribada de sant Ignasi a Manresa pel Camí Ignasià, que va ser recuperat el 2012 pels jesuïtes pensant, sobretot, en atraure-hi turisme religiós amb la idea que es converteixi en el germà petit del Camí de Sant Jaume, del qual en ressegeix alguns trams en la direcció contrària a aquest camí que té el punt d'arribada a Santiago de Compostel·la. A l'Ignasià, el final és a Manresa.

Visiblement cansat, després de 21 dies d'intens rodatge, Iriberri explicava a Regió7 que la iniciativa de fer la pel·lícula va sorgir de la província dels jesuïtes d'Hongria i de l'escriptor i director Ferenc Tolvaly, llicenciat a la Munich Film School; fundador de TV2, la primera emissora de televisió comercial a Hongria, i autor dels documentals El Camí de Sant Jaume (2005), L'ànima al Tibet (2006) i Pont sobre el Bòsfor (2007).

«Una pel·lícula d'experiència»

«Es va assabentar que hi havia el Camí Ignasià i va proposar a l'equip de comunicació dels jesuïtes fer una pel·lícula d'experiència. El que vol és posar l'accent en el procés que viuen els pelegrins».

Els protagonistes -Benjamin Beeri, Balazs Szalma, Júlia Mária Kovács i Katalin Asztalos- són quatre joves que no són actors però que es van buscar expressament per al rodatge amb la idea que fossin persones amb ganes de «viure una experiència de pelegrinatge». «Cada quatre, cinc dies [el director] els ha entrevistat per anar recollint les seves experiències i, sobretot, hi ha el seguiment amb la càmera dels paisatges i d'esglésies per on va passant el Camí Ignasià que conviden a la pregària i a la reflexió». Remarca que Ferenc ha volgut seguir «un concepte dins el cinema segons el qual la gràcia de la pel·lícula és que filmes els protagonistes i no hi surt ningú més l'hora i mitja que durarà. Ni al fons. No ens creuem amb ningú». Destaca que la combinació d'espiritualitat i de la feina de filmació pròpiament dita ha estat complexa i defineix el treball «com un experiment. És el que volien captar els jesuïtes d'Hongria».

L'estrena, a la tardor del 2021

D'entrada, s'estrenarà a cinemes d'Hongria i d'Alemanya i també en anglès i si genera prou interès la intenció és fer-ne la traducció al castellà i el català per portar-la aquí. «Intentarem que s'estreni a la tardor del 2021 com una mena de preparació per atraure gent de cara al 2022». Insisteix que és una previsió perquè, a causa de la pandèmia, tot s'ha hagut de fer sobre la marxa. «Volíem rodar el maig pels colors, per les flors, pel paisatge, però va arribar la pandèmia i, veient com anaven les coses, vam decidir fer-ho a l'agost perquè no es podia estirar més».

Van iniciar el rodatge a Loiola el dia 30 de juliol i l'acabaran avui a Manresa. Lògicament, no han fet tot el recorregut perquè, per a qui no conegui com funciona el cinema, rodar una única escena poden representar hores de feina. «Hem fet un munt de quilòmetres però hi ha vegades que eren 20 quilòmetres en una distància de 500 metres». Han rodat amb tres càmeres i dos drons. A Catalunya, l'equip l'ha acompanyat la productora catalana Ànimaset.

Dos llibres més sobre el camí

La pel·lícula no és l'únic producte cultural de factura recent protagonitzat pel camí. L'editorial Loyola Press ha editat un llibre escrit per Brendan McManus titulat The Way to Manresa: Discoveries along the Ignatian Camino, i el mes passta va sortir un altre llibre d'un autor francès expert en camins com el de Sant Jaume que ja va sortir publicat en francès fa un any i que ara l'ha editat en castellà.