Res d'acumulacions de gent, ahir, a la plaça Major de Manresa. Tot el contrari: molta separació entre les cadires del públic que va seguir l'acte inaugural de la festa major i encara més distància dels protagonistes, els actors manresans Carles Gilabert, Mireia Cirera i Pep Garcia-Pasqual que, repartits en tres balcons de la casa consistorial, van combinar a «Estan sonets aquests manresans!», la lectura de sonets de Shakespeare amb comentaris humorístics, fent honor a la frase que al mal temps, bona cara o, el que és el mateix, en temps de covid, bona cara, ni que sigui amb mascareta.

Amb un «Bon vespre, estimats manresans!», Gilabert, Cirera i Garcia-Pasqual van presentar la seva actuació com «el millor no-pregó de la història dels pregons». Cirera va aprofitar l'honor de ser al balcó presidencial per proclamar i desproclamar la república catalana, que va durar tres segons més que la proclamada i desproclamada al Parlament el 2017, va fer notar Garcia-Pasqual. Van fer broma amb què aquesta serà una festa, «més que major, mitjaneta» i, alhora, es van congratular que es pugui fer. «L'actitud coratjosa la fa més major», van afirmar.

Van recordar que els sonets que van recitar són els que Garcia-Pasqual va llegir en català al Globe Theatre de Londres, que fins i tot va sortir a la BBC. Mentre ells llegien, la poca gent que passava pel perímetre del tancat s'ho mirava amb curiositat i passava de llarg. A les terrasses de la plaça Major hi havia algun grupet, però, en general, estava tot bastant buit.

En una mitja part de la lectura, van aprofitar per esmentar les pàgines web de la festa major on es poden reservar les localitats i consultar el programa, que van anar repassant acte per acte amanit amb comentaris divertits. Gilabert va lamentar Una nova tongada de sonets va donar pas a la part més reivindicativa del no-pregó, on van reclamar que «la nova normalitat de la qual tant es parla sigui radicalment nova». Entre d'altres, van esmentar el canvi climàtic, el dret a decidir, la llibertat d'expressió i l'aposta per la cultura.

Cap al final, els problemes amb el micro que va tenir Gilabert van tallar una mica el ritme de l'espectacle, que va durar uns tres quarts d'hora i que el públic (unes 150 persones), entre el qual hi havia una bona representació del consistori manresà, va agrair amb un aplaudiment. Després, tocava sortir ordenadament perquè unes treballadores desinfectessin les cadires per a la següent sessió. És la nova normalitat.