Quan vivia a Grècia i sortia a comprar verdura, Ester Fabregat portava el cistell a la mà però li posaven el gènere en unes bosses de plàstic de colors que va anar guardant fins que, temps després, es van convertir en el material que va fer servir per homenatjar un amic que va morir ofegat. «Retallava les nanses, les obria per sota i les fonia per ajuntar-les», explicava ahir a la tarda l'artista vallenca: el resultat van ser uns ninots de mida gran amb forma de nedadors que, situats en posició horitzontal i lligats amb cordills al capdamunt d'uns pals, atzarosament moguts pel vent, simbolitzen mitja dotzena d'homes que neden.

L'any 2007, Fabregat va presentar la instal·lació al país hel·lè i després va voltar pels Alps francesos, el port de Copenhaguen, Berlín, Brussel·les, la platja llarga de Tarragona i Amposta. I en va crear una sèrie nova per al Museu Nacional de Ciència i Tecnologia Marina de Taiwan. Tretze anys després del primer tribut a l'amic mort, els estels humans originals de Fabregat encara resisteixen i voleien al parc del Secà. «Què passa si s'atura el vent? Bé, d'aquí en diuen Bufalvent, oi?», reflexionava ahir.

«M'agrada treballar amb materials reutilitzats i aquestes escultures inflables estan fetes amb unes bosses que havien tingut una vida i ara en tenen una altra», va comentar Fabregat, que va fer la seva tesi doctoral sobre el plàstic aplicat a l'escultura. Els cometes amb cap i braços pengen a sis metres de terra amb dos suports, el segon de faig, prou flexible per donar mobilitat a les peces. «Neden més enllà de la nostra vida, la matèria no es destrueix sinó que es transforma», va afegir l'artista.

Quedar-se contemplant les figures i les ombres que projecten al terra és una temptació hipnòtica, com van constatar els primers visitants que ahir van pujar fins al parc del Secà. Instal·lats en una esplanada, al circuit de les Microscopies, els seus Air Swimmers -nom que pren l'obra- entonen un cant a la vida.