Miris on miris es veu Montserrat si passeges pels camins del parc del Secà, un espai natural del terme de Manresa -ubicat, per entendre'ns, al balç que hi ha al darrere de Bufalvent i al costat de l'abocador- que ahir a la tarda i avui (18-21 h) acull mitja dotzena d'intervencions basades en el moviment del land art, que preconitza la unió de la creació artística i el paisatge. Sis obres efímeres que acompanyen durant dues jornades l'escultura Vèrtex, de Tom Carr, instal·lada dimecres al punt més alt de l'indret -s'alça 12 metres en forma de X- i que romandrà de forma permanent per començar a convertir, amb el pas dels anys i amb noves materialitzacions, l'Anella Verda de la capital bagenca en un itinerari artístic.
El Centre d'Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç (Calders) i l'Ajuntament de Manresa són els responsables d'una nova iniciativa que s'anirà repetint cada any per la festa major amb vocació d'apropar el land art a la ciutadania. Ahir, en la primera de les dues tardes, i en contra del temut pronòstic que anunciava pluja, va lluir fins i tot el sol i molts visitants van descobrir els camins arranjats, els murs de pedra seca i les magnífiques vistes del parc mentre gaudien amb la ruta per les creacions artístiques.
Un coixí i un desig
La primera de les intervencions que trobaven els passejants era la paraula Fràgil, esculpida en lletres majúscules pel picapedrer Javier Olaizola, un artista basc que va viure al Konvent de Cal Rosal i és veí de Montclar des de fa un parell d'anys. «Fa tres dècades que m'hi dedico, però és un ofici que s'està perdent», va explicar: «he triat la paraula 'Fràgil' per inscriure-la sobre un tros de gres buscant la contradicció entre el seu significat i el de fortalesa que associem habitualment a una pedra». Tot maniobrant amb punters, cisells i els picons per fer els acabats, Olaizola va afegir que «la fragilitat parla del món en què vivim».
Uns metres més enllà, una imatge del tot diferent: més d'un centenar i mig de coixins alineats formant cercles damunt del terra d'una esplanada. «Que tots els éssers siguin feliços i s'alliberin», hi havia escrit amb lletres vermelles en un; «Tenir la gent que estimo a prop», deia en un altre. «Aquesta instal·lació convida la gent a participar-hi», explicava l'artista Mònica Campdepadrós: «tothom qui ho vulgui, pot escriure el seu desig o agraïment en un tros de roba blanc i jo l'enganxo en un coixí. D'aquesta manera, aconseguim una onada de positivitat i es fomenta el sentiment col·lectiu».
En el límit d'una feixa, Anna Ser-ra, arquitecta paisatgista que fa poc ha tornat d'una estada a França, ha estès cintes d'organdí, «un cotó natural que és fràgil però alhora té una certa rigidesa» i que «escenifica el diàleg entre el vent i les gramínies, un procés natural que escapa al control dels humans, i l'acció del vent el fa més espontani».
En el punt més allunyat de l'entrada, Maria Ribera, Rubèn Fortuny i Marta Rabaseda van interpretar l'acció teatralitzada Mèdia, que simbolitza la necessitat que «els humans tenim de tornar a connectar amb la natura i allò que és essencial», en paraules de l'artista i gravadora Alèxia Lleonart. La segona part del projecte compartit amb Ribera serà la instal·lació en la qual avui penjaran els materials i els objectes utilitzats en la representació.
