Lleida ha agafat d'exemple el Pla de Reconstrucció Social i Econòmica per fer front a l'emergència sanitària que té en marxa l'Ajuntament de la capital del Bages. Recentment l'alcalde de la capital lleidatana, Miquel Pueyo, es va posar en contacte amb el de Manresa, Marc Aloy, per informar-se de la iniciativa i per concertar una cita perquè el que es faci a Lleida es basarà en el que s'aplica a la capital del Bages.

L'esmentat pla ha estat consensuat amb tots els grups polítics amb representació municipal del consistori manresà i també té el suport d'entitats socials, cíviques i econòmiques de la ciutat. L'Ajuntament de Manresa ha destinat, fins ara, 2,6 milions d'euros per fer front als efectes de la pandèmia.

El setembre se celebrarà una reunió entre dirigents de l'Ajuntament de Lleida i de Manresa per parlar-ne. El Pla de Reconstrucció Social i Econòmica «s'ha construït amb tots els grups municipals des del primer dia, i està sent exemple a moltes ciutats del país», ha assegurat l'alcalde de Manresa, Marc Aloy. Com Lleida, que ha pres de model el de Manresa. «S'hi han inspirat, i hem programat una trobada pel proper mes de setembre per veure'ns».

Ponts amb ciutats mitjanes

Segons Aloy, aquest tipus d'encontres no tan sols han de servir per «ajudar-nos i compartir experiències», sinó per construir ponts amb ciutats que, en aquest cas, «tenim a una hora i 10 minuts, que compartim projectes, una línia de tren, un camí de Sant Ignasi i moltes vicissituds com a ciutats mitjanes del país».

Segons l'opinió d'Aloy, aquest tipus de relacions s'haurien d'estendre d'una forma més dinàmica i sovintejada perquè «jo crec que per tenir un país equilibrat no només cal un sistema d'infraestructures equilibrat, sinó que les ciutats mitjanes ens ajudem, compartim experiències, tinguem una bona relació i ens ajudem a teixir projectes compartits». Posa com a exemple la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, o bé el front comú que reclama amb les ciutats del Vallès per on passa la línia de Rodalies R4, o «qualsevol altre projecte amb ciutats de la nostra dimensió». En el cas de Lleida «hi ha hagut un contacte directe de l'alcalde, Miquel Pueyo, que va trucar i va dir que el que havia vist li interessava». Els dos són d'Esquerra Republicana de Catalunya, i tots dos, també, s'han estrenat com a alcaldes.

Els comptadors solidaris d'aigua que l'Ajuntament de Manresa ha instal·lat els últims mesos a Manresa davant la pandèmia també han cridat l'atenció de diversos municipis de Catalunya. «Som de les poques ciutats que en un mes ha pogut posar 120 comptadors solidaris», ha remarcat Aloy. «Això és fruit de la col·laboració de diverses entitats, l'equip tècnica de Serveis Socials que ha trobar la fórmula jurídica per fer-ho i una empresa municipal que no tothom té», en aquest cas Aigües de Manresa, «que ens ajuda a ser àgils. D'aquesta forma hem pogut donar resposta a una problemàtica molt important».

Aloy ha comentat que diverses ciutats s'han interessat per aquestes iniciatives. «Ens demanen com ho hem gestionat amb tots els grups municipals i amb una cinquantena d'entitats socials, cíviques i econòmiques de la ciutats». Segons la seva opinió es tracta d'experiències que són importants i que cal compartir, de la mateixa forma que poden ser exemple per a Manresa iniciatives d'altres poblacions amb caractarístiques similars a les de la ciutat de Manresa.