31 de agost de 2020
31.08.2020
Regió7

Per què es fan castells de focs i tronades a la festa major?

Probablement tots aquests fets tinguin a veure amb la presència dels molins polvorers que hi havia a Manresa

30.08.2020 | 23:44
Tronada a començament de segle a la plaça Major de Manresa |

Aquest any amb motiu de la pandèmia de la covid-19 es faran dos castells de focs simultanis, un des del serrat del Guix i l'altre des del Congost, després de descartar-se tirar-lo des del puig de Santa Caterina. El castell de focs és un dels espectacles més populars i tradicionals de qualsevol festa major.

Dues dites tradicionals que, malauradament, només recorden persones d'una certa edat diuen: «festes manresanes, focs i campanes» i «festes manresanes, trons i campanes». I és que les tronades sempre han format part del programa de la festa major, així com els castells de focs. Probablement tots aquests fets tinguin a veure amb la presència dels molins polvorers que hi havia a Manresa. El segle XVII es van instal·lar tres molins de pólvora a l'indret encara avui conegut com els Polvorers, davant la barriada de Sant Pau.

Com hem dit, les tronades i els castells de focs són actes típics de les festes de la ciutat. La tronada se sol fer a la plaça Major i consisteix en un regueró de pólvora amb petards. Sembla que el seu origen es remunta al segle XVI i està relacionat amb la Mare de Déu del Roser i la seva confraria. Aquesta tenia el seu retaule a l'església de Sant Pere Màrtir, a l'actual plaça de Sant Domènec, i el primer diumenge d'octubre celebraven la festa del Roser. Després de la processó es disparava una tronada -que representava el rosari- al voltant de l'església. La tronada es fa el dissabte de festa major a la tarda i per la Festa de la Llum al migdia. Durant uns anys no s'havia mantingut la tradició d'encendre's la traca per terra, sinó que en algunes ocasions els petards, masclets, carcasses i coets es llençaven elevats, per seguretat. En aquests últims temps s'ha recuperat de nou la tronada manresana tradicional amb només pólvora, trons i glòries.

Els castells de focs també han format part dels programes de totes les festes majors. Ara només se'n fa un, però fins no fa gaires anys se'n feien tres durant els tres dies que durava la festa. Als anys 50 i 60, quan la festa era fixa, els dies 29, 30 i 31 d'agost (en commemoració del trasllat dels Cossos Sants), es feien tres castells de focs. El primer, més senzill, es disparava el dia 29 d'agost a la plaça de Sant Domènec i marcava l'inici de la festa. Els altres dos, els dies 30 i 31 d'agost, van anar voltant per tota la ciutat fins a trobar un lloc adequat.

Durant el segle XX se n'han disparat, primer, a la plaça Major, on també sortia el bou de foc; després, a la Muralla de Sant Domènec, a tocar el campanar de l'església de Sant Domènec; i també una mica més amunt, a la Muralla del Carme i també a la plaça Infants.

Durant la segona i tercera dècades la majoria de castells de focs es van disparar des de la plaça del Grupu, actual plaça d'Espanya, que s'havia acabat d'obrir i on s'estava edificant l'institut o «Grupo Escolar».

Una nota de premsa del 1910 diu que el dia 30 a les nou del vespre «Se dispararà un sorprendente Castillo de fuegos artificiales en el emplazamiento del Grupo Escolar situado en la prolongación del Paseo Pedro III a cargo de Don Luis Matas Orich», i el dia següent «se dispará en el mismo sitio otro esplendido ramillete de fuegos artificiales». Però en dos anys concrets d'aquest període, el 1920 i el 1927, es va disparar des del Puigterrà.

Als anys quaranta van canviar d'emplaçament i se'n van disparar des de molts indrets. Així, en trobem a la cruïlla Bruc-Alcalde Armengou, i a la Plaza de la División Azul (actual plaça Onze de Setembre) durant uns quants anys. També se'n van disparar en aquests anys a la plaça Catalunya, al Paseo García Valiño (actual tercer tram del passeig Pere III), al Pujolet i a la plaça de Sant Domènec.

El 1965 es van començar a tirar els castells de focs dels dies 29 i 30 a la Seu. Malgrat el marc incomparable i els efectes que provocava, la seguretat de l'edifici va aconsellar al cap de sis anys buscar un nou emplaçament. Aquest va ser itinerant i a la dècada dels setanta trobem que es dispara el castell de focs primer des de l'esplanada de la torre de Santa Caterina (1971), després des de la Balconada, el Congost, places Catalunya i Espanya i avinguda de les Bases de Manresa.

Finalment el 1984 es va trobar un lloc idoni i que permet la cabuda de molts espectadors, el parc de l'Agulla. La presència d'aquest estany artificial, construït per assegurar el subministrament d'aigua de la ciutat, permet que el nombrós públic que hi assisteix pugui veure reflectits a l'aigua els coets i els diferents efectes pirotècnics amb un fons musical idoni.

Enguany, amb motiu de la pandèmia de covid s'han buscat nous emplaçaments que permetessin una visió des de diferents punts per evitar aglomeracions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20