L'espai on es va configurar l'actual plaça dels Infants es trobava fora muralles i molt a prop del portal del Planeta o del Carme, per on entrava la gent que venia majoritàriament de Santpedor i de la banda del Cardener. També per aquest indret entrava, des del segle XIV, la Sèquia.

La plaça dels Infants es va formar a la segona meitat del segle XIX quan es va fer recular la muralla per la caiguda d'un baluard al punt on girava en direcció al Carme. Un baluard era una obra de fortificació de forma pentagonal que es construïa en els angles d'un espai emmurallat. Es va aprofitar que va caure per retirar la muralla una mica més enrere, tal com la veiem avui en el tram de la Muralla del Carme des de la plaça del Mercat fins a la plaça d'Europa.

Una bona part de la plaça es va urbanitzar damunt l'espai anomenat «camp dels morts», en un camp davant de l'hospici dels Infants Orfes (aproximadament a la zona on avui hi ha la plaça dels Infants i els terrenys adjacents). En aquest espai -fora muralles- es van enterrar una gran part dels mils manresans que van morir durant la pandèmia de pesta bubònica del 1654. Probablement en aquest espai fora muralles es continuaren sepultant morts en altres epidèmies, ja que al llarg del segle XIX i primeria del XX la gent encara coneixia aquesta zona amb el nom del «camp dels morts».

El nom actual de la plaça prové d'un antic orfenat, fundat el 1609 pel canonge de la Seu, situat al començament del carrer de Puigterrà de Dalt. Aquest orfenat només admetia nenes naturals de Manresa o de Bellpuig (d'on era natural el benefactor). A la segona meitat del segle XIX se'n van fer càrrec les monges carmelites, que, més endavant, es van traslladar en un nou edifici (1901), obra de l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa.

Dos noms ben diferents

En alguns moments de la història se li va canviar el nom. El 1937 es va denominar plaça de Francesc Arín, en honor d'un membre del Partit Sindicalista d'Àngel Pestanya. Tot i que es va demanar en un ple municipal i es va aprovar, no va quedar registrat en cap document oficial. El 1938 i fins al final de la guerra civil, a petició del PSUC i la UGT, se la va anomenar plaça de les Heroiques Brigades Internacionals, en honor dels voluntaris estrangers que van lluitar durant la guerra en el bàndol republicà.

Des dels orígens ha tingut una clara vocació comercial. El 1885 un grup de propietaris, comerciants i industrials, aprofitant que feia pocs anys que s'havia enderrocat la muralla i s'havia urbanitzat el carrer tot rebaixant-ne el pendent, va demanar a l'Ajuntament «para que en la parte baja y saliente del patio del cuartel del Carmen en la plaza de los Infantes, se forme una espaciosa plaza mercado cuya necesidad esta a todas luces demostrada y que quede instal·lada en el sitio referido por reunir inmejorables condiciones como cèntrica y capaz para su objetivo». El capità general va respondre que volia veure els plànols per si l'acord afectava la finca de l'Estat (caserna) i, després d'analitzar-los, en va aprovar l'obertura.

A la primavera i la tardor, els dilluns s'hi muntaven parades de garrins i porcs de diferents edats i mides. També hi havia cabres, bens, i altre bestiar gros, com cavalls i rucs, entre d'altres. En un extrem de la plaça es venia el bestiar de ploma, com pollastres, ànecs, oques i gallines.

També s'hi havia fet el mercat de bestiar porcí, que es va traslladar a la plaça del Remei l'any 1961 per aconseguir una millor neteja i higiene del centre de la ciutat. A més a més del mercat de bestiar, s'hi feia un mercat de parades d'alimentació i altres productes des del segle XIX.

A la primeria del XX es va construir el mercat cobert de les Mandongueres, que es va enderrocar a començament dels noranta, poc després de l'edifici dels bombers, edificat als anys trenta, que hi havia al costat. Aquest enderrocament va donar lloc a l'actual plaça d'Europa. En un lateral de la plaça hi ha un monument als gegants, obra de Ramon Jounou. En aquest indret hi havia un pou on es concentrava el glaç, per a les necessitats de la ciutat, que es recollia a la riera de Rajadell.

Al mig de la plaça dels Infants hi ha un monument dedicat a la Llum (1982), obra de Jaume Soldevila, amb diferents símbols sobre aquest fet de la història local com les muntanyes de Montserrat, el recorregut de la Sèquia, l'any del misteri i el de la construcció del monument. Cada any pels volts del 21 de febrer s'hi fa l'encesa de la llum i la portada de l'aigua i algun altre acte relacionat amb la festa.

Des de fa anys ha perdut la funció comercial i avui fa de punt de regulació circulatòria.