L'Ajuntament de Manresa encara no sap si aquest 2020 podrà disposar de mig milió d'euros un cop Manresa ha recuperat la categoria de ciutat gran. És a dir, que té més de 75.000 habitants. Això li dona dret a rebre més diners per part de l'Estat. La condició de ciutat gran la va perdre el 2015, quan, segons càlculs de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la població va baixar a 74.752 persones, tot i que les dades del padró municipal reflectien que la ciutat tenia 75.163 habitants (vegeu gràfic).

Però mana l'INE, i a partir del 2016 i d'acord amb el que estableix la llei, les transferències de l'Estat van baixar en picat durant quatre anys. La ciutat va deixar de rebre uns 3 milions d'euros, a raó d'entre 700.000 i 850.000 euros cada any. La nova certificació que torna a la categoria de ciutat gran, que es fa un cop cada quatre anys, va arribar a final del 2019. L'INE va publicar que Manresa tenia aleshores 77.714 habitants. Segons el padró municipal d'habitants, serien 77.743.

Aquest 2020 ja s'hauria d'haver tornat a la normalitat. És a dir, el nou model de finançament. Tant, que fins i tot als pressupostos del govern municipal d'aquest any ja preveien la transferència de l'Estat. Però el cas és que «no només no sabem quins seran els ingressos de l'Estat per al 2021, sinó que encara no sabem quins seran definitivament els del 2020», ha explicat a Regió7 l'alcalde de Manresa, Marc Aloy. «Allò que quan tornéssim a ser una ciutat gran i superéssim els 75.000 habitants recuperaríem aquells ingressos, doncs no en sabem res», lamenta Aloy.

Els ingressos de l'Estat, en l'aire

Amb l'inici del nou curs polític a partir d'aquest mes de setembre un dels temes que el govern de la ciutat haurà de posar damunt la taula serà el dels pressupostos per a l'any vinent. «Però em preocupa no saber els ingressos de l'Estat», assegura Aloy. Opina que els ajuntaments «ja estem prou mal finançats tot i que hem de continuar oferint serveis. El que no pot ser és que una part important del finançament que ens arriba, el de l'Estat, no sabem hores d'ara quin serà. No el del 2021, sinó el del 2020».

Això també farà més difícil fer el tancament de pressupostos d'aquest any. S'haurà de gestionar, igualment, la «incertesa de veure com evolucionarà tot plegat», en referència a l'emergència sanitària pel coronavirus, «per prioritzar més o menys algunes actuacions de cara a l'any vinent».

Sobrepassar els 75.000 habitants ha permès a Manresa, recuperar la categoria de ciutat gran i això hauria de comportar un sistema de finançament diferent que preveu la participació directe de l'Ajuntament en impostos de l'Estat. Això vol dir que l'Estat espanyol cedeix una part dels impostos que es recapten a Manresa, com l'IVA o l'IRPF. A Manresa li pertocarien uns 550.000 euros segons càlculs dels serveis municipals. No s'arriba als 800.000 d'abans perquè el Govern de l'Estat ha canviat la fórmula de finançament. Abans era una aportació directa dels pressupostos de l'Estat. Ara es calcula segons els impostos recaptats a la mateixa ciutat.

Superàvit municipal

Al fet que Manresa ha deixat d'ingressar poc més de 3 milions d'euros els últims quatre anys i que encara no sap si aquest 2020 podrà disposar del mig milió que li cor-respondria un cop ha recuperat la condició de ciutat gran, s'hi ha afegit ara la petició del Govern de l'Estat perquè els ajuntaments cedeixin el seu superàvit al ministeri d'Hisenda. En el cas de Manresa suposaria uns 200.000 euros (vegeu Regió7 del 8 d'agost). Es retornarien en 15 anys. La cessió és voluntària, però qui ho faci podrà optar a ajuts per fer front a la covid, ha anunciat el Govern central. El tràmit està pendent que sigui ratificat al Congrés.

Segons l'opinió de l'alcalde de Manresa, la mesura s'ha pres sense que hi hagi cap mena de diàleg amb els ajuntaments. «Això ho fa absolutament palès el fet que un ajuntament, el de la segona ciutat de l'Estat espanyol com és Barcelona, governat per les dues formacions que també hi ha a l'Executiu central, hagi dit que no pagarà. On ha estat el diàleg?», es demana l'alcalde.

Manresa, com altres ajuntaments d'arreu de l'Estat, van sol·licitar poder disposar del superàvit per fer front a l'emergència generada per la covid. Els ajuntaments «som la institució que està al peu del canó, que coneixem els neguits de la gent, les problemàtiques del nostre territori».

El Govern va deixar utilitzar el 20 % del superàvit a la pandèmia. «Nosaltres vam demanar sempre fer servir tot el romanent. I al final no només això sinó que ens demanen que fem aquesta transferència voluntària. I que si la fem tindrem un premi i entrarem en un fons de 5.000 milions. És un sistema parcial i injust», critica Aloy.