«Tinc una idea». Aquesta frase que porta implícita la promesa de mil i una aventures per a la canalla és la mateixa que Vanesa Buenache, mestra d'educació infantil a la Joviat, va compartir amb Gemma Sanllehí, responsable de producció i tecnologia de Regio7, i amb Galdric Sala, acuditaire d'aquest diari. Era el mes de maig, en ple confinament, i la «idea» va servir per engegar l'engranatge que ha donat com a fruit el llibre solidari On són les nostres abraçades? I encara que ja han superat l'edat infantil, la «idea» ha estat per als tres amics bagencs una autèntica aventura emocional.

El volum, amb guió i text de Buenache (Barcelona, 1981) i Sanllehí (Manresa, 1969), i dibuixos de Galdric (Sant Fruitós, 1970), combina ficció i divulgació sobre el món de la covid-19 a través de la història de la Martina, una nena de 5 anys que explica com ha viscut ella i la seva família el confinament provocat per la pandèmia: sentiments d'angoixa, incomprensió o por, però també d'amor i solidaritat. Adreçat a infants a partir de 5 anys, On són les nostres abraçades? està pensat, remarquen els autors, perquè el pugui explicar un adult. La idea del llibre neix amb la intenció de donar veu als infants que, considera Buenache, «han estat els grans oblidats d'aquesta pandèmia».

És a partir d'aquesta reflexió que el llibre, que ja es pot trobar a les llibreries Parcir i 2 de Piques, al Cafè del Gimbe de Manresa i que es podrà adquirir, també, a Regió7, és avui una realitat. Amb un clar objectiu: dotar els infants, les famílies i els mestres «d'un instrument, un recurs educatiu, que els ajudi a exterioritzar i a pair tot el que han viscut en aquests mesos», explica Buenache. El projecte Martina, com així van definir els seus autors en l'inici el futur llibre, ha tingut una gestació a distància, a través de mails, whatsapps, videoconferències -«estàvem tots confinats»-, i els autors s'han encarregat de «totes les fases del procés: de la idea primigènia a l'arribada del volum als punts de venda», remarca Sanllehí.

L'originalitat del llibre, expliquen, és que supera el concepte de conte tradicional i utilitza un format «híbrid». D'una banda, la història de ficció protagonitzada per la Martina, i de l'altra, la introducció de conceptes teòrics que fan referència a la pandèmia. Tant l'un com l'altre «es poden llegir de manera independent» i queden visualment diferenciats. Així, paral·lelament a les situacions que viuen els protagonistes, els autors han explicat què significa estat d'alarma, pandèmia, ERTO, confinament, teletreball, UCI, mascareta, covid, la mort...

La història comença el darrer dia d'escola, just abans de la declaració de l'estat d'alarma, amb la tornada de la Martina a casa. Els autors han volgut retratar una família no tradicional, però sí habitual, amb dos pares, una germana adolescent fruit d'una relació anterior, els tiets -ell, infermer, ella metgessa-, els avis, els amics de la Martina i la gosseta Tona. Tots ells viuran la muntanya russa de situacions i sentiments contradictoris des de l'inici del confinament fins a l'arribada de la nova normalitat. El llibre, apuntalant la vocació didàctica, acaba amb un recull de 16 testimonis (des d'una mossa d'esquadra fins a una cuidadora en una residència d'avis) que responen dues preguntes: com has viscut la pandèmia? i en pots extreure algun aspecte positiu, de la situació viscuda?

Una de les màximes preocupacions de les autores va ser la cura en el llenguatge per traslladar sense artificis la visió de la vida en pandèmia d'una nena de 5 anys; també, com es reflectia en les il·lustracions: «Hem fet patir el Galdric!». La meta era tenir el llibre a les mans en l'inici del curs escolar per poder-lo fer servir d'eina pedagògica. I, avisen, les aventures de la Martina podrien continuar. La dels autors, també.