El 1988, després de perdre les eleccions municipals l'any anterior, l'exalcalde de Manresa Joan Cornet entre el 1979 i el 1987 se'n va anar d'alt funcionari a la Comissió Europea, a Brussel·les. També va exercir de director del Parlament Europeu. S'hi va estar 16 anys. Posteriorment, el govern de Pasqual Maragall el va convèncer de tornar per assumir la secretaria general de Salut. Va ser quan va començar a treballar el tema de noves tecnologies i salut, que és el que l'ha ocupat fins ara i l'obliga a viatjar -almenys fins abans de la covid- per tot el món.
Després de tots aquests anys ara torna a aterrar a Manresa per dirigir el màster en Transformació Digital de les Organitzacions de Salut i Socials que oferirà a la Fundació Universitària del Bages (FUB-UManresa) a partir del pròxim octubre. «Roda el món i torna al Born. Venir, després de tants anys a fora, és com una mena de flash-back», diu a Regió7 en una de les aules de la FUB. «Feia temps que tenia al cap fer alguna cosa de formació. No necessàriament a Manresa. Però em va contactar Carlota Riera» -degana de la Facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa- «i vam dir, per què no ?». I va ser que sí.
Salut, un pas enrere
Cornet explica que el món de les noves tecnologies «ho toca tot. Però en Salut va enrere comparat amb altres sectors». Per diversos motius: perquè «són institucions molt segures en el sentit que no poden jugar amb la salut de la gent, perquè és un sistema molt rígid, i perquè «hi ha excel·lents professionals i molt preparats» però que en general no se senten atrets pel món de la tecnologia, que associen més a altres camps com les enginyeries.
El cas és que «no només convé que els professionals sanitaris i de l'àmbit social tinguin un coneixement del mín digital, sinó també les habilitats per moure's en un món que canvia», opina Cornet. Això és el que vol transmetre i oferir el màster. «No n'hi ha prou amb una tauleta i començar a treballar, sinó que cal saber com interactuar am el pacient».
Actualment i ha dispositius que poden alertar que cal prendre's una pastilla -el 60% dels malalts crònics no segueixen les pautes terapèutiques que els han receptat- o ja es pot operar a distància. Entre un exemple i un altre hi ha infinitats d'aplicacions i experiències en les quals les noves tecnologies «ens ajuden». Des de la telemedicina fins al monitoratge de pacients per evitar desplaçaments o visites innecessàries, o el que s'anomena intel·ligència artificial, que «no té límit». Pot ajudar el professional a decidir amb més seguretat», explica Cornet. Assegura que hi ha professionals que temen que les noves tecnologies els arraconin o fins i tot els substitueixin, «i no és el cas. La tecnologia els ajuda a fer tasques més complexes».
Posa com a exemple la covid-19. Les noves tecnologies no han impedit l'aparició del virus. «No curen, però es poden utilitzar per guarir, i de fet ens han ajudat. Amb cinc mesos hem fet un salt de 4 anys. Un fet positiu entre tot allò negatiu de la covid és que ho ha fet avançar tot més ràpid».
Nou concepte de salut
El curs també vol exposar un nou concepte de salut on «no tot sigui només curar, sinó també prevenir, educar i impulsar nous estils de vida. Lliguem aquest nou concepte de salut amb les noves tecnologies». El màster dirigit per Cornet començarà el pròxim octubre. Serà semipresencial i l'impartiran una quarantena de persones, possiblement els més experts en aquest tema a Catalunya, diu.
