Aquest setembre, escoles, instituts i universitats començaran, a Manresa, un dels cursos més insòlits i incerts de les últimes dècades. Començar, començaran. Qui no tindrà la mateixa sort seran dues de les quatre llars d'infants privades que tenia la ciutat abans de la pandèmia. La baixa natalitat arran de la crisi del 2008 i ara la covid-19 han obligat dues de les guarderies més longeves de Manresa a tancar les portes. Es tracta del Sonall i d'Els Angelets. La Baldufa i Little Nursery, en canvi, mantenen obertes les portes.
«No sé com anirà aquest curs. És una incògnita. Aguantem pels pèls». Són paraules de Cristina Solano, propietària de la guarderia Little Nursery, que es troba a al carrer de Carrasco i Formiguera. En el seu cas, la pandèmia no l'ha obligat a tancar, però diu que «m'entristeix que companyes del gremi hagin quedat sense feina».
Marga Garriga, que fins al 25 de juliol tenia la llar d'infants Els Angelets, va decidir que, «després de 15 anys obertes i passant els cursos al límit durant bona part d'aquest període, el més coherent era tancar». Garriga assegura que «les famílies tenen fills cada vegada més tard i quasi sempre en tenen només un». Això vol dir que les places públiques no s'omplen tan ràpid i, per tant, els centres privats ja no tenen tanta demanda.
No han rebut ajuda
Garriga assegura que «ha estat molt dur, són 15 anys d'esforç que s'han de deixar enrere sense haver rebut cap ajuda de l'Ajuntament». Al seu torn, Solano creu que «si les administracions no ens haguessin girat l'esquena, potser alguna guarderia s'hauria pogut salvar. És clar que som centres privats, però en un cas com aquest, no deixem de ser ciutadans que donem un servei a la ciutat».
I és que tancar un negoci no sempre és el final del problema. La responsable de la ja desapareguda Els Angelets explica que «entre el lloguer del local, el retorn dels diners dels tiquets menjador i altres deutes pendents, tancar ha suposat una pèrdua econòmica molt gran, però no tancar encara n'hagués suposat una de pitjor».
En el cas de les propietàries que han accedit a parlar amb aquest diari van haver de demanar un préstec al banc per assumir tot el que havien de pagar, tenint en compte que van eximir les famílies de seguir pagant la totalitat de les quotes. «Ara cal tornar el préstec, tancar no vol dir tenir un problema menys», admet Garriga.
La resposta dels pares
«Uns s'ho van agafar millor que altres», diu Garriga, que durant el confinament assegura «haver estat molt angoixada fent comunicats el màxim de coherents i rebent crítiques dures per part d'algunes famílies».
El tancament d'un centre pot suposar una oportunitat per als que romanen oberts. Ara bé, Solano diu que «no hem rebut sol·licituds en massa, ni molt menys. Els pares ara es concilien més la feina i la cura dels fills». Amb tot, la manresana remarca la importància d'aquesta primera escolarització i la necessitat que tenen els nens i els pares d'aquest servei.
