El sindicat Metges de Catalunya va manifestar ahir el seu «recel» al pla de reforç de l'atenció primària presentat pel Govern, i es va mostrar especialment crític amb la manca de personal que considera que hi ha al primer nivell assistencial.

El sindicat va emetre un comunicat en el qual va anar desgranant la seva preocupació per la manera com el departament ha plantejat el pla de reforç, i ho va fer en set punts, que majoritàriament giren al voltant de la necessitat de poder disposar de més personal.

D'una banda, Metges de Catalunya assenyala que en l'última dècada l'atenció primària «ha perdut més de 900 facultatius» com a conseqüència de les retallades econòmiques en sanitat, amb la qual cosa el fet que ara es plantegi la incorporació de 306 facultatius nous és «irrisori i del tot insuficient». El sindicat insisteix que «no aniran a reforçar les consultes sinó exclusivament a l'activitat assistencial de suport a les residències».

En aquest sentit, l'organització sindical defensa que el que caldria és incorporar més d'un miler de facultatius «per poder atendre en condicions òptimes la població i recuperar l'activitat posposada durant la primera onada de la pandèmia», sobretot tenint en compte les noves competències que diu que ha hagut d'assumir el primer nivell assistencial a causa de la pandèmia, com ara el control epidemiològic de la covid, l'atenció transitòria de les residències geriàtriques, o la futura supervisió dels possibles casos que puguin sorgir a les escoles.

Davant d'això, el sindicat defensa la incorporació de nous perfils professionals però reclama «una millora tangible i substancial de les condicions laborals i professionals» dels metges de la primària per fer «més atractius» aquests llocs de treball.

En el mateix comunicat emès ahir, el sindicat també critica que el pla estigui orientat a donar resposta a la crisi de la covid-19 però no a «reforçar realment la primària enfront de l'infrafinançament crònic que pateix»

Així mateix, Metges de Catalunya desconfia que la inversió final compromesa pel departament amb el nou pla anunciat ahir en l'atenció primària fins al 2022 sigui realment de 127 milions d'euros anuals, «ateses les dificultats pressupostàries que encara té avui dia el Govern per complir tots els acords de sortida de vaga del 2018, amb un cost de 100 milions d'euros».