Els camins d'anada i tornada a locals d'oci nocturn són un punt d'agressions sexuals

L'objectiu del protocol és «desnaturalitzar els comportaments més arrelats socialment que fomenten el circuit de violències masclistes i LGTBI-fòbiques», i aconseguir generar «espais d'oci lliures de violències masclistes». Fins ara Manresa disposava d'un protocol de violència sexista en l'àmbit de la parella, però no en el comunitari, com seria aquest cas. Es nodreix d'aportacions de la Diputació de Barcelona i també del protocol de seguretat contra les violències sexuals de la Generalitat de Catalunya.

Diagnosi de Manresa

El protocol, però, també s'ha elaborat a partir d'una diagnosi que es va fer a la ciutat per conèixer més a fons la situació a Manresa. El treball es va encarregar a la Diputació de Barcelona. Una part d'aquesta anàlisi es va fer a través d'una enquesta per identificar l'existència de violència masclista als espais d'oci i festa.

Hi van participar 278 persones, el 71% de les quals dones. D'aquestes, gairebé la meitat, el 46%, van assegurar que havien patit algun tipus d'agressió la darrera vegada que havia anat a l'espai d'oci que més freqüenta. Les conductes més habituals són mirades persistents, la invasió de l'espai personal i/o persecució i, en menor grau, comentaris de tipus ofensius o sexuals. El 10 % de les afectades van assegurar que marxen del local quan se senten agredides. En alguns casos ho han de fer corrents. La majoria tendeixen a ignorar l'agressor o a demostrar que no té cap interès.

Altres agressions sexuals, les tipificades al Codi Penal o les que són constitutives d'una infracció administrativa, s'esmenten igualment al protocol.

També es van identificar llocs concrets que generen por. Se cita la Baixada dels Drets, els carrers Sobrerroca i Na Bastardas, el Jacint Verdaguer, el passeig del Riu i el parc de l'Agulla, a més a més d'alguns locals concrets.

Consideracions

El treball previ encarregat a la Diputació de Barcelona fa algunes consideracions respecte als recursos existents per fer abordar la violència masclista a les festes populars i els espais públics d'oci nocturn. Així, per exemple, recomana millorar les dependències del Servei d'Informació i Atenció a la Dona (SIAD), al carrer de la Canal, perquè no són les més adequades, per espai i confidencialitat, per atendre dones víctimes de violència de gènere.

També fa notar que els espais d'oci nocturn privats de la ciutat no disposen de cap «procediment específic davant situacions d'agressions» i que sempre s'actua de forma improvisada». Això fa que les persones agredides «reaccionin assimilant el fet» i que l'acció masclista no es traslladi a l'àmbit social i comunitari. Que no transcendeixi.

Accions que s'han d'abordar

Un cop feta l'anàlisi, el grup de treball que ha elaborat el protocol, en el qual hi ha regidors i regidores de l'Ajuntament de Manresa, tècnics municipals, de Salut, de Manteniment i també representants de cossos policials, han elaborat un conjunt d'accions a dur a terme, algunes de les quals ja s'han implementat en les darreres festes majors.

Així, per exemple, preveu promoure la presència de dones i persones LGTBI+ en el disseny de la programació d'esdeveniments culturals o festius; campanyes de comunicació i de sensibilització, o fer cursos de formació i tallers obligatoris a totes aquelles persones que formin part de l'organització d'una activitat d'oci. També recomana tenir en compte els espais on se celebren aquestes activitats, com, per exemple, que estiguin ben ben il·luminats i que generin sensació de llibertat. Així mateix, també detalla com s'ha d'actuar, ja siguin cossos de seguretat, personal d'un local privat o d'altres serveis que intervenen en els espais públics, davant una agressió masclista. L'objectiu últim és generar espais de llibertat i seguretat en festes populars i en espais públics d'oci nocturn.