Al sector de la Vilanova, que es va anar configurant a partir de la segona meitat del XIV, hi havia dues places, molt més reduïdes que les actuals, la Gispert i la Montserrat. Tot el sector, com que es trobava en un espai pla, es va urbanitzar amb uns carrers rectes, amples i regulars, com els de Vilanova, Cirera, Barreres, Camp d'Urgell, Santa Maria, Abonés, etc. Les illes de cases presenten més superfície que les de la part més antiga de la ciutat.

L'any 1896, Lluís Balcells, propietari de diferents cases i de la fàbrica Sederies Balcells, i Ignasi Borràs, propietari de la colònia Borràs de Castellebell i el Vilar i que vivia al carrer d'Arbonés, van cedir terrenys per fer una plaça. L'Ajuntament feia més de deu anys que havia decidit obrir-ne una de nova, «no solo para embellecer en lo posible aquella barriada, sino también para sanearla procurando luz y ventilación a las estrechas y nefíticas calles de Arbones, Pepet y Campanes». En la mateixa sessió es va aprovar, a proposta de l'industrial Joaquim Borràs, germà d'Ignasi i que a la vegada era regidor, donar el nom de plaça Montserrat a aquest nou espai perquè s'havia de refer l'església de la Mare de Déu de Montserrat. Es va obrir la plaça, que es va engrandir -fa pocs anys- amb l'enderrocament de les cases del carrer Arbonés per construir els nous jutjats.

Diferents reformes urbanes que s'han fet els últims temps per esponjar el barri vell s'han traduït en l'obertura de noves placetes en tot aquest sector dels Quatre Cantons.