La Diada de Manresa fa una crida a la dignitat i l'entesa per seguir lluitant per la llibertat del país

L'acte ha durat una hora i ha començat un quart d'hora tard. A la plaça i també a les calçades i a l'andana central de Passeig de Pere III s'han repartit 140 cadires que han quedat plenes per les autoritats (al mig), les 43 entitats que han fet l'ofrena floral a la placa que hi ha a la plaça de l'Onze de Setembre amb el lema "Manresa als lluitadors per les llibertats nacionals de Catalunya" (a banda i banda) i públic que va demanar poder-hi assistir. Després de mesos sense, avui la plaça ha tornat a lluir l'estelada que presideix la Diada seguint l'acord del ple del 2013. Justament per això, com també és habitual, no hi ha assistit cap representant del PSC. Tampoc de Ciutadans.

Temperatura, gel i passar llista

La conductora, la periodista Pilar Goñi, ha insistit en diversos moments al públic que s'ha posat al voltant de les tanques que encerclaven la plaça que es guardessin les distàncies, atès que no era massa lògic que a dins hi fossin i que a fora s'hi acumulés la gent que, finalment, ha rebut el missatge i s'hi ha col·locat separada. A fora de l'espai acotat hi devia haver unes 200 persones. Membres del CAE s'han encarregat de prendre la temperatura, passar llista i oferir gel hidroalcohòlic a tothom qui entrava a l'espai tancat. Hi havia una entrada pel Passeig i una per la plaça.

El Ball de l'Homenatge, una dansa creada pel coreògraf Joan Serra i el músic Jaume Arnella, que ret homenatge a la senyera, ha obert l'acte. L'ha ballat Jordi Gros Santasusana, director i dansaire de l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages. Tot seguit, Fusté ha fet el seu discurs per glossar la significació de la Diada. S'ha remuntat al 1706, quan Barcelona va poder resistir l'embat de les tropes francoespanyoles, donant protagonisme a les dones que els van plantar cara i que sovint, quan es parla de fets històrics com aquest, "son invisibles". Les ha reivindicat i també ha parlat de la "dignitat" relacionada amb la crisi sanitària i amb la lluita per la llibertat de Catalunya. Com s'ha esmentat anteriorment, ha defensat la importància de la cultura. Ho ha acabat amb un "Visca Catalunya lliure i digna".

"Foragitar el pessimisme"

Seguidament, l'alcalde Aloy, en el seu primer discurs a la Diada com a alcalde de Manresa, ha volgut fer arribar el seu escalf a les persones que han perdut algun ésser estimat per culpa de la pandèmia. Ha recordat el referèndum de l'1 d'octubre, els presos i exiliats i ha parlat de la "injustícia d'un estat demofòbic". Ha denunciat que s'hagi anul·lat el tercer grau als presos, que ha definit com una "venjança de l'estat", i ha demanat "continuar treballant i persistint" i "teixir complicitats" per assolir la independència. En aquest sentit, ha volgut recordar les passes endavant que s'han anat fent. Com a exemple, ha posat que dels 25 regidors que hi ha a l'Ajuntament, 19 siguin independentistes. Ha reclamat "foragitar el pessimisme" i mirar endavant.

L'ofrena floral ha començat amb les institucions: l'Ajuntament (representat per ERC, Junts per Manresa i Fem Manresa), amb l'alcalde Aloy i els regidors Cristina Cruz, Valentí Junyent i Roser Alegre; la delegada del Govern a la Catalunya Central, Alba Camps i la cap territorial del SEM a la Catalunya Central, Chus Cabañas; i la presidenta del Consell Comarcal del Bages, Estefanía Torrente i la vicepresidenta segona, Eulàlia Sardà.

Crits de "Llibertat"

L'himne de Catalunya interpretat per l'Orfeó Manresà (enguany només hi ha participat una coral pel tema covid i s'ha triat seguint la ronda de direcció) s'ha acabat amb aplaudiments i crits de "llibertat" entre el públic.

Tot seguit ha estat el torn de l'ofrena de les 43 entitats: l'Agrupació Cultural del Bages, els Armats, l'ANC territorial de Manresa, l'Associació Amics del Senegal del Bages, l'Associació Cultural Argentina de Manresa, l'Associació Cultural El Gallinerr, l'Associació de Veïns Plaça Catalunya, l'Associació de Veïns Font dels Capellans, l'Associació de Veïns Torre de Santa Caterina, l'Associació Esportiva La Salle, l'Associació de professionals sènior al servei del territori, l'Associació Teatral El Teló, el Bàsquet Manresa i Bàsquet Manresa Base, les Caramelles i pessebre vivent del Pont Llarg, el Casal Cultural Dansaires Manresa, el Centre d'Esports Manresa, el Centre Excursionista de la Comarca del Bages, el Centre Atlètic de Manresa, el Club Gimnàstic, el Club Natació Manresa Minorisa, el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya de les comarques centrals, el Col·legi d'Enginyers Industrials a la Catalunya central, el Col·legi de Metges de Barcelona (junta comarcal del Bages), CCOO Catalunya Central i Vallès Occidental i UGT Bages-Berguedà, la Comunitat Islàmica de Manresa, la Comunitat Islàmica del Bages, la Confraria de Vins del Bages, el Consell Local per la República, la Coordinadora de Jubilats i Pensionistes, ERC, La Federació d'Associacions de Veïns de Manresa, Fem Manresa, el Grup Pessebrista de Manresa, el Grup Sardanista Dintre el Bosc, el Grup Taelus de Comunicació, Jovent Republicà, Manresa en Comú, Òmnium Bages-Moianès, l'Orfeó Manresà, el Partit Demòcrata de Bages i Manresa, Primàries Manresa, Regió7, Xàldiga Taller de Festes i, finalment, la pubilla i l'hereu.

Durant l'ofrena han sonat des d'Els Pets a Lluís Llach i "Mar i cel".

La Colla Sardanista Dintre el Bosc (només ha participat a la ballada una colla pels matexos motius que només hi ha participat una coral) ha ballat la sardana "Llibertat", del mestre Ricard Viladesau per cloure la Diada. Seguidament, el recinte tancat s'ha buidat de manera esglaonada. Des d'alguns balcons de la plaça, on es podien veure estelades i senyeres, els veïns han seguit un acte "peculiar", tal com l'ha definit la conductora de l'esdeviment. Ha demanat no fer fotos a les ofrenes com cada any per evitar aglomeracions i ha comunicat a les entitats que l'Ajuntament els enviarà uan foto del moment de l'ofrena de cadascuna d'elles.