L'entrada aquest matí a escoles i instituts de la Catalunya Central està estudiada al mil·límetre i els professors pensen estar molt alerta perquè cap nen se salti els protocols de seguretat. Primer objectiu d'avui: transmetre tranquil·litat als pares. La gran missió és evitar que el virus s'escampi als centres, temples de l'educació i la socialització dels nens i els adolescents, i on el contacte físic era inevitable en el món prepandèmic. Els presidents de les AMPA de Manresa consultats diuen que estan tranquils després de les converses que han mantingut abans de l'arrencada de curs amb els directors i els docents, però no neguen el neguit per si l'alta capacitat de contagi del virus es posa de manifest als centres escolars.

Els pares no només estan a l'expectativa dels rebrots, i del desgavell que puguin comportar, sinó també de com s'organitzaran a nivell familiar si els fills han de passar una quarantena de dues setmanes. «Hi ha diferències entre primària i secundària perquè els més petits no poden estar a casa sols i moltes famílies haurien d'avisar els avis, si els pares treballen i no poden fer la feina des de casa, malgrat la recomanació que els avis no es facin càrrec dels nens», afirma Anna Maria Barón, responsable de l'AMPA de l'institut Lacetània de Manresa. Considera que entre els alumnes de secundària hi hauria menys problemes perquè es poden espavilar, però afegeix que «hi ha molts tipus de famílies, i hi ha adolescents que si no tenen els pares o algun adult a la vora no són capaços de seguir correctament els estudis perquè juguen i es distreuen». Totes les AMPA consultades coincideixen a assenyalar que l'organització en algunes famílies pot ser complicada en el cas d'aïllar una classe o tot el centre.

Tot i que els pares, en general, confien en les mesures que s'aplicaran al centres educatius, hi ha AMPA que parlen d'una minoria de famílies que tenen molts dubtes en la reobertura de les escoles. «Estan amoïnats per si el virus passa a les famílies», afegeix la responsable de l'AMPA del Lacetània.

Però no només és una qüestió d'organització familiar, sinó de com serà el curs i si els confinaments -en cas que se n'hagi de fer- afectaran la formació dels fills. «Ja hi ha l'experiència del curs passat, però els alumnes de batxillerat s'hi juguen molt perquè volen una nota alta per entrar a la universitat, i les classes estan pensades perquè siguin presencials», explica Núria Mesalles, una de les persones responsables de l'AMPA del Lluís de Peguera de Manresa. Tot i els dubtes, aquest és un dels centres de la capital del Bages que, precisament, estan més immersos en l'educació digital. Mesalles, que té un fill a batxillerat, expressa els dubtes de si es podran assolir els objectius que persegueixen els estudiants d'aquest cicle. Que l'educació digital s'està imposant com mai, ho demostra la filla gran d'aquesta mare. «Aquest any començarà la universitat i tenia l'opció d'anar a la UAB, però aquest curs estudiarà Relacions Internacionals a la UOC, a distància, i més endavant potser canviarà d'universitat», afegeix.

Seguretat fora del centre?

La pandèmia també canviarà les relacions socials entre els nens, i els pares lamenten que principalment estableixin relació amb els de la mateixa classe i es restringeixin els vincles amb la resta. Per aquest motiu creuen que la socialització dels fills se'n ressentirà. Per altra banda n'hi ha que expressen el neguit pel que passi a fora de l'escola i, en aquest sentit, temen que si a fora del centre els nens es relacionen entre ells i es propicia el contacte físic, les mesures de seguretat aplicades dins el centre serveixin de ben poc.

«Jo crec que finalment imperarà el sentit comú», explica el representant de l'AMPA de l'escola Bages, Carles Abad, «a més del fill que va a l'escola Bages tinc una nena més gran que fa 2n d'ESO al Peguera, a part d'un altre que va a la universitat, i serà molt difícil evitar abraçades». Però confia que, malgrat que «hi haurà coses no previstes, els nens sabran comportar-se».

«Els fills han vist els protocols d'higiene i la distància de seguretat durant aquests mesos i crec que ho sabran fer», afirma, tot i que també dona per fet que malgrat haver treballat conjuntament amb els docents les mesures de seguretat, «hi haurà variables en les quals no s'haurà pensat». Els pares també es mostren crítics amb les informacions confuses que han donat les institucions i asseguren que a aquestes alçades molts encara es pregunten quins són els símptomes que han de tenir els fills perquè no vagin a l'escola o, fins i tot, l'ús de la mascareta en els centres educatius.

Tot i que els pares mostren els neguits, en alguns temes és complicat trobar punts d'acord, com el de les ràtios. Mentre que els uns no veuen correcte que hi hagi 20 alumnes, o més, dins la classe, i consideren que n'hi hauria d'haver menys, per als altres és la xifra correcta si no se sobrepassa.

Per la seva banda, la presidenta de l'AMPA de l'escola La Sèquia de Manresa, Tània López, explica que al centre es faran simulacres amb les plataformes digitals en el cas que hi hagi alumnes aïllats i que, després de mantenir reunions amb l'equip directiu, té «molta confiança en com s'estan fent les coses al centre», però que «un confinament portaria maldecaps» als pares.

Massa mesures?

Tot i que hi ha pares que troben precipitada l'obertura de les escoles, amb tots els alumnes, també hi ha grups de pares que opinen el contrari, i consideren que hi ha massa restriccions per als nens. Laura Rincón, una de les mares que organitzen les tertúlies de criança a Manresa, creu que les mesures semblen excessives i per justificar-ho al·lega que els científics assenyalen el baix risc de contagi dels nens i les afectacions lleus entre els més petits. «Al menjador, un monitor els servirà el menjar, i ells perden autonomia a canvi de guanyar seguretat. Una mare va expressar que la seva filla es renta les dents al migdia i ara no ho podrà fer per por de la saliva que deixi a la pica del lavabo», afegeix.