L'actual plaça de Sant Domènec és el punt de connexió entre el Centre Històric i l'eixample que es va començar a formar a la segona meitat del segle XIX.
Aquest punt és el rovell de l'ou de la ciutat i actualment està format per dues places, la plaça de Fius i Palà i la de Sant Domènec. La primera du el nom de l'alcalde republicà Maurici Fius i Palà (1902-1920), de qui enguany es compleixen cent anys de la seva mort. Va ser fundador de l'Escola d'Arts i Oficis, va promoure campanyes de vacunació, va realitzar diferents obres urbanístiques com l'Escorxador, l'ampliació de l'Hospital de Sant Andreu, clavegueram, etc., a més a més d'escriure diferents obres literàries.
Aquesta plaça es va obrir durant el Trienni Liberal (1820-1823), quan es va suprimir el cementiri dels dominics i es va reconvertir una part de la necròpoli en una plaça anomenada Zarzo del Valle, que era el cap polític de Barcelona. Durant molts anys va ser parada de taxis de la ciutat fins que es van traslladar al car-rer Guimerà l'any 1996.
Abans, els taxis eren en una petita plaça formada davant de la Casa Davant i Cal Jorba, fins que van ser traslladats els anys 60 a la plaça Fius i Palà.
El nom de la plaça de Sant Domènec prové del fet que és a l'espai que ocupava l'església de Sant Pere Màrtir, a la porta de la qual hi havia una fornícula amb la imatge de sant Domènec de Guzmán, fundador de l'orde dels dominics o predicadors, que des del segle XIV havien fundat un convent en aquest indret.
Com dèiem, la plaça de Sant Domènec és el nexe d'unió entre la ciutat medieval i la moderna i per aquest motiu la plaça, tot i trobar-se dins del que va ser la ciutat medieval, presentava molts elements i edificis -alguns encara visibles- que són conseqüència del canvi de règim polític, econòmic, social i cultural que va representar la industrialització amb el pas d'una societat tradicional a una d'industrial.
Els elements de la plaça
El primer element és la plaça de Fius i Palà, oberta sobre un antic cementiri medieval perquè al segle XIX es va obligar a situar-los fora dels nuclis urbans.
El segon element és el teatre Conservatori, resultat de la desamortització dels bens eclesiàstics (1835), que va reconvertir el convent dels dominics en un teatre, el de més categoria de la ciutat, amb l'entrada al Passeig -element típic de la ciutat industrial- i on anava, principalment, la burgesia manresana.
Un tercer element són els habitatges, completament diferents, de la nova classe social que tenia el poder, la burgesia industrial. Al costat de les cases edificades sobre parcel·les medievals hi trobem la casa Torrents o ca la Buresa, exemple de gran casal de la burgesia manresana. La casa era propietat de Llogari Torrents Serra, hisendat, fabricant i descendent dels propietaris de la fàbrica dels Panyos, i Antònia Burés, filla dels Burés (Castellbell i el Vilar) i d'on prové el nom popular. L'edifici d'estil modernista es una casa-palau projectada per l'arquitecte Ignasi Oms el 1905, formada per quatre plantes coronades amb dues torres circulars als extrems, amb abundants motius florals acompa-nyats de ceràmica i ferro forjat i que presideix la visual de migdia de tota la plaça.
Dos edificis més destaquen a la plaça: l'antic edifici de la Caixa de Pensiona (cruïlla amb el carrer d'Àngel Guimerà), d'estil eclèctic, amb una torre central amb coberta en forma de cúpula i dos laterals amb elements neogòtics; i cal Jorba, d'art déco, d'Armand Calvet, edificat entre els anys trenta i cinquanta.
Malauradament, s'han malmès dos blocs d'habitatges; es va mutilar completament la façana de la casa Davant als primers anys de la postguerra, quan se li van treure totes les decoracions modernistes i es van aixecar dos pisos més, i es va enderrocar la casa Miró Borràs que havia estat reformada per Ignasi Oms.
L'hotel Santo Domingo
Un altre element que necessitava la nova societat de final del segle XIX i començament del XX eren espais de diversió. Per això a la plaça de Sant Domènec hi havia l'hotel Sant Domingo, que va ser el lloc on la societat benestant manresana organitzava els seus banquets i les celebracions. Era l'hotel de més categoria de la ciutat i a partir de l'any 1913 ja oferia serveis d'automòbil cap a diferents punts de la comarca i un garatge que es va mantenir -reconvertit en locals comercials- fins que es va enderrocar l'hotel i es va construir un edifici modern, obra de David Vidal i de Josep Maria Esquius, on destaca a la part superior un conjunt escultòric de l'artista manresà Josep Barés.
