Un bon home, treballador, compromès, molt actiu, coherent amb els seus ideals, precursor de lluites i un enamorat de la muntanya que, precisament, ironies de la vida, li va llevar la vida en un accident mentre feia escalada al Berguedà. L'estimació, l'agraïment i el respecte van marcar el comiat, aquest dimecres a la tarda, del manresà Emili Martínez i Ballester, que va morir dissabte passat als 77 anys.

L'adeu va tenir lloc a les instal·lacions de Mémora a Manresa, amb gent omplint les 130 localitats disponibles i, la resta, fent acte de presència dempeus o a l'exterior de la sala. El tema de Nina Simone "My baby just cares for me" interpretat per una pianista i un violinista va obrir la cerimònia i la va tancar "La vall del riu vermell", que els assistents van acompanyar amb les seves veus abans de dedicar el darrer aplaudiment al finat.

Diverses corones i una fotografia de Martínez davant l'atri de la basílica de la Seu van presidir la cerimònia, mentre que al recordatori s'hi podia veure una fotografia seva escalant amb la frase "Sense fer soroll però deixant molta petja. Així passares el temps que et fou concedit a la terra". Entre els assistents, li van voler rendir homenatge persones lligades a diversos àmbits del teixit associatiu als quals havia estat o estava lligat Martínez, conegut pel seu activisme i compromís socials; del món sindicalista, del mon veïnal, del món excursionista...

No hi van faltar l'alcalde Marc Aloy i els regidors Pol Huguet i Núria Masgrau; l'exdiputada Laura Massana i membres de Manresa en Comú; Josep Ramon Mora, Ramon Majó, Josep Fuentes, Pere Oms, Lluís-Vidal Sixto...

Martínez va ser dirigent i regidor pel PSUC, president del Centre Excursionista de la Comarca del Bagesi actualment formava part de l'Associació de Veïns del Barri Antic, de la qual n'era el tresorer, i de la Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran, a banda de col·laborar amb el grup de jubilats de CCOO.

Ramon Majó, primer a parlar, es va referir a la seva amistat de 60 anys amb Martínez, que va sorgir quan van coincidir al Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Va recordar els viatges que van compartir per Europa en un moment convuls de canvi i la seva militància al PSUC i en la lluita sindical. Va remarcar que "mai no vas deixar de ser un constant activista social" i va posar de relleu la capacitat de Martínez de no formar part del ramat per comoditat. "Sempre vas caminar amb el cap dret i la mirada enlaire".

Ton Bahí, que va ser presentat per la conductora de la cerimònia com un "company de paisatge" del finat, va rememorar la passió que compartien per la muntanya i que els va portar a fer un curset d'iniciació a l'escalada l'any 1962. "Et recordarem sempre ple de vida", va assenyalar. S'hi va referir com un "referent, pencaire, amb les idees clares".

També del món de l'excursionisme i en nom de la junta del CECB va intervenir Xavier Ferrer, vicepresident de l'entitat, que va posar de relleu el treball que va fer el manresà per l'entitat. "Som hereus de la teva tasca", va afirmar. Ferrer també va esmentar les seves aportacions per fer de la Festa de la Llum una festa popular, de la qual en participés tota la ciutat; en la fundació de la Coral Eswèrtia del CECB i en la creació del premi Dr. Esteve als Premis Lacetània.

Pep Fuentes va parlar de part de la Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran. S'hi va referir com "un bon company", algú "honest, de qui te'n podies refiar, amb conviccions, fidel, lluitador per la llibertat i la democràcia, d'esquerres i catalanista". Hi va afegir que "volia una societat més justa, solidària i igualitària" i que era "un defensor de la natura".

Finalment, Anna Martínez i Cristina Carmona, presidenta i secretària de l'Associació de Veïns del Barri Antic, respectivament, van recordar quan l'esposa de Martínez, Montserrat Margarit, impulsora del Consell Municipal de la Dona. va demanar al seu marit que ajudés l'entitat tot i que ell ja estava fent mil coses més. En van destacar l'empenta, la capacitat per donar exemple i que era "un puntal" de l'entitat.

L'Aleix, fill del finat, va tancar les intervencions agraint als presents la seva assistència i amb una sincera i emotiva declaració d'amor al seu pare.

A la sortida encara hi va haver temps perquè els que ja fa dies que l'enyoren compartissin més records amb ell.