N'he de parlar perquè el regidor socialista Felip González va dir que «el Xavier Domènech hi sucarà pa», i no el voldria decebre.
La cosa va passar al ple municipal de dijous. Venien de debatre no sé què d'una «declaració de la no disponibilitat de crèdits de determinades aplicacions pressupostàries», i els de Fes Manresa van aprofitar-ho per criticar la legislació espanyola de finançament local. En el decurs de l'intercanvi d'arguments -diguem-ho així- els cupaires van demanar al socialista a veure si el PSOE canviava la llei, i González va voler expressar que no es podia fer tot i de cop, però de mica en mica s'omple la pica, tota pedra fa paret i el camí més llarg comença per una sola passa. O, per dir-ho a la manera italiana, «piano piano si va lontano».
No va triar cap d'aquestes expressions, sinó que va buscar-ne una que li rondava pel cap, però era una ronda imprecisa, perquè va acabar dient alguna cosa sobre el temps necessari per conquerir (o potser era construir?) la ciutat de París. Conscient que s'estava fent un embolic va demanar ajuda, i li va arribar d'altres presents, que li van bufar dues alternatives: «Roma no es va fer en dos dies» i «París prou val una missa». No sé si algú també li va suggerir un refrany castellà sobre la lentitud dels projectes complexos: «No es va guanyar Zamora en una hora».
Roma en un dia
Anem per pams. Comencem per Roma. La dita que no es va construir no en dos, sinó en un dia, no és ni romana ni italiana, sinó que sembla haver estat pronunciada per primera vegada (que se sàpiga) a la cort de Felip d'Alsàcia, comte de Flandes, al segle XII. «Rome ne fu pas faite toute en un jour» apareix en un poema medieval en francès datat el 1190, i al segle XVI va ser inclosa per l'escriptor anglès John Heywood en un recull molt extens de dites i proverbis, de gran difusió en la seva època; molts dels que hi apareixen encara són ben vius. La reina Elisabet I va arribar a afirmar que aquesta li resultava molt còmoda en les converses d'Estat per reclamar paciència.
Quant al significat, prové del fet, prou conegut, que la ciutat eterna acumula en els seus edificis i car-rers les proves de construccions i reconstruccions successives des de fa molts segles, i a l'època referida eren ben visibles monuments de mil anys enrere: el famós Panteó, per exemple, fou transformat en una església cristiana.
Una missa borbònica
París tampoc no es va fer en un dia, però la dita de la missa té una altra mena d'origen. «Paris vaut bien une messe» és una frase probablement apòcrifa atribuïda a Enric de Navarra, primer rei de la dinastia dels Borbons a França. Era el segle XVI i les guerres de religió entre catòlics i protestants assolaven el regne. L'any 1589, l'accés al tron d'Enric, que era protestant, va encendre encara més els ànims catòlics, i no li van permetre ni apropar-se a París. La solució va ser convertir-se al catolicisme l'any 1593, i al següent fou coronat a la catedral de Chartres. Amb ell, per cert, va començar l'absolutisme reial tal com es va conèixer fins a la Revolució Francesa. «París prou val una missa» té doncs un significat clar: si per arribar al poder has de trencar sagrats juraments, cap problema.
El Cid al setge de Zamora
I Zamora? Per què es destaca que no fou guanyada en una hora? Doncs perquè van caldre set mesos de setge i dos reis per conquerir la plaça. Els fets es remunten al segle XI quan a la mort Ferran I de Castella els hereus es van barallar, i en aquesta lluita el rei Sanç II va posar setge a la ciutat, durant el qual fou assassinat per un fals desertor zamorà. I això que entre els cavallers que lluitaven amb ell hi havia ni més ni menys que Roderic Díaz de Vivar, àlies el Cid Campeador. Va córrer la brama que el crim havia estat instigat per Alfons, el seu germà i successor. Segons el romanço, el Cid li feu jurar que no havia pres part en el magnicidi, i per aquesta gosadia fou desterrat i es convertí en un capità de mercenaris de gran fama.
Marcar discurs
Va ser això el més interessant del ple municipal? En tot cas va ser el menys important. De les coses importants en Francesc Galindo n'ha fet la crònica detallada i pertinent. Els animadors van ser un cop més els de Fem Manresa, perquè, com va dir Gemma Boix, «ens agrada marcar discurs» i ho fan a tots els plens, però és un marcatge massa circumspecte per a una contracrònica. I les enganxades que solen tenir amb el portaveu socialista comencen a ser previsibles. L'equip de govern deu riure per sota de la mascareta mentre el primer i segon grup de l'oposició es tiren els plats pel cap. Entre una cosa i l'altra s'hi van passar quatre hores: no calien.
Ah, sí, la majoria independentista va reprovar l'emèrit de les vacances a Abu Dhabi i el Govern central; segur que als interpel·lats la notícia no els deixa dormir.
