Els socis havien d'escollir si al supermercat Food Coop, al districte novaiorquès de Brooklyn, es venia carn o no. Fins llavors no n'oferien perquè tots eren vegetarians, però el projecte va créixer tant -fa uns 20 anys hi havia un 8.000 membres- que el nombre d'integrants carnívors va augmentar i van plantejar vendre carn ecològica. Es va organitzar una assembla, com tantes que en feien, per discutir-ho. I així, amb debats intensos, es prenen les decisions a Food Coop, un supermercat organitzat com a cooperativa, i que ha inspirat el Supercoop de Manresa, que aviat veurà la llum.
Steven Gnagni, que va néixer i créixer a prop de Chicago, i la seva parella, la barcelonina Eva Santamaria, van viure a Booklyn junts durant set anys. Ella va anar de vacances a Nova York, el va conèixer i se n'hi va anar a viure. Ell ja feia uns quatre anys que hi vivia. Posteriorment van venir a viure a Catalunya. Tots dos eren socis de la cooperativa alimentària i divendres al vespre van ser al teatre Conservatori Manresa per explicar les seves experiències com a membres del projecte i per què els va impactar el fet de formar-ne part.
Les seves vivències van servir de full de ruta del projecte que s'està implantant a Manresa -que tindrà un vessant social i promocionarà productes locals-, que actualment ja té 650 persones implicades. «Al final de l'assemblea es va decidir que sí que vendrien carn. Els vegetarians van acceptar el vot favorable i no van abandonar la cooperativa. Assemblees com aquesta s'organitzaven en teatres grans de tanta gent que hi havia», explicava Gnagni. Posteriorment va venir la venda de cervesa i oferir la possibilitat de pagar amb targeta. «Aquest va ser un altre gran debat. El problema del deute dels ciutadans és gran als Estats Units i no volíem que els qui anaven a comprar es gastessin més diners del capital que realment tenien per comprar», explicava per la seva banda Eva Santamaria.
El rerefons del debat era si estaven a favor o en contra del sistema que havien creat els bancs. Finalment es va acceptar pagar amb targeta de dèbit perquè ningú no es gastés més diners dels que tenia. Els coordinadors del supermercat sempre estan oberts a parlar amb els compradors perquè, al cap i a la fi, són els propietaris de l'establiment.
La idea de negoci de la cooperativa té molt sentit a Nova York, una ciutat on el menjar ecològic o tractat fora de la indústria alimentària és molt car, costa de trobar i no està a l'abast de moltes economies domèstiques. El supermercat dona la possibilitat de comprar productes que surten de granges del nord de la ciutat. Tot i que també n'hi ha de granges d'altres racons dels Estats Units i, fins i tot, d'Europa. Al mercat de Manresa també hi haurà productes de proximitat i ecològics, i es fomentaran els valors de la sostenibilitat i l'alimentació accessible d'acord amb l'economia social i solidària. Un dels secrets és que no hi ha intermediaris.
Totes les classes socials
Entre els socis de la cooperativa de Brooklyn hi ha persones de totes les classes socials i per això hi ha menjar ecològic -que en altres mercats està a l'abast de butxaques adinerades- a preus més o menys assequibles. També n'hi ha de preus diferents, depenent dels gustos i les possibilitats de cadascú, i a més porten etiquetes on, a part del preu, es concreta a quants quilòmetres de distància han estat elaborats i, en alguns casos, en quina granja. El preu final és el 21% més car del cost al qual el supermercat adquireix el producte.
Els socis de la cooperativa han de treballar tres hores al mes al supermercat. I aquest tret del model també s'exportarà a Manresa. Als Estats Units hi ha altres cooperatives com aquesta, però a Catalunya és un projecte innovador. Per aquest motiu Eva Santamaria confessava a aquest diari que quan va anar a viure a Nova York no va acabar d'entendre el projecte i quins avantatges podia oferir al client respecte d'un supermercat habitual. «Al final veus que al darrere hi ha una colla de valors que inspiren una forma de fer i, al cap i a la fi, és una manera més de fer política». Avui dia el nombre de socis al supermercat de Brooklyn és de 17.000.
