L'Ajuntament de Manresa va aprovar ahir en ple extraordinari i urgent una proposició dels grups municipals d'ERC, JxM i Fem Manresa de rebuig i condemna de la decisió del Tribunal Suprem d'inhabilitar el president de la Generalitat, Quim Torra.
L'aprovació es va fer amb els vots a favor dels proponents i els vots en contra del PSC. La sessió es va dur a terme amb l'absència dels dos regidors de Ciutadans.
En el debat, Pol Huguet, d'ERC, va demanar el suport de tots els grups municipals per oposar-se a una sentència que és «una venjança i un escarment en la qual la justícia queda en segon terme». El polític republicà la va qualificar de nou pas endavant «en l'estratègia pensada per atemorir els independentistes» basada en la desproporció i la injustícia.
Tot seguit, Valentí Junyent, de Junts per Manresa, la va qualificar de «clarament desproporcionada» i va recordar que l'Estat havia interferit en la governabilitat dels presidents Artur Mas, Puigdemont i Torra.
Junyent va lamentar que «el diàleg no hagi estat la manera amb què l'Estat s'ha relacionat amb Catalunya i, ara, encara menys».
Per Fem Manresa, Jordi Trapé va afirmar que la sentència «és un clar atac contra la llibertat d'expressió i la sobirania del nostre poble». Va afegir que «demostra la manca de sobirania del Govern de la Generalitat, que no pot decidir ni sobre quina simbologia exhibeix a la façana», i va reclamar «molta més lluita perquè ens hi va el futur».
La veu discordant va ser la de Felip González, del PSC, que va asseverar que «avui el que fem en aquest saló de plens és teatre del bo». El polític socialista va posar de manifest que s'oblidava els papers jugats en tot aquest afer pels mateixos partits polítics «que l'únic que els uneix és matxucar un Estat que té banyes i cua».
També va voler posar de manifest que l'Ajuntament de Manresa «no ha desobeït mai una ordre de la Junta Electoral Central. A Manresa no ens saltem la llei, però defensem que ho facin els altres».
La proposició aprovada condemna «la repressió contra el moviment independentista. Catalunya, la nostra llengua, la nostra cultura... tenen una llarga història de discriminació per part de l'Estat espanyol. Som un poble que sempre té un estat en contra, que ens considera, en lloc d'una nació, una colònia».
I denuncia «la persecució política contra els nostres representants al Govern, al Parlament, als ajuntaments i també contra tota la ciutadania que ha mostrat el seu desacord amb aquest model».
