«Som a la trinxera. Aguantant el cop i amb cada vegada més feina. No sabem fins quan ni fins quan aguantarem», asseguren professionals de la sanitat d'atenció primària de les comarques centrals. Són a primera línia de la lluita contra la covid sense deixar d'atendre les altres demandes pròpies de primària. Això sí, amb un nou protocol en el qual preval l'atenció telefònica per damunt de la presencial. S'han acabat les llargues llistes d'espera, asseguren, però «anem sobrepassats» i es percep «fatiga» física i psicològica. Als hospitals la situació de les comarques centrals és estable. Només hi arriben els casos més greus.

Enmig d'aquesta situació han entrat en escena els gestors covid i els rastrejadors, encarregats de seguir la pista dels contactes estrets que han mantingut els positius amb l'objectiu clau de tallar cadenes de transmissió. El rastreig funciona, comenten els mateixos professionals, però sense marge de maniobra si augmenten els casos d'ara en endavant com hi ha qui intueix que passarà. En fan falta més. Fan una feina que fins abans de l'estiu havien d'assumir, també, els professionals dels centres de primària.

Rodats, però pocs

«Els rastrejadors cada cop funcionen millor», opinen. A Catalunya n'hi ha un miler, més de la meitat dels quals es van incorporar al sistema el juliol passat després d'un procés de formació. «Al principi anàvem molt perduts. Feien una feina que fins llavors no existia i anaven molt perduts. Ara tenen més rodatge i l'engranatge funciona millor», afirma a aquest diari un professional sanitari. Un metge de capçalera de Manresa comenta que el sistema funciona, però «els pobres van al màxim. Es queixen que haurien de tenir reforços perquè seguir els contactes estrets requereix temps».

Juguen un paper clau, segons un altre professional, perquè han d'anticipar-se i «tenir els contactes estrets d'un sospitós abans que sigui diagnosticat». Si es dona el cas que aquest sospitós és positiu es pot actuar més ràpidament. A Manresa hi ha almenys un rastrejador a cadascuna de les quatre Àrees de Bàsiques de Salut (ABS) que hi ha a la ciutat. Tots tenen, també, la figura del gestor covid i, amb l'inici del curs escolar, un referent per als centres d'ensenyament del seu territori.

Els professionals de primària consultats per Regió7 pensen que a la tardor i a l'hivern l'expansió del virus «anirà a més, a més i a més. No arribarem a estar tancats, però cada cop hi haurà més restriccions». En conseqüència, farien falta més rastrejadors.

Por a no arribar a tot arreu

Hi ha qui explica que no hi ha un ambient gaire optimista, i qui diu que «el pitjor és no veure el final a tot això, i les dimensions que pot arribar a tenir. No hi ha por al virus», recalca, «sinó a no poder arribar a tot arreu». Un altre professional de primària ho resumeix així: «El que es pot fer es fa, i el que no, queda per a un altre dia». «Estem sobrepassats i cremats», diu aquest mateix.

Explica que amb el nou protocol de prioritzar l'atenció telefònica arriben a atendre, via telèfon, entre 30 i 35 pacients al dia. «I tot i que pugui semblar el contrari, no es fa en un tres i no res. Pot arribar a durar més que una visita presencial i és esgotador». Encara més quan s'ha d'atendre un pacient sense ser el seu metge de capçalera ni conèixer el seu historial. A més a més genera angoixa perquè «a vegades tens la sensació que es poden escapar patologies greus». Un professional pot considerar que un pacient necessita una visita presencial i citar-lo al centre sanitari, «però no podem dir a 30 persones que vinguin». Se'n fan, però moltes menys. «Suposo que en podrem anar fent més». Un altre afirma, contundent, que «no vam fer medicina per fer trucades. Ja fa massa temps que dura».

El pronòstic d'un altre metge és que la situació empitjorarà perquè «vindrà la grip» i els casos de covid «van augmentant. Si tot s'ajunta hi haurà més feina».

Sanitaris fent d'administratius

En aquesta mateixa línia s'expressa la delegada del sindicat Metges de Catalunya a les comarques centrals, Carme Sánchez. Afirma que hi ha metges i infermeres fent tasques administratives. «La situació de col·lapse a la primària s'està començant a agreujar».

Explica que a més del «col·lapse crònic que ja portàvem amb les visites i que no s'ha solucionat» han hagut d'entomar la feina d'assistència a les residències, detectar contactes de covid-19, fer PCR, gestionar totes les baixes i l'atenció telefònica. «Hi ha unes llistes enormes de feina que no es poden assumir».

Denuncia que la sobrecàrrega de treball fa que altres feines quedin enrere, com el control dels pacients crònics, i que això satura les urgències dels hospitals. Que alguns dispensaris continuïn tancats tampoc no hi ajuda. I els reforços de personal «no apareixen. Ni hi són ni se'ls espera». Reclama més recursos per a l'atenció primària. L'objectiu és contractar més professionals i que estiguin més ben remunerats «perquè no marxin. Els residents, quan acaben l'especialitat, el que volen és fugir d'aquest sistema que t'esclavitza i et maltracta».

Sánchez assegura que «la salut és un bé que hem de cuidar, els professionals som persones i hem d'estar en plenes facultats físiques i mentals per fer molt bé la nostra tasca».«Les retallades maten»

Per altra banda, el representants del sindicat Catac-CTS a l'ICS de Berga, Ramon Vilalta, assegura que que «la primària està al límit». El problema és que «els recursos humans, materials i tècnics no són els que farien falta». En aquest sentit ha dit que «arrosseguem les conseqüències d'anys de retallades que no s'han revertit». Una situació agreujada per l'augment de feina a causa de la pandèmia que ha comportat, per exemple, la centralització de serveis que abans s'oferien als dispensaris.

«Ha quedat demostrat que en sanitat les retallades maten», sentencia. Davant aquesta situació pensa que serà inevitable que es convoqui una vaga al sector.