«Tenir una granja no és com portar una fàbrica de cartró. Aquí no es poden parar les màquines ni abaixar la persiana del negoci. Tenim bestiar que s'ha d'alimentar malgrat no hi hagi vendes». Així d'il·lustrativa és Marta Rigall, responsable de vendes de la casa Salt del Colom -a l'Espunyola- a l'hora d'explicar com funciona el sector ramader. La crisi econòmica derivada de la pandèmia també ha arribat a la pagesia. Les explotacions que més la noten són les que proveeixen restaurants i menjadors escolars, ja que la caiguda de comensals provoca efectes col·laterals a tota la cadena de comercialització d'aliments.
Hi ha menys gent que surt a sopar, i a l'hora de dinar no hi ha tants nens com abans als menjadors de les escoles. «Nosaltres col·laborem amb tres explotacions més de carn de xai, vedella i porc del Berguedà i el Solsonès a l'hora de comercialitzar la carn per abaratir costos. Sobretot servim a restaurants i menjadors escolars de la zona metropolitana i el Maresme. Tot i que han obert, funcionen a mig gas. Fins i tot algun client ha tancat», afirma Rigall. Les explotacions que pateixen més són les que elaboren carn de vaca perquè se'n consumeix menys i, en termes generals, les granges de porcs estan aguantant bé el tipus i mantenen les vendes, segons els pagesos consultats. El Salt del Colom, juntament amb altres explotacions amb les quals col·laboren, han aconseguit recentment tenir com a client un supermercat, però Rigall remarca que «no és cap ganga» per als proveïdors petits. «El que els sobra ens ho hem de menjar nosaltres», explica.
La carn de vedella ha experimentat una caiguda de preus, i el quilo ha baixat més de mig cèntim d'euro, que és una quantitat significativa quan es parla d'un vedell de 200 quilos. Si abans de la pandèmia el preu se situava en 4,50 euros, ara no arriba ni a quatre. «Venc els vedells a cent euros per sota del que ho feia abans de la crisi», explica Ramon Sala, coordinador d'Unió de Pagesos al Solsonès i productor de carn ecològica a Olius. Ell ven principalment a petites carnisseries i a particulars, que han necessitat proveir-se, més o menys, de la mateixa quantitat de carn. «La baixada de preus ens deixa molt poc marge de benefici», emfatitza Sala, i assenyalan que les butxaques dels clients que compren la carn a la carnisseria no ho han notat i paguen, aproximadament, el mateix que abans.
L'efecte de les grans empreses
El representant d'Unió de Pagesos al Solsonès culpa, sobretot, les grans companyies alimentàries perquè «ensumen les crisis» i abarateixen els preus, i arrosseguen altres negocis, siguin grans o petits. «Aquestes grans empreses porten molt producte de fora i ens fa anar malament aquí. A Catalunya, fins i tot les explotacions que no fan carn ecològica aconsegueixen uns productes de qualitat, tot i que s'acaba exportant molta de la carn d'aquí a Itàlia o a França perquè molts consumidors catalans opten per comprar carn més barata, malgrat sigui de menys qualitat», afegeix Sala.
Toni Bascompte, que és representant del sindicat al Berguedà i elabora carn de vaca a la granja La Coromina d'Avià, considera que la baixada de preus en el sector boví no està tan directament vinculada a la davallada econòmica provocada per la covid 19 sinó als cicles del mercat. «No és el primer cop que passa, i fa anys ja vam viure una crisi important, i es produeix perquè el mercat se satura o perquè la gent no en consumeix tanta», afirma. Per als productors de carn de porc la crisi no ha estat tan intensa perquè el consumidor opta actualment per comprar carn de porc, pollastres o preparats carnis per comoditat. «La gent vol productes per cuinar ràpidament i sense complicacions», afegeix. A més, el mercat porcí no ha trencat la cadena de comercialització.
Les explotacions ramaderes bovines i d'ovella es concentren, sobretot, a l'alt Berguedà i al nord del Solsonès, per la seva orografia muntanyosa, mentre que les explotacions porcines i de vaques lleteres són ubicades principalment al sud d'aquestes comarques i al Bages, en zones més planeres. El dia a dia ha canviat poc per als pagesos, que solen treballar en solitari. A part, els costos per engreixar el bestiar, fins ara, no ha variat perquè el preu del pinso i el cereal s'ha mantingut.
La venda directa va servir durant l'etapa més dura de l'estat d'alarma perquè les granges, que van baixar les vendes dràsticament, i es van quedar en alguns casos sense clients, incentivessin les vendes. Tot i fer moltes vendes en alguns casos, els ingressos no van ser res de l'altre món. «Estem parlant d'un sector en què els marges de beneficis, en general, són minsos», diu Carles Mencos, coordinador a la Catalunya Central d'Unió de Pagesos. Des del sindicat han potenciat la venda online a través d'una pàgina web que s'anomena Arrels i que té per objectiu promocionar el mercat agrari català. Al sindicat no li consta que cap explotació ramadera hagi tancat els darrers mesos com a conseqüència directa de la covid a les comarques centrals.Sense fires hi ha poques vendes
Maria Àngels Boixadera té una explotació agrícola a l'Espunyola i ven els seus productes ecològics sota el paraigua del projecte Peu de Roques. També hi fa mel ecològica. «Jo venia principalment a fires del Berguedà i al Solsonès i a totes les de carabassa que fins abans de la crisi sanitària se celebraven a Catalunya, però arran de la pandèmia he perdut aquestes vendes perquè s'han anul·lat. Ara vaig a alguns mercats setmanals, però no és el mateix perquè els clients hi van a comprar el que és essencial», explica.
Boixadera també ven a restaurants i botigues, però ara en aquests establiments es proveeixen de menys productes.
Malgrat sembli que arran de la crisi sanitària hi hagi una major conscienciació al voltant dels productes alimentaris ecològics i de proximitat, els productors agrícoles de les comarques de la Catalunya Central del mercat ecològic estan notant la crisi.
