Històricament, les zones rurals de Colòmbia han tingut una manca d'infraestructures bàsiques a causa de l'abandonament estatal que pateixen. Un dels principals problemes és l'estructura desigual de tinença de la terra i la inexistent reforma agrària. Al camp, el 64% de les llars camperoles no tenen accés a la terra i l'1% dels propietaris en tenen el 80% de la propietat.

Les dones camperoles han d'afrontar aquesta situació al mateix temps que es veuen afectades per altres desigualtats estructurals. L'alta concentració de terra en mans de pocs propietaris les afecta de forma diferencial, amb la qual cosa es troben excloses del sistema de propietat. Tan sols el 26,5% de les propietàries de la ter-ra són dones, i es caracteritzen per tenir UPAs (Unitats de Producció Agrícola) de menors dimensions. També tenen dificultats per accedir a crèdits productius i a assistència tècnica per a l'execució dels projectes, fet que posa barreres a la seva autonomia econòmica.

Tenint en compte aquest context, les conseqüències de l'emergència sanitària causada per la covid-19 es fan presents especialment en les zones rurals de Colòmbia, on generen un increment en les desigualtats estructurals cap a la dona. Abans de la covid, les dones rurals ja dedicaven una mitjana de cinc hores i sis minuts més que els homes a activitats de la llar no remunerades, dedicació que s'ha vist augmentada en aquest context. El confinament comporta una major dedicació a la cura de la família, que recau en el nucli familiar les 24 hores del dia, majoritàriament en la dona.

En aquest marc, el tancament de les escoles per prevenir el contagi comporta afegir una tasca educativa que per a moltes famílies resulta impossible d'assumir. D'una banda, moltes dones no han finalitzat la primària o només han cursat part de la secundària i això els dificulta poder donar el suport necessari als seus fills i filles. D'altra banda, no disposen d'eines de telecomunicació ni internet que els permetin connectar-se a les classes virtuals. Aquesta situació genera un estrès addicional pel fet de no poder complir l'obligació que se'ls trasllada.

Més violència a les llars

A tot això s'hi suma el fet que l'aïllament augmenta els riscos de violència de gènere. Una dada indicativa és que el 77% de la violència sexual que es denuncia té lloc a l'habitatge, i normalment l'agressor és una persona propera. Així ho constata el fet que durant el confinament ja hi ha hagut 129 feminicidis, ha alertat l'Observatorio Feminicidios Colombia.

A més, des que es van signar els Acords de Pau el novembre del 2016, més de 900 defensors i defensores de Drets Humans han estat assassinats. D'aquests, 172 en aquest 2020 (xifres d'INDEPAZ fins al 26 de juliol).

Diverses organitzacions lluiten per canviar aquesta realitat. Una d'elles és l'Asociación Campesina del Valle del río Cimitarra (ACVC), a través de la Coordinadora de Mujeres del Valle del río Cimi- tarra, que promou el feminisme camperol i popular per enfortir les capacitats polítiques, socials i comunitàries de les dones camperoles des d'una perspectiva centrada en la defensa del territori.

La coordinadora ha participat en la configuració del Pla de Desenvolupament municipal, i ha incidit en la construcció de polítiques de gènere transversals. Properament es farà l'actualització i s'està treballant per integrar-hi la transversalització del gènere de forma més contundent que en l'actualitat per aconseguir una aplicació real.

Un avançament massa lent

L'Acord de Pau va ser un bon punt de partida per lluitar contra la violència estructural existent en el país, ja que s'hi va incloure un enfocament de gènere. Tot i això, tres anys després de la signatura, observem que, a banda dels retards i incompliments de molts dels punts acordats, s'ha avançat especialment poc respecte a les disposicions amb enfocament de gènere. Per una banda, ho explica que moltes són disposicions de mitjà i llarg termini, la qual cosa comporta més temps per a la seva realització. Però també hi ha molts compromisos que encara no s'han iniciat i d'altres que s'han implementat sense incloure l'enfocament de gènere.

Això reflecteix la importància de no centrar-nos exclusivament en la pandèmia actual, sinó que és necessari fer front a la resta de problemes transversals en el temps i continuar treballant pel compliment de l'Acord de Pau. Si bé la situació provocada per la covid-19 és greu i s'ha d'afrontar, no ha de comportar una invisibilització de molts altres aspectes que continuen afectant les dones i la població rural colombiana.

És precisament per això pel que organitzacions camperoles com la del rio Cimitarra segueixen posant èmfasi en la necessitat d'un canvi social que inclogui una redistribució de la terra. Però també el reconeixement de les dones com a camperoles que promouen la sobirania alimentària, el valor econòmic del treball de cures i el suport a iniciatives a favor de l'autonomia econòmica i majors espais de participació política.

(*) Membre de l'equip voluntari d'International Action For Peace a Colòmbia.