Un estudi realitzat per obtenir dades sobre la percepció que té la població de Manresa cap a les persones amb problemes de salut mental va concloure que la intenció de conducta de la majoria dels enquestats és «poc estigmatitzant».
Les dades recollides de prop de sis-centes persones mostren que allà on hi ha més desconeixement encara és en la convivència a la llar.
Durant els actes del Dia Mundial de la Salut Mental de l'any passat, es va dur a terme aquest estudi per mesurar la intenció de conducta de la població envers les persones amb problemes de salut mental. El projecte d'investigació es va desenvolupar als ambulatoris de la ciutat. Al mateix temps, també se'n va fer difusió per WhatsApp amb l'objectiu d'arribar al màxim de gent.
Es van recollir dades de 586 persones, majoritàriament del Bages (69%), en una forquilla d'edat entre els 30 i 64 anys (77,4%) i amb una presència femenina del 76,6%. Aproximadament el 50% de la població contactada va manifestat tenir relació amb persones amb problemes de salut mental en les quatre situacions analitzades: la predisposició de la persona a viure o treballar amb algú que en tingui; ser-ne veí o veïna, i continuar una relació d'amistat.
La predisposició a compartir espai va obtenir un percentatge elevat de respostes afirmatives. Així, el 90% exposa que no presentaria cap problema a seguir una relació d'amistat. Respecte a la intenció de treballar amb algú amb problemes de salut mental, el 70% mostra la seva predisposició. Aproximadament el 68% d'enquestats manifesta la seva voluntat de tenir relació de veïnatge. Tan sols la predisposició a compartir llar es troba en valors per sota del 50% (en aquest ítem s'observa un 47% d'indecisos). Aquests valors no han presentat diferències significatives en cap de les variables analitzades: gènere, edat, ocupació i estudis.
Per tot plegat es pot concloure que els resultats obtinguts mitjançant l'estudi mostren una intenció de conducta poc estigmatitzant de la població del Bages cap a les persones amb problemes de salut mental.
