«On és la frontera? Qui no té por, una mania, una fixació, una fòbia, una ombra oculta?», va demanar a l'auditori Isaac Morell Batlles, del Servei de Rehabilitació Comunitària Bages d'Althaia, quan va intervenir en els parlaments de la commemoració a Manresa del Dia de la Salut Mental. Morell va dir que «les malalties orgàniques que afecten del coll cap avall es veuen normals», i el que no trobava normal és que «la majoria vulgui ignorar» les malalties que afecten del coll cap amunt.

La conseqüència és una societat que majoritàriament «no fa res per entendre'ns». D'aquesta forma tancava una ronda d'intervencions de representants d'entitats, afectats en primera persona i familiars de persones amb problemes de salut mental.

Va obrir el foc Anna Puigdellívol Servet, de l'associació Salut mental Catalunya, que va advertir que l'atenció telefònica durant l'epidèmia «trenca la confiança amb el metge que s'havia anat forjant» i va posar de manifest que el confinament ha afectat «de forma més punyent els que tenen problemes de salut mental».

Jordi Vilalta Miret, de l'associació Activament, va explicar que, a causa de la pandèmia, «alguns hem passat molta por».

Vilalta va afegir que «ens hem sentit atabalats i ansiosos» i que, malauradament, la crisi sanitària ha fet que «a les nostres patologies s'hagi hagut de sumar la soledat» que ha patit especialment el seu col·lectiu.

La necessitat d'un «canvi profund» en l'atenció i la percepció a les problemàtiques de salut mental va ser reivindicada, tot seguit, per Ruben Milian Aguilera, del Servei Prelaboral d'Ampans.

Milian va recordar que per arribar fins aquí han hagut de superar «al llarg de la vida situacions de tot tipus», però en aquests moments també cal plantar cara a la «por i la incertesa».

Glòria Tort Coma, de Mosaic Manresa, va voler aportar un altre punt de vista a la situació de pandèmia a la qual ens enfrontem.

Va alertar que «menteix qui digui que el virus no ha afectat» la seva vida. Primer de tot perquè ha demostrat la fragilitat d'uns posicionaments humans «prepotents i egocèntrics». L'altra cara de l'epidèmia, des del seu punt de vista i l'entitat que representava, era que obria una oportunitat «perquè la humanitat aprofiti cada nou dia» i sigui més conscient que cada cop que surt el sol il·lumina nous camins i oportunitats.

Va seguir el mateix camí argumentatiu Alba Ruiz Muñoz, de la Llar-Residència La Sardana de Mutuam, que va afirmar que el virus anava «més enllà» d'una crisi sanitària i arribava «fins a les persones i els seus valors».

Ruiz també interpretava el moment com una oportunitat per enfortir la comunitat. Per això es demanava en veu alta que «si nosaltres hem seguit les normes, per què altres no», ja que només tots junts es podrà superar la crisi.

L'alcalde, Marc Aloy, va tancar els parlaments agraint les intervencions ja que ajudaven a «ser més conscients de la necessitat de donar suport a qui pateix un problema que ens pot afectar a tots».