10 de octubre de 2020
10.10.2020
Regió7

«Els costos i la complexitat no ens permeten posar un calendari al desdoblament de la C-55»

Calvet, possible presidenciable per JxCat, afirma que «cal un discurs nacional però també de gestió diària i agenda modernitzadora»

09.10.2020 | 23:31
Calvet, amb el nou llibre de Josep Rull, que dilluns va presentar a Manresa

Calvet ha estat aquesta setmana a Manresa per a la presentació de l'obra per construir un vial d'enllaç entre la rotonda de Prat de la Riba i el sector dels Trullols i per presentar el nou llibre de Josep Rull, el seu predecessor al càrrec i ara pres a Lledoners

Damià Calvet Valera (Vilanova i la Geltrú, 1969), conseller de Ter-ritori i Sostenibilitat del Govern de Catalunya, ha estat a Manresa per la presentació d'una obra viària i per presentar el llibre 1 dia d'Octubre i 2 poemes del seu predecessor i avui empresonat Josep Rull. En aquesta entrevista aborda qüestions pendents rellevants per al territori central i repassa l'actualitat política, marcada també per la pugna en l'univers postconvergent entre JxCat i el PDeCAT.


A curt termini veurem la vi-nyeta a les carreteres i l'aixecament de les barreres de peatge de les autopistes?

El nostre interès és que les autopistes es gestionin amb vinyeta, que no és un invent català sinó una directiva europea que enllaça amb el concepte de mobilitat sostenible. Nosaltres hem fet els deures, tenim un sistema molt consensuat entre tots els agents econòmics que he presentat personalment al Parlament, i que hem presentat al ministeri. Ara cal que aquest tingui l'ambició política d'implementar-lo. Ens hem ofert com a territori per a una prova pilot però no estem obtenint resposta. Ho continuem treballant perquè necessitem una mobilitat més sostenible que passa en part pel concepte de qui usa i qui contamina paga.

Quan serà possible anar en tren de Manresa a Barcelona- Plaça Catalunya en menys d'una hora?

Quan l'Estat faci els deures en les inversions que toquen a Adif i el servei que toca a Renfe. Ara fa una mica més de deu anys d'un traspàs que no s'ha completat ni ha funcionat, per això hem plantejat al ministeri reobrir-lo, concretar les obres que cal fer i obtenir el traspàs del dèficit tarifari, per contractar el servei en termes de qualitat, a Renfe o a una altra empresa pública que ofereixi garanties a la gent.

La Generalitat encarregarà a FGC la gestió de la línia de Manresa a Lleida. Vist des de Manresa, el problema són les dues hores que dura el viatge, i l'obstacle per a la velocitat és l'estat de la via, que continuarà en mans d'Adif, és a dir, de l'Estat.

Cal observar el que són actuacions ordinàries de manteniment d'Adif, que continuarem reclamant, i alguna d'extraordinària que tenim en cartera i no deixarem de posar sobre la taula en la relació quotidiana que tenim amb el ministeri. I, alhora, el propi servei amb trens més moderns i amb un sistema de gestió més avançat, amb aspectes com les parades a demanda, faran que el temps de viatge s'escurci. És un sistema de gestió que ens funciona molt bé a la línia de la Pobla de Segur.

Atès tot el que s'inverteix en la C-55 sud, ens hem d'oblidar del desdoblament?

Des del 2013 hem invertit uns trenta milions d'euros, i ara mateix tenim en estudi obres que intentarem implementar immediatament. Una és un carril d'avançament a la zona de Monistrol, sentit Barcelona, una altra una barrera fixa per evitar sinistralitat entre Castellbell i el túnel de Bogunyà. També està en cartera un tercer carril entre Sant Vicenç i Castellgalí, sentit Manresa. Anem fent intervencions per fer la carretera més segura. Els estudis per a un desdoblament estan sobre la taula, però plantegen uns costos i una complexitat d'execució que no ens permeten posar un calendari. Hem d'apostar per la millora continuada de la C-55 i per actuar a la C-16 amb mesures com la gratuïtat del tram de ronda de Manresa, tot el dia, els laborables.

Amb tot el que s'han gastat i es gastaran a la C-55 i per compensar els descomptes de la C-16, no s'hauria pogut finançar el desdoblament?

El que passa és que no podem aturar el món, resoldre'l i tornar-lo a engegar. El món continua. S'han de fer obres de manteniment a la C-55 i s'han d'assumir els contractes de la C-16. Hem de saber prioritzar cada obra en cada moment per obtenir la millor mobilitat i més segura.

Aquesta setmana ha assistit a la presentació de l'obra per construir un vial d'enllaç entre la rotonda de Prat de la Riba i el sector dels Trullols per millorar la circulació perifèrica de Manresa. Però el tram que es farà ara només tindrà dos carrils dels quatre projectats, i no arribarà fins als Trullols, sinó fins a la carretera de Viladordis. Hi ha en cartera alguna gran inversió de la Generalitat a la vialitat de Manresa?

Aquesta és una gran inversió que no es pot minimitzar. Allibera trànsits que actualment van cap a l'interior de Manresa i fan que els barris entrin en col·lapse. Amb aquesta longitud i amplada tindrà molta utilitat. Quan entri en servei d'aquí a un any ens en quedarà un tros, molt més curt, per arribar a la zona comercial. L'Ajuntament hi està treballant i intentarà que hi hagi continuïtat entre les dues obres. El desdoblament s'ha de fer en funció del desenvolupament dels nous sectors urbanitzables al nord de Manresa. Per tant, aquesta obra que hem presentat aquesta setmana té tota la seva funcionalitat i és important per a la ciutat de Manresa en tot allò que la recús i recull millor la mobilitat d'entrada i sortida.

Quin és el calendari per executar el nou col·lector de sal-morra del Bages?

És una obra extraordinària que ha d'ajudar a consolidar una activitat molt important per generar ocupació i riquesa a l'economia del Bages, com és l'extracció de potassa, que necessita infraestructures complexes. Els projectes estan aprovats i les empreses públiques els han de licitar. És una obra no menor, de prop de cent milions d'euros, dels quals el 90% van a càrrec de l'empresa que explota els recursos miners però que executa el sector públic. Estem acabant de treballar els convenis de col·laboració que donin les garanties econòmiques i financeres suficients per poder executar l'obra i rebre els diners. Hi ha tres trams: d'Abrera a Castellgalí, de Castellgalí a Balsareny i de Cas- tellgalí a Súria, en un dels quals hi ha un retorn d'aigua cap a la mina. El nostre horitzó és que tot això estigui acabat l'any 2025.

Parlem de política nacional. Junts per Catalunya aprovarà el novembre el reglament de primàries. Com han de ser? Per al cap de llista, per a tota la llista, per als primers llocs?

Junts per Catalunya és un partit nou, acabat de crear. Tot just hem aprovat les ponències política i d'organització; d'aquesta es deriva un seguit de reglaments que s'han d'anar elaborant. Un d'ells és el de primàries, i l'executiu nacional es troba en ple debat sobre com han de ser.

Si fossin només per al cap de llista, com en molts partits, i s'hi presentés Carles Puigdemont, ja no caldria ni votar.

Puigdemont és el líder de JxCat i desitgem que vulgui encapçalar el projecte en les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Aquest clam és al partit i diria que a la societat, perquè visualitzaria la confrontació intel·ligent de la qual parlem, al costat d'una voluntat de governar bé el país. A partir d'aquí hi ha diverses opcions: fer unes primàries per configurar el pom de dalt de les llistes, o la seva confecció a partir d'una certa representativitat territorial o sectorial... això és el que estem debatent aquests dies, però sempre deixant molt clar que el lideratge de la formació i del projecte és de Carles Puigdemont.

Vostè continua volent-se presentar a aquestes primàries?

Sí. Considero que el que el meu entorn i jo podem aportar d'una determinada manera de pensar el país, tant des del punt de vista d'ambició nacional com de gestió quotidiana i d'agenda modernitzadora, pot ser útil, i aquest sobiranisme útil vull posar-lo a disposició dels afiliats i afiliades de JxCat.

Vostè i Laura Borràs pensen molt diferent?

Estem en el mateix projecte polític i, per tant, molt diferent no podem pensar. Dit això, evidentment hi ha diferències en l'aproximació, per exemple, al discurs de gestió. Jo penso que hem d'afrontar aquestes properes eleccions amb un discurs nacional però també de gestió quotidiana i d'agenda modernitzadora del país. Aquesta és una visió que he après de Josep Rull i de dirigir un departament com Territori i Sostenibilitat, que està al damunt de les necessitats de la gent en matèries com habitatge, infraestructures o transport públic, que afecten el dia a dia i cal tenir resolts per continuar avançant en l'ambició nacional d'aspirar al millor país possible, que només pot ser un país independent.

L'expressió «agenda modernitzadora» la pot assumir qualsevol polític de qualsevol partit d'un extrem a l'altre.

Ho dubto. En tot cas, la manllevarien. Nosaltres hi expressem tota l'ambició d'una determinada manera d'entendre la política i el servei a la gent, per posar els millors instruments a disposició de les persones, les famílies, l'economia del país... Vol dir, per exemple, pensar que necessitem una vi-nyeta, o una T-Mobilitat, o una Agència Catalana de l'Aigua potent i capaç de desplegar totes les seves polítiques. Vol dir estar connectat amb les palanques que mouen el món. Vol dir posar l'agenda verda al centre de la reactivació econòmica, i això no pot dir-ho tothom, perquè transició energètica, o economia circular, o mobilitat sostenible, o respecte pel medi natural i la biodiversitat, formen part del nostre programa, i no del programa de tothom.

L'exconseller Josep Rull, antecessor seu a la conselleria, el llibre del qual des de la presó ha presentat aquesta setmana a Manresa, ha dit en una entrevista a Regió7 que, perquè el projecte independentista se'n surti de forma democràtica, aniria bé una situació de col·lapse polític a Espanya. Creu que és possible que Espanya entri en col·lapse en els propers anys?

En Rull és el conseller legítim de Territori i Sostenibilitat, jo continuo la seva feina. El que fa en aquesta entrevista és constatar que Espanya té un conjunt de febleses estructurals que són greus i cal destacar. D'aquí ve que parli de col·lapse, i hem d'observar com pot evolucionar i com això condiciona la relació entre Catalunya i Espanya. O no és col·lapse que hi hagi una monarquia en fuga, o un sistema judicial que conculca llibertats i drets inclòs dels presos, o una situació econòmica precària, o que no s'hagi sabut gestionar l'emergència sanitària? Són febleses d'un Estat que volem superar...

Una estructura pot tenir esquerdes, coses lletges, coses impresentables, i mantenir-se dreta anys i anys. Espanya n'ha passat de molt més grosses que ara, ha estat regne i república, i no ha col·lapsat.

La gent cada vegada té més informació i té més clar el que vol. A Catalunya hi ha una gran majoria al voltant del dret a l'autodeterminació i un gran consens per a la fi de la repressió. També en el rebuig a la monarquia, que és un dels fonaments d'aquesta estructura estatal amb símptomes de col·lapse. Sobre aquestes grans majories es poden bastir alternatives polítiques i això és el que subratlla Josep Rull.

En la ponència política aprovada al congrés fundacional de JxCat es parla de la necessitat d'estar disposats a fer «sacrificis personals i patrimonials» per la independència. Quanta gent creu que hi ha, a Catalunya, realment disposada a aquests sacrificis?

Ja tenim persones que han fet aquests sacrificis. Ja tenim represaliats: no només els que són a l'exili o a la presó, sinó, com denuncien Òmnium i l'ANC, milers de persones que per exercir drets fonamentals estan amenaçades d'anar als tribunals i respondre amb el seu patrimoni. És una realitat que ja tenim al damunt, i un dels fets que sotmet a més tensió les relacions entre Catalunya i l'Estat. Tant de bo a l'Estat hi hagi algú prou valent per prendre la decisió de posar fi a la repressió i dialogar en pau i democràcia sobre com afrontar aquesta relació.

El que he entès de la ponència és que caldrà una massa crítica relativament àmplia de gent disposada al sacrifici perquè tingui èxit la via de pressionar l'Estat fins que decideixi que ja en té prou. Les 2.500 cadires buides d'Òmnium fins ara li han fet pessigolles.

La primera expressió de la massa crítica són les eleccions, que prou gent voti opcions clarament independentistes com JxCat. Per tant, busquem una majoria que ens permeti continuar avançant en l'aspiració a ser una nació lliure entre les altres nacions lliures del món, sempre que això signifiqui ser un millor país, radicalment democràtic, sostenible, cohesionat, solidari... Pel camí, i davant l'actitud repressiva de l'Estat, és possible que ens trobem amb més casos com els que estem vivint. Sabrem aguantar.

Com s'ha d'interpretar l'esment de la ponència a la complicitat institucional davant els actes de desobediència cívica? Vol dir que els Mossos d'Esquadra han de mirar cap a una altra banda?

Els Mossos han de fer la seva feina. Tenim una policia democràtica, un departament d'Interior que vetlla per la seguretat de tothom, i la ponència expressa l'observança que en algun moment hi pot haver incomprensió, i que s'ha d'entendre que més enllà de la militància i l'expressió política, també de l'observança de la llibertat d'expressió, hi ha en algun moment elements que fan que s'hagi de gestionar la convivència al carrer de manera formalment democràtica. Catalunya ha demostrat a bastament que és capaç de manifestar-se en pau, democràcia i respecte; aquesta és la línia. En la mesura que ens respectem a nosaltres mateixos com a poble serem capaços d'arribar a més gent en l'àmbit nacional i internacional.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20