La xifra de morositat de ciutadans i empreses vers l'Ajuntament de Manresa no para de créixer i en el tancament de caixa del pressupost del 2019 va assolir un nou rècord: gairebé 9,3 milions d'euros.
Les provisions per insolvències -els diners que s'han de destinar a cobrir els cobraments pendents- del 2019 es van situar per sobre de les del 2018, que ja havien estat les més elevades que hi havia hagut.
Concretament, la morositat comptabilitzada en el tancament de caixa del 2019 va ser de 9.282.446 euros i la del 2018 de 9.166.079.
El diferencial d'un any a l'altre és de 116.366 euros d'increment.
La xifra de diners que deuen ciutadans, empreses i altres administracions a l'Ajuntament de Manresa L'ascens és imparable i, en aquests moments, gairebé està quadruplicant la morositat que registrava l'any 2010.
La progressió és aquesta: l'any 2010 es van dedicar 2,5 milions a provisionar insolvències; el 2011, 4 milions; el 2012, 5,2 milions; el 2013, 5,5 milions; el 2014, 7,1 milions; el 2015, 7,2 milions; el 2016, 8,5 milions; el 2017, 8,4 milions; el 2018, 9,1 milions,i el 2019, 9,2 milions.
Caldrà veure com afecta aquesta evolució la crisi sanitària desfermada enguany a causa de l'epidèmia de covid-19.
Augment sostingut
Del que sí que hi ha dades és del fet que, malgrat l'aparent millora de la situació econòmica general abans de la pandèmia, el volum de persones i entitats que fins ara no podien fer front als seus compromisos tributaris amb l'Ajuntament de Manresa anava creixent any rere any.
L'explicació pot ser la inèrcia dels deutes a causa de la crisi anterior i del fet que les particularitats de l'administració municipal fan que s'arrosseguin durant una pila d'anys abans de considerar-se incobrables i, consegüentment, esborrats de la comptabilitat.
Un altre aspecte a tenir en compte són els canvis de criteris comptables a què obliga la normativa pel que fa a les provisions per insolvències. Que es passés de provisionar del 15% al 25% de l'import dels deutes de l'any anterior va fer augmentar el volum. Això també va passar en el cas de les multes.
De moment s'obre un gran interrogant sobre l'anunci realitzat l'any passat que el punt d'inflexió de la creixent morositat ciutadana vers l'Ajuntament era a prop.
Segons el govern municipal, dos indicadors mostraven que el creixement exponencial de la morositat que ha patit l'Ajuntament de Manresa, per part de ciutadans i empreses que no poden fer front als tributs municipals, estava molt a prop del punt d'inflexió.
Un era que la morositat que es declara incobrable -els fallits de recaptació- era per segon any inferior a la del 2017, i l'altre tenia a veure amb les provisions per insolvències. Els diners que l'Ajuntament ha de consignar per fer front a possibles impagaments creixien però es considerava que en bona mesura ho feien per un canvi en la normativa que obliga a destinar més fons a aquest objectiu.
L'Ajuntament considerava que cada cop estava més a prop del canvi de tendència perquè s'estava cobrant millor del que es cobrava i el percentatge de ciutadans que paguen voluntàriament augmentava, fins al punt que cada any s'anava batent el rècord històric de l'Ajuntament de recaptació voluntària.
L'Ajuntament, però, reconeixia que la crisi estava passant una factura mot elevada perquè fa anys les provisions per insolvències estaven a l'entorn dels 2 milions d'euros, i d'aquí a més de 9 milions hi ha una gran diferència.
