La restauració és un dels sectors més tocats a causa de la pandèmia de la covid-19 i s'ha pres amb indignació i inquietud la decisió anunciada aquest dimecres pels representants de la Generalitat de tancar bars i restaurants a partir d'aquesta nit i durant 15 dies per frenar el risc de rebrot. Les mesures anunciades també inclouen reduir l'aforament dels comerços al 30% i dels gimnasos al 50%, entre d'altres.

Regió7 ha consultat a sis restauradors de Manresa què en pensen de les noves restriccions que els afecten de ple i empitjoren una situació ja molt delicada.

«Tinc una barreja entre indignació i cabreig, aquesta no és la solució»

Daniel Mengual, responsable de La Taverna del Pintxo

«Tinc una barreja entre indignació i cabreig. Aquesta no és la solució, perquè hi ha hagut els ponts de la Mercè i del Pilar que ha marxat tothom i no hi ha hagut restriccions, i ara el problema som nosaltres». Daniel Mengual, que fa deu anys que treballa a La Taverna del Pintxo de Manresa i cinc que n'és responsable, es mostrava molt dolgut, ahir, per la mesura anunciada per la Generalitat.

Explicava que, en el seu cas, «els dos mesos que vam estar tancats em van fer molt mal i des que vam tornar a treballar hem anat fent però no com abans i no recuperes». Al seu entendre, «amb les mesures que estàvem fent no hi havia cap problema. Si els bars fossin un focus hi hauria hagut algun cas, i nosaltres som nou treballadors i tenim el 80% de clientela fixa i ningú no ha tingut cap problema». Per altra banda, apuntava que «no entenc que abans es fes un tancament depenent del grau i que ara sigui general, perquè no és el mateix a Sabadell que aquí o que a Barcelona». Tem que, «com que aquesta mesura no és la solució, no seran només quinze dies perquè la corba no baixarà».

Malgrat «no ser rendible», anunciava que faran menjar per anar a recollir.

«Ens ha agafat de sorpresa perquè no ens hem aixecat i tornarem a caure»

Núria Orozco, cambrera del restaurant El Traster

Núria Cabrera va entrar a treballar al restaurant El Traster de Manresa el febrer, poc abans que la pandèmia comencés a trastocar el funcionament dels negocis de restauració en particular. Ahir comentava que si hi ha «emprenyament» al sector és perquè «la culpa no és dels bars o restaurants sinó de la societat en general. Per molt que posis unes mesures, si no es compleixen, la culpa no és nostra, és de tots; també de nosaltres quan sortim». Reconeixia que «ens ha agafat de sorpresa [el tancament anunciat ahir] perquè no ens hem aixecat i tornarem a caure un altre cop». I insistia que «la gent s'ha pres els restaurants com un lloc on no s'ha de posar la mascareta, on no passa res, i no és així. Pot passar com en qualsevol altre lloc. Si vas al supermercat a comprar amb mascareta, al restaurant, també. Has d'anar dar-rere la gent i no és feina nostra. És de cadascú i de la seva responsabilitat».

Destacava que a la primera onada ja fossin dels primers a rebre i que ara ho tornin a ser. «De moment, són quinze dies com l'altra vegada, però pot ser que siguin més, i sap greu perquè veus que el teu cap lluita i que tu lluites amb ell perquè no vols perdre la feina».

«Si són quinze dies tothom ho resistirà, però si en són més, la cosa canvia molt»

Isabel García, responsable del bar-restaurant Gustatio

«Si estem malalts, això ens acaba de rematar». Així de contundent es mostrava Isabel García, responsable del restaurant Gustatio de Manresa. «Si són quinze dies tothom ho resistirà, però si en són més de quinze, la cosa canvia molt», deia amb molta preocupació. Lamentava, alhora, que si bé «el perill, ara mateix, és a tot arreu, només s'asse-nyala uns llocs en concret».

Per a García tancar els bars i restaurants toca el moll de l'os d'una part important de l'economia perquè mouen molts proveïdors al seu voltant que també en rebran les conseqüències. En el seu cas, continuaran treballant perquè hi ha gent que hi anava a buscar el menjar durant el confinament «que s'ha mantingut». Dependrà del fet que no passin a fer teletreball i ja no surtin de casa.

Tot i entendre i la situació i respectar-ho, considera que «aquests tancaments haurien de ser més selectius. L'Ajuntament té capacitat per saber quins establiments, per les seves característiques i ubicació, són susceptibles de no poder mantenir les mesures de seguretat. Si hi ha pocs recursos, destinar-los als pocs que hagin de tancar. No que tanquem tots i dedicar pocs recursos a molts».

«Crec que si prenen aquesta decisió és perquè no saben com fer-ho»

Isabel Santiago, encarregada de la Bodega Santo Domingo

Compartint el sentiment dels altres professionals amb qui va parlar ahir aquest diari, Isabel Santiago, encarregada de la Bodega Santo Domingo de Manresa, es dolia que «ara que començàvem a aixecar una mica el cap després del confinament, tornar a tancar quinze dies vol dir tornar a caure fins al fons. I no s'arreglarà en una setmana. Trigarem mesos a tornar a pujar», assegurava, perquè hi ha limitacions per la pandèmia i els caps de setmana no són tan potents com abans, a nivell de feina.

També com la resta, feia notar que en el seu cas han seguit fil per randa totes les mesures de seguretat. «La meitat de la capacitat, res a les barres... Hem tingut sort de tenir terrassa, però molts locals de Manresa no n'han tingut i aixecar el cap costa molt», es lamentava.

La sensació de sentir-se assenyalats injustament no la compartia. «Estem en una situació molt difícil. Està morint gent i crec que si prenen aquesta decisió és perquè no saben com fer-ho i tenen por, i sí que és cert, sigui per bé o per mal, que aquí s'ajunta la gent, tot i que no siguin més de sis». Aquest establiment abaixarà la persiana perquè l'opció del menjar per emportar «no ens surt a compte».

«Ens acaba d'enfonsar, és desesperant perquè els deutes es van acumulant»

Pilar Garcia, responsable del restaurant Las Vegas

«Això ens acaba d'enfonsar. És desesperant perquè els deutes es van acumulant i no sé com ens en sortirem», manifestava ahir Pilar Garcia, copropietària de la cafeteria-restaurant Las Vegas de Manresa. Insistia que «hem fet totes les mesures d'higiene i tot, i no crec que hagin hagut de tancar bars perquè s'infectin. Nosaltres hem treballat des del primer dia i no ens hem contaminat. Hem estat treballant bé i no crec que siguem una font de contagi». Afegia que «a Manresa hi va haver un cas només i va ser molt al principi». Dit això, valorava com «indiscriminada» la mesura dictada ahir pel Govern.

Garcia no creu que les mesures d'ajuda anunciades puguin compensar el tancament. «Tenim molt gènere a les neveres. L'altre cop també ens va enganxar un cap de setmana i amb totes les neveres plenes. Ara hi tornem. A més a més, en un cap de setmana en què sempre treballem perquè hi ha la Fira Mediterrània i comptàvem omplir amb el personal que hi ha. Això ens talla per complet».

Com a únic punt positiu esmentava que, a causa del confinament, es van preparar molt per fer menjar per emportar-se «i és el que mantindrem».

«Restringir la capacitat seria diferent, però tancar em sembla massa»

Roberto Montero, cambrer del restaurant Circus

Roberto Montero, cambrer des de fa un any i mig del restaurant Circus de Manresa, anotava ahir, i no era l'únic que ho remarcava, que «l'estiu ha estat bastant dolent. Suposo que, després d'estar tant temps tancada a casa, la gent ha volgut marxar. Ara, semblava que a poc a poc s'anava recuperant i, de cop, això, és un pal», es queixava. En el cas de l'establiment on treballa ell, a priori hauran de tancar perquè no fan menjar per emportar-se, amb la qual cosa es veuran afectats els quatre cambrers i els tres cuiners que hi treballen.

Explicava que quan es va fer el confinament ja van fer un ERTO. Al seu entendre, «que nosaltres haguem de tancar i que altres negocis, com les perruqueries, no, no és just. Una cosa diferent hauria estat que es restringís la capacitat, però tancar em sembla massa». També opinava que una altra solució menys dràstica hauria estat «mirar qui ho fa bé i qui ho fa malament, i qui no ho faci bé, que tanqui, però de cop clausurar tots els bars...». Mostrava perplexitat i assegurava que «si ho diu la Sanitat deu ser així», però a ell li costava de creure que no s'hagués pogut trobar una mesura menys categòrica que aquesta.