Els inquilins de l'edifici número 15 situat al carrer d'Ignasi Balcells de Manresa no l'han desallotjat tal com els va demanar l'Ajuntament de Manresa divendres passat, quan els va donar un termini de 72 hores per fer-ho, que s'ha exhaurit avui. Aquest matí, havent superat el termini, l'Ajuntament ha informat que el següent pas consistirà a "iniciar el procediment de comprovació per veure si s'ha desallotjat l'immoble". Un pas que, hores d'ara, encara no s'ha portat a terme perquè es pot fer en qualsevol moment i que, una vegada realitzada aquesta comprovació, "si no s'ha desallotjat, s'activa el procés judicial, en el qual ha de ser un jutge el que dicti l'ordre de desallotjament". Ha insistit que "en paral·lel, s'està buscant solució habitacional. És a dir, que si accepten el que se'ls ofereix, marxarien d'aquest bloc voluntàriament. Si no accepten recurs habitacional i no marxen i quan es fa la comprovació encara hi són, és aleshores quan s'activaria el procés judicial. Són els jutges els que dicten els desallotjaments", ha remarcat. Hores d'ara sembla ser que mantenen una reunió per parlar-ne.
El consistori ha apuntat que si va donar un termini de 72 hores perquè es desallotgés l'edifici és perquè no reuneix les condicions per viure-hi. A més a més, l'immoble, que és d'un particular, ha insistit, no disposa de la cèdula d'habitabilitat pel fet que va ser ocupat abans que el propietari pogués finalitzar les obres, cosa que vol fer ara. Hi viuen quinze persones, de les quals hi ha vuit exmenors tutelats, alguns dels quals arribats d'un centre de menors de Tarragona que quan van fer el 18 anys es van haver d'espavilar i van venir a parar a Manresa. És el que han explicat dos dels joves que viuen a l'edifici, que eren al carrer aquest matí de dilluns esperant aconteixements acompanyats per entre una trentena i mig centenar de persones, depenent del moment del matí. Entre les persones que els han donat suport, membres de Fem Manresa i de l'associació de dones Al Noor. També hi era l'alcaldable de Podem, Carmelo Plaza.
L'Ajuntament ha constatat que, des de divendres, els Serveis Socials ha estat treballant, juntament amb l'associació Al Noor, per oferir als joves un recurs habitacional i que avui dilluns es continuen les reunions amb els joves i aquesta associació a través de la gestora de casos, en les quals participen l'Ajuntament i la Generalitat, per tal de trobar una solució habitacional personalitzada a cada una de les situacions. Ha puntualitzat que en cap cas aquest matí s'esperava que les forces de seguretat fessin cap desallotjament perquè només el pot dictar un jutge.
Quant a les trobades trobades esmentades, Khadija El Bachiri, presidenta de l'associació Al Noor, s'ha mostrat molt crítica amb l'Ajuntament, l'alcalde Marc Aloy i el regidor de Nova Ciutadania, Jamaa Mbarki. Els ha retret que quan es reuneixen tot són bones paraules però que quan arriba l'hora de concretar, no plantejen solucions.
Un dels joves que viuen a l'edifici que ha atès els mitjans congregats ha assegurat que ja fa temps que no hi ha queixes dels veïns pels problemes de convivència generats pels joves okupes exposats per l'Ajuntament. Ha explicat que al principi sí que posaven la música alta i que pel carrer hi havia mossos, policia secreta i policia municipal a tota hora però que, d'un temps ençà, la situació s'ha tranquil·litzat perquè van decidir que si volien continuar vivint a l'edifici havien de comportar-se. Tant ell com dos joves més que viuen als pisos, s'han queixat que quan deixen de ser tutelats queden totalment desamparats i s'han d'espavilar sols. Han afegit que estan fent cursos per formar-se i guanyar-se la vida però que quant al tema de l'habitatge s'han hagut d'espavilar com han pogut.
Carta a l'alcalde
L'associació de dones Al Noor va fer arribar la setmana passada una carta a l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, on li exposava el cas i li demanava que no demanés el desallotjament. La presidenta de l'associació, Khadija El Bachiri, denunciava que si tenia lloc «es repetirà la mateixa situació que ja es va donar aquest estiu al carrer del Cos i Hospital, en què una colla de joves es va quedar al carrer en una situació d'extrema vulnerabilitat» i lamentava que «en aquests moments caldria afegir a la situació que estem a la tardor, amb fred, i amb unes condicions de vida que seran molt més greus». Per això reclamava al consistori manresà que es revisin els motius tècnics que han portat a una decisió «tan brutal com aquesta» i que si realment cal actuar per raons de seguretat, «buscar abans, i no després, solucions alternatives d'allotjament», ja que considera que l'administració «ha d'afavorir unes mínimes i òptimes condicions de vida a la població i tenir un pis és una de les coses més bàsiques per la dignitat de la vida humana».
L'associació de dones marroquines manifestava que «l'Ajuntament de Manresa no pot permetre que ciutadans es quedin al carrer, i encara molt menys si considerem que una part dels mateixos són joves extutelats per la Generalitat, ja que encara que siguin majors d'edat, s'ha de donar un cert grau de seguiment a les seves situacions i treballar per la seva plena integració social, evitant la seva marginació i exclusió».
Puntualitzacions de l'Ajuntament
L'Ajuntament va puntualitzar el cap de setmana que "els habitatges són d'un propietari privat, no d'un banc ni d'un gran tenidor", que "l'Ajuntament ha rebut nombroses queixes de veïns en relació a problemàtiques diverses amb els ocupants d'aquests pisos" i que "les queixes i el malestar veïnal han estat constants els darrers mesos".
També, que "els immobles no reuneixen les condicions per viure-hi. El bloc no estava acabat, hi havia parts de l'obra per finalitzar i per tant no disposa de la pertinent cèl·lula d'habitabilitat" i que "l'Ajuntament ha avisat les persones que ocupen els pisos que els han d'abandonar, i mentrestant des de Serveis Socials ha activat una gestora de casos, conjuntament amb la Generalitat, per poder treballar cada cas individualment i oferir-los una alternativa habitacional". També, que "l'Ajuntament està en contacte directe des del primer moment amb l'associació Al Noor, amb qui treballa conjuntament".
