Una proposta liderada per investigadors de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), institució que dirigeix l'astrofísic manresà Ignasi Ribas, ha imaginat com seria una ciutat a Mart. Es tracta d'una proposta que inclou no només un disseny urbanístic que hauria de ser factible, sinó també com s'hauria d'organitzar a tots nivells: d'on s'extrauria aigua o l'oxigen, o com s'alimentaria la població, que es calcula que viuria en cinc nuclis diferents.
El projecte l'ha desenvolupat un equip internacional en el qual també ha participat l'Institut de Ciències de l'Espai, la Universitat Politècnica de Catalunya i l'Institut de Ciències del Cosmos, unitats científiques que formen part de l'IEEC. La iniciativa ha quedat finalista al concurs Mars City State Design que impulsa Mars Society, l'organització de promoció de l'espai més gran i influent del món dedicada a l'exploració i l'assentament d'humans al planeta Mart. Es van presentar 175 propostes d'arreu del món, i la catalana va quedar entre les 10 finalistes.
Els investigadors, liderats entre d'altres pel científic Guillem Anglada-Escudé, s'imaginen ciutats verticals integrades en un dels centenars de penya-segats que hi ha a Mart. D'aquesta forma proporcionarien protecció contra la radiació però al mateix temps exposició a la llum solar. Hi hauria zones per viure-hi i per treballar, espais de cultura com sales d'exposicions d'art i de música, jardins, places públiques i pavellons esportius.
El 50 % de la dieta es basaria en l'agricultura, el 20 % en microalgues i el 30 % en carn d'animals, insectes, bolets i carn cel·lular. L'aigua s'extrauria bàsicament d'argiles i l'oxigen el produirien principalment els cultius i les microalgues. L'equip s'ha imaginat un model de vida tecnològicament viable i autosostenible.
El projecte, però, també pot tenir implicacions a la Terra. Segons un dels coautors de la investigació, el professor d'Enginyeria Aeronàutica de la UPC Miquel Sureda, el concurs pot aportar «la visibilitat que necessitem per recollir suport i poder desenvolupar conceptes relacionats tant amb l'espai com amb la sostenibilitat i la transformació necessària del sistema productiu que haurem d'afrontar també aquí a la Terra».
El també coautor de la iniciativa Ignasi Casanova, director de l'Institut de Tècniques Energètiques, pensa que «aquests exercicis ens fan adonar de la gran dependència que tenim d'allò que el nostre planeta ens dona a canvi de res», com per exemple la producció d'aliments. «Requereix una enorme quantitat d'energia que aquí prové del Sol, però implica l'ús de grans extensions de superfície útil i és una de les activitats humanes més agressives amb l'ecosistema terrestre».
El projecte de Mart, doncs, també pot aportar solucions a la Terra en temes com l'ús de plàstics, innovacions constructives o de materials que minimitzin l'ús d'energia. «Si aprenem a crear societats amb circulació de recursos tancada, també hauríem de resoldre molts del problemes que tenim avui a la Terra», opina Anglada-Escudé.
