La típica imatge del metge de capçalera amb bata blanca amb l'estetoscopi penjat al coll per fer auscultacions ha deixat pas a la del metge amb una bata blava de protecció, mascareta, pendent de l'ordinador i ara també del telèfon, que s'ha convertit en una de les principals eines per fer la seva feina. La covid ho ha canviat tot, també l'atenció mèdica. Els professionals d'atenció primària s'han convertit en el mur de contenció de la pandèmia, tot i que la pressió també es comença a traslladar, ara, als hospitals.

Les visites presencials a primària escassegen. Dominen les telefòniques tret que el metge consideri imprescindible fer una exploració, i les PCR són a l'ordre del dia.

Regió7 ha seguit durant unes hores la tasca d'un metge de primària. En aquest cas, del CAP Sagrada Família de Manresa, que pertany a l'Institut Català de la Salut (ICS). Carles Pardo fa 27 anys que hi treballa. Precisa, però, que és de Castelló. Se li nota en l'accent. La seva consulta és senzilla. Taula amb l'ordinador i el telèfon al costat, una impressora una mica més enllà, dues cadires al davant i la llitera per fer exploracions, a més del moble de la vitrina amb estris mèdics. Al penjador hi ha diverses bates blaves de protecció.

Una hora abans

En teoria Pardo hauria d'entrar a treballar a les 8 del matí, però s'hi posa cap a 1/4 de 8 «per mirar tots els resultats analítics que li han arribat, perquè ara tenim una allau de PCR. Ho repasso tot perquè les consultes siguin més àgils quan hi contacti». N'hi han sortit dos de positius. Un d'un pacient seu i l'altre d'un company que està de vacances. «Les hem de repartir durant tot l'any perquè no les podem pas fer tots a la vegada. Jo m'he agafat uns dies el desembre. A veure si les podré fer. Depèn de com vagi, perquè per Pasqua es van anul·lar les vacances de tots els metges perquè va passar el que va passar». El mai vist en tots els anys de professió, segons assegura.

A primera hora ha comunicat per telèfon els dos positius a les persones que han contret coronavirus. Segueix amb l'agenda que li marca l'ordinador i que ell mateix es programa «perquè els d'administració, pobrets, ja van prou de bòlit».

Toca fer una e-consulta per un mal d'esquena que li han fet a través de la Meva Salut. Hi contacta: «com et trobes?», demana. Assenteix mentre li expliquen el cas. «Sí, ja he vist que vas anar a urgències i que et van fer una radiografia. Ja l'he vista. Seria interessant que et fessin una ressonància. Si et sembla bé te la demano». Comenten el tractament que, mentrestant, ha de seguir. «Qualsevol problema, truques o escrius». Abans de penjar la pacient ho aprofita per comentar-li un problema que té la seva parella. És habitual que això passi. Segons Pardo, «atenció primària som els metges de família. Si en una única visita pots solucionar el màxim de problemes, doncs es fa. El que ens interessa és que la gent no emmalalteixi. Volem persones sanes». Quan penja demana la ressonància. «Hi poso preferent», diu mentre escriu a l'ordinador, «perquè si hi posem ordinària ves a saber quan tardarà». La visita via telefònica ha durat poc més de 10 minuts.

Mentre era al telèfon l'han avisat que un seu pacient l'espera tot i no tenir hora. «Vull veure'l perquè l'han acabat d'operar i per saber com han anat els controls». S'aixeca de la cadira i es posa la bata blava de protecció que li arriba gairebé fins als peus. Fa la seva primera visita presencial del dia. Dura poc. Tot ha anat bé. El pacient surt de la consulta amb la baixa renovada.

Torna al telèfon

Torna al telèfon. Durant la seva jornada fa entre 20 i 25 trucades com a mínim. «Hi ha hagut dies que han sigut moltes més». A aquestes s'hi afegeixen les consultes via la Meva Salut, l'anomenada e-consulta. «La gent ha d'entendre que no és un xat. Surt a la meva agenda quan hi ha un forat, perquè si no no donaríem l'abast. I no contestem de seguida. Si pensen que és urgent el que han de fer és trucar per telèfon». També poden fer videotrucades. A la pantalla de l'ordinador hi ha la càmera.

Tecleja el número de telèfon d'una pacient «a qui vaig receptar un tractament i vam quedar que la trucaria al cap de tres dies per veure com anava». El mòbil i el fix comuniquen. Aquest és un altre dels grans inconvenients a què han de fer front. «Perdem temps perquè les línies estan col·lapsades. Les d'entrada i les de sortida. Els sistemes que tenim estan una mica obsolets, sobretot perquè ningú no s'esperava que passés el que ha passat». Ho ha d'anar provant a veure si «algun col·lega meu acaba la seva trucada» i deixa una línia lliure.

Truca al fix i ho aconsegueix. Però la pacient no hi és. S'hi posa la mare, que aprofita la circumstància per comentar al metge que té un problema de vertigen. Escolta atentament. Li canvia el tractament, li recorda que pot anar a la farmàcia amb la targeta sanitària i li lletreja el nom del medicament. Penja, s'apunta a l'agenda que l'ha de trucar d'aquí a una setmana per veure com està i li fa la recepta.

Ara sí. Aconsegueix parlar amb la pacient, la filla. «Com estem?... Una mica millor?.... Bé, doncs». Escolta pacientment. «El tractament tarda uns dies a fer efecte...». Continua la conversa. Pardo acaba dient que la trucarà al cap d'un parell de setmanes i que li envia la baixa a través de la Meva Salut. En cinc minuts ha resolt la visita telefònica.

Visita abans d'hora

Són les 10.20 del matí. La primera visita presencial programada la tenia a les 10.40, però la pacient, una dona gran, ja s'ha presentat al CAP. «Abans ja ho feien, i ara ho continuen fent», comenta Pardo. «Volem evitar que hi hagi massificacions, però...». La fa entrar per fer-li una exploració. Surt al cap de poca estona. Tot bé.

Pardo comenta que la gent jove o de mitjana edat entén bé el nou model d'atenció primària, que ara es basa a trucar primer -si tens la sort que agafin el telèfon- perquè el professional valori si amb una visita telefònica es pot resoldre el problema o bé en caldrà una de presencial. «La gent gran, en canvi, estaven acostumats a veure't la cara i et troben a faltar». Les persones grans són les que més estan patint aquesta manca de contacte visual». «També hi ha qui diu que és un avantatge perquè no perds temps en esperes si el cas es pot solucionar per telèfon». Segons l'opinió de Pardo, molts casos es poden resoldre via telefònica.

Un sospitós de covid

Fa una altra visita presencial, i a continuació atén una trucada urgent d'un possible cas de covid. Li fa explicar els símptomes i quadren amb la sospita. «Molt important», li exclama Pardo, «aïllat a la teva habitació. Mira't la temperatura matí i tarda i si els símptomes s'agreugen ves al CAP Bages». Li continua dient si té paracetamol a casa.... «No, això és un antiinflamatori. No val. Et faig una recepta i que algú t'ho vagi a buscar a la farmàcia». Continuen parlant i insisteix: «ho has entès tot? «Tens algun dubte?», li demana el metge.

Consulta a l'ordinador i troba un forat perquè la mateixa tarda li facin una prova PCR al mateix CAP de la Sagrada Família. Li explica que l'accés al centre per fer la prova diagnòstica no és l'entrada principal, sinó per una de les portes laterals. El guia i finalment li comenta que un cop se sàpiga el resultat «et trucarem. El més important és que estiguis bé». I s'acomiaden.

Pardo explica que quan ha de donar la notícia a alguna persona que ha donat positiu, hi ha qui diu que no li estranya, i hi ha qui queda sorprès. «La majoria de gent a qui detectem covid ara té entre 20 i 40 anys», i segons la seva opinió hi ha qui «ho banalitza. Si només és un refredat com sempre, et diuen. I no. Els comentem que estem en pandèmia, que hem de fer la PCR i també aïllament».

Pardo no para en tot el matí. Surt i entra de la consulta per fer gestions, a buscar els malalts que ha d'atendre de forma presencial a la sala d'espera, a consultar l'ordinador i marcar números de telèfon. «Hem d'adaptar-nos al que hi ha», diu. A veure si el desembre pot fer vacances.