24 de octubre de 2020
24.10.2020
Regió7

«Hem de ser conscients que a Manresa la situació no està controlada i estem pujant»

Anna Arnau, epidemiòloga d'Althaia, assegura que la pandèmia de la covid està en una fase molt activa

23.10.2020 | 23:07
Anna Arnau a la seva consulta

Dades, dades i dades. Per analitzar-les i a partir d'aquí fer una fotografia del que està passant i, sobretot, del que pot passar. És una de les tasques, explicat d'una forma planera, dels epidemiòlegs, una figura que la covid ha posat en primer pla. Igual que termes com risc de rebrot, velocitat de propagació, incidència acumulada. La biòloga i doctora en Salut Pública Anna Arnau és epidemiòloga a la Fundació Althaia. I fa això, analitzar dades per poder saber, intentar preveure i, a partir d'aquí, actuar. Abans de la pandèmia treballava bàsicament en la coordinació dels programes de cribratge per a la detecció precoç de càncer de mama, còlon i recte, i a donar suport a la recerca clínica. La covid va fer que s'hagués de centrar, també, en l'epidèmia.

Què és l'epidemiologia?
El camp de l'epidemiologia és molt ampli. És la ciència que estudia la distribució de les malalties a la comunitat, a la població, els factors de risc, els factors que les causen, els pronòstics de com evolucionen aquestes malalties, factors protectors. També inclou el diagnòstic de les malalties, de les mesures preventives... I dins la disciplina hi ha professionals de camps molt diversos. Des de metges, biòlegs, farmacèutics o psicòlegs. A vegades es focalitza l'epidemiologia en les malalties infeccioses i les epidèmies, però podríem dir que un epidemiòleg pot estudiar qualsevol tipus de malaltia: com es distribueix, quina és la seva incidència, la seva prevalença, quins són els agents que les causen, quines actuacions es poden fer...

Quins indicadors utilitzen per saber l'impacte de la covid?
N'hi ha de diferents. Un és la incidència de nous casos. Parlem de nous diagnosticats. El que nosaltres utilitzem habitualment per seguir el curs de la pandèmia és la incidència els últims 14 dies, que és la finestra temporal de quan la persona és infecciosa. Quan donem aquesta dada d'incidència, ja sigui per regió sanitària, per àrea de gestió, per comunitat o països, el que estem dient és quants casos s'han diagnosticat de covid en els últims 14 dies. I que el diagnòstic hagi estat en PCR. Un positiu en un test serològic haurà passat la malaltia, però no podem dir en quin moment es va contagiar.

Tenim la incidència. I a partir d'aquí?
A partir de la incidència també es pot calcular la velocitat reproductiva efectiva, la famosa R. És la velocitat de propagació de la malaltia. Per calcular aquest indicador hi ha models matemàtics molt sofisticats. Són models que pressuposen uns comportament de la pandèmia. En el cas de la covid a vegades no s'ajusten al que està passant perquè com que hi ha hagut tantes restriccions a nivell social no saps com modelar-ho perquè hi ha elements externs. A Catalunya la gent de Biocoms de la UPC han calculat aquesta R. És una mesura de la mitjana de persones infectades per cada persona amb el virus. Si parlem d'una velocitat reproductiva de 2, vol dir que una persona infecciosa té la capacitat d'encomanar la malaltia a 2 persones més. Si en tenim de 4 o 5, com va passar a la primera onada, vol dir que un malalt té la capacitat d'infectar-ne 5 més.

Com es resolt el fet de no saber quantes persones tenen la covid perquè n'hi ha d'asimptomàtiques i per què no s'han fet cribratges massius?
No podem saber quantes persones infeccioses hi ha perquè no les tenim totes controlades ni tothom està diagnosticat. El que s'aproxima més als casos potencials de contagiadors és la incidència acumulada, que són els casos diagnosticats. Si sabem els potencials contagiadors en un moment i sabem la capacitat que té cada individu de contagiar, el producte d'aquests dos indicadors és el risc de rebrot del qual es parla. Quan parlem del risc de rebrot el que estem dient és el possible nombre de nous casos que diagnosticarem en els 15 dies posteriors per cada 100.000 habitants. No podem donar valors absoluts. Depèn de la població de cada lloc. Per això convertim aquesta incidència en una proporció i diem quants nous casos apareixeran per cada 100.000 habitants.

Per què hi ha tantes oscil·lacions? Un dia es pot estar a 540 de risc de rebrot, baixar i després tornar a pujar...
Perquè la incidència dels 14 dies va corrent, i cada dia que ens anem desplaçant la incidència es va modificant. El nombre de nous casos que es diagnostiquen va canviant i, per tant, també canvia la velocitat de propagació. Això és el que modifica tant el risc de rebrot. Quan es calcula a nivell de Catalunya per comparar-ho amb altres territoris o països, les oscil·lacions no són tan impactants. No hi ha canvis sobtats com quan ho fas a nivell més petit. Els casos que poden sorgir en un poble de 4.500 habitants són pocs. Pot ser que en una setmana no en tinguis cap, o un o dos, i la següent en tinguis 4. La R se t'ha multiplicat per dos i es dispara l'índex de rebrot. Però en valors absoluts, has passat de tenir 2 casos a tenir-ne 4.

En comarques petites i xifres petites, aquests indicadors tenen gaire valor, doncs?
S'han de tenir en compte. Tenen valor, però dins el seu context. Petits canvis en els valors absoluts poden tenir un impacte considerable en aquests indicadors. Per exemple, al principi quan es calculava la velocitat de propagació de la malaltia, la R, es va veure que els caps de setmana hi havia una davallada de casos. És per molts motius, com que no es fan tantes proves. Per evitar-ho es van fer ponderacions.

Les xifres estan disparades. Hi ha algun factor del càlcul que potser està sobrevalorat?
Tenir uns bons indicadors i que siguin creïbles depèn més que hi hagi un bon sistema d'informació i vigilància epidemiològica que permeti fer una bona notificació, un bon registre dels casos i en temps real.

Temps real... La clau és detectar tan aviat com es pugui un possible cas de covid?
Per una banda hi ha les normes generals a la població i, per l'altra, l'estratègia de diagnosticar el més ràpid possible els casos sospitosos. I ara la manera que tens de fer-ho és ampliar al màxim la capacitat de diagnòstic. Una altra de les dades que utilitzem és la capacitat de testatge.

En què consisteix?
És la quantitat de PCR que es fan per cada 100.000 habitants. Et dona una idea de l'esforç diagnòstic que s'està fent en un territori. I et permet veure si aquest esforç és suficient o no. Segons l'OMS perquè la situació estigui controlada el percentatge de positivitat de les PCR que es fan hauria de ser per sota del 5%. El percentatge de positivitat a la Catalunya Central és del 19,9%. És un indicador que la pandèmia està en un moment actiu i que cal valorar com ho estem fent. Avui [ahir per al lector] a Osona és del 26 %, a Berga del 29 %, i al Bages i al Solsonès del 15%.

Ara mateix, quanta gent creu que hi ha al carrer que deu portar el virus?
No m'atreveixo a dir-ho. Hi ha molta controvèrsia de cap on es mouen als asimptomàtics. Hi ha estudis que parlen del 10% i d'altres de fins al 60%. Hi ha qui s'atreveix i situa aquest valor entorn el 20% i el 30%. Per tant, si en 15 dies hi ha una incidència X, s'hi hauria de sumar aquest 20% o 30%.

Ahir es va arribar als 715 punts de risc de rebrot. A la primera onada el màxim va ser 640...
Les xifres no es poden comparar. A la primera onada només es feien PCR a les persones més greus que estaven hospitalitzades. Ara no només es fa a qui té símptomes sinó també als seus contactes.

Com qualificaria la situació a Manresa?
D'alerta. No podem estar tranquils en el sentit de relaxar-nos. La situació no està controlada. N'hem de ser molt conscients. No podem abaixar la guàrdia perquè estem pujant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20