El treball d'investigació que ha identificat 16 nous components del cànnabis s'ha dut a terme dins el centre de recerca específic que la Universitat Politècnica de Catalunya té a Manresa. És el grup Smart Sustainable Resources (SSR-UPC).
El consell de govern de la universitat va aprovar la creació del grup a mitjan 2018 amb l'objectiu de crear, innovar i transferir coneixement en les àrees de recursos naturals, i dels residus urbans, industrials i minerals, que són les principals especialitats d'engi-nyeria que s'ofereixen a la Politècnica de Manresa. D'aquesta forma Mines, Química i Sistemes TIC van passar a realitzar recerca de manera separada a fer-ho conjuntament.
A la Politècnica de Manresa hi ha una trentena d'investigadors dels esmentats tres grups de recerca. Des de la creació del grup de recerca s'han imposat l'objectiu de ser referents en l'ús de tecnologies eficients, sostenibles i intel·ligents en l'aprofitament de recursos minerals i en el tractament i reutilització de residus miners, industrials i urbans. També treballa en àmbits com la biotecnologia i en la caracterització de compostos orgànics.
La Universitat Politècnica de Catalunya té una vintena de centres específics de recerca, entre els quals el de Manresa. Perquè un d'aquests centres sigui reconegut no n'hi ha d'haver d'altres de similars a la mateixa universitats. A la Politècnica n'hi ha, per exemple, sobre fatiga i fractura de materials, mecànica de fluids, de ciències de la computació, investigació marítima o un laboratori del foc.
A principi del 2019 el grup de recerca SSR-UPC va entrar a formar part de la xarxa TECNIO, segell de la Generalitat de Catalu-nya, que identifica els centres d'investigació i grups universitaris experts en recerca industrial i en transferència tecnològica a Catalunya. És una acreditació que li obre portes al món.
De fet, la investigació que ha permès identificar 16 nous components del cànnabis, i la seva implicació en noves utilitats medicinals, ha cridat l'atenció d'un dels experts mundials sobre aquesta planta i els seus usos medicinals. L'israelià Lumir Hanus va enviar un correu als autors de la recerca, entre els quals Xavier de las Heras, en el qual els feia saber que s'havia passat tot un dissabte llegint l'article a la revista internacional Planta Medica, i els agraïa la feina feta. «És un dels autors que nosaltres havíem seguit», ha explicat De las Heras a Regió7.
