Pere-Joan Cardona i Iglesias (Manresa, 1967) és el pare de la primera vacuna contra la covid que ha obtingut el permís de l'Estat per assajar-la internacionalment, a l'Argentina. Doctor en Medicina i Cirurgia, especialista en Microbiologia i Parasitologia i cap de la Unitat de Tuberculosi Experimental de l'Institut Germans Trias i Pujol (IGTP), també és una persona de tarannà optimista. Creu que si tothom fa el que ha de fer, potser el Nadal no serà tan negre com es preveu.

Què fa que la Ruti, una vacuna contra la tuberculosi, pugui servir per combatre la covid?

Ve de l'antiga vacuna de la tuberculosi, la BCG. Es va fer fa cent anys i es basa en una soca de tuberculosi bovina. El que va ser més sorprenent és que, no només protegia contra la tuberculosi, sinó també contra la mortalitat infantil i infeccions de diferents tipus. Això ja es va veure el 1932 i es va anar corroborant a diferents països al llarg dels anys. Fa cinc anys el professor Netea, d'un laboratori holandès, va descobrir el mecanisme: el que fa la BCG és estimular la immunitat entrenada.

Entrenada?

Normalment, quan parlem del sistema immune ho fem d'una resposta innata que és la que en primera instància fa front a qualsevol tipus de patogen. Si és sobrepassada pel patogen, s'estimula la immunitat adaptativa, que és la que genera memòria, que dona anticossos, limfòcits... El que fan és anar al punt d'infecció i dir a la resposta innata que sigui més agressiva contra els patògens. La BCG se salta tot això i, per tant, guanyem molt temps, i com que és la primera força de xoc, pot actuar contra diversos patògens, entre els quals hi ha la covid. Al principi d'any es van fer una sèrie d'estudis poblacionals amb els quals es va veure que on es vacuna contra la BCG la gent té menys incidència i mortalitat per covid.

Com hi entra la Ruti?

La Ruti és similar en el 99% a la BCG. És a dir, que ha de generar la mateixa reacció. D'aquí que comencem aquests assajos clínics.

Què les diferencia?

La BCG és feta d'una soca de tuberculosi en vaques que en atenuar-se es va usar de vacuna per a humans. En la Ruti es fa servir una soca de tuberculosi en humans.

Per tant, a l'hora d'atacar la covid, si la BCG és efectiva, la Ruti encara ho serà més?

Exacte. Aquesta és la idea.

El seu suplement alimentari contra la tuberculosi, que va batejar com Mycobacterium manresensis , és el mateix?

Encara és més interessant perquè sorgeix de la idea que aquesta immunitat entrenada es deu a uns components de l'aparell cel·lular presents en tots els micobacteris, també als ambientals, als quals pertany el Manresensis. Per tant, donant-ho per via oral es pot induir a la immunitat entrenada, i aquí la diferència és tremenda.

No cal punxar, per exemple.

És més innocu. Hi ha més experiència d'ús; ja l'hem utilitzat a Geòrgia en 2.000 persones. És molt més tolerable, fàcil d'administrar i molt més econòmic de produir que una vacuna.

Què li passa pel cap quan pensa que la vacuna que va crear quan era becari a Can Ruti podria salvar milions de persones?

No hi he rumiat gaire. És molt difícil, però seria maco que acabés bé. No és només per a la covid, és el concepte de vacuna de fons d'armari. De dir: si mai torna a passar una cosa similar, almenys dona la Ruti o el suplement. Si una vacuna específica esperem que tingui el 70-80% d'eficàcia, aquest producte potser en tindrà entre el 30 i el 50%, però ja seria interessant perquè pots parar el cop i protegir la meitat de la població.

Parlant de vacunes, el mes passat vam comentar amb vostè que la d'Oxford s'havia aturat perquè a un dels participants en la recerca li van diagnosticar una mielitis transversa. Aleshores va declarar que podia suposar la fi de la vacuna, però l'assaig es va reprendre al cap de poc. Què creu que va passar?

L'explicació que li dono és que potser va afectar el grup placebo i que, per tant, no es pot aturar l'assaig, tot i que han tingut la mala sort que és una patologia que es podria associar amb la composició de la vacuna. Per això hi ha els comitès ètics i de seguretat; per discernir aquestes coses.

Distància, mascareta i desinfecció. Caldria afegir-hi la ventilació per evitar els aerosols?

És un tema controvertit. Sembla que explica algunes infeccions en algunes circumstàncies, però l'explica anant sense mascareta. El fet de portar-ne, encara és la protecció més important, més enllà de ventilacions. Aquí hi ha tot un tema de les mides de les partícules, de com són els corrents d'aire, perquè si estàs a fora i el tens en contra també et pot afectar. Crec que és bo que es ventili, però no amb la intensitat que es feia amb la tuberculosi. Per exemple, a les escoles, a l'hora de fer la classe no caldria obrir la porta i la finestra perquè aquí correm un altre risc i és que començarà a fer fred i ens trobarem que afavoreix la infecció. S'ha de ser molt curós en això. No passar-nos de la ratlla. Sempre que es pugui, ventilar, tot i que el risc més important és la proximitat i no portar mascareta.

Com diu, és controvertit.

Sí. I difícil de demostrar.

L'OMS diu que els aerosols són una font secundària de contagi, com defensen la majoria d'epidemiòlegs, però per a altres especialistes són la font principal. Què hi diu vostè?

Jo penso que són una font secundària. Per diversos motius. Un, perquè els aerosols més petits tenen menys càrrega viral. També perquè entren més al pulmó inferior, que és on hi ha menys receptors del virus i, per tant, el risc d'infecció seria menor. Sembla que, en l'àmbit epidemiològic, totes les dades apunten que la font més important és la proximitat. La capacitat d'afectar les vies respiratòres superiors. Per això agafem una mostra del nas i no de l'esput. La infecció a la via respiratòria superior és la més important. És al revés que la tuberculosi, que sí que les gotes han d'entrar al fons del pulmó, i aquí sí que té molt sentit la ventilació constant, perquè si no es fa, les partícules floten durant un dia i són les més perilloses. Sempre faig aquesta comparativa.

Què li semblen les darreres mesures aplicades pel Govern?

Em semblen molt bé. El que em sap greu és que llocs que són segurs com els cines i els teatres no se n'hagin pogut escapar. La gent no hi va a parlar i du mascareta. I el tema de l'esport. Sobretot per als nanos. Això durarà i ho hem de fer bé perquè sigui suportable.

Bars i restaurants.

Ja es veia venir perquè era increïble veure com la gent anava amb màscara pel carrer i quan t'asseies en una terrassa o entraves en un bar, te la treies automàticament. Crec que aquí el gremi de restauradors ha fallat una mica. Ha estat poc proactiu a l'hora de dir: escolteu, mentre no mengeu o beveu, poseu-vos la màscara. Si ho haguessin imposat, s'haguessin pogut salvar.

Faria alguna mesura més?

No. Miraria aquests quinze dies com van, perquè són cicles de quinze dies, i, això sí, l'important és que hi hagi claredat, que es donin els indicadors i que es digui: mireu, heu fet aquest esforç i té aquesta repercussió.

Hi ha governs que ho han fet més bé? Han mancat més PCR?

Fins i tot l'alemany, que s'ha gastat molts diners, mira com estan ara. La PCR ni cura ni preveu. És un instrument per buscar nous brots, però, en realitat, si la gent no fa les quarantenes i no pren mesures de protecció, ja pots anar fent PCR, ja. El que aconseguiràs és gastar-te els calés i tindràs els mateixos resultats. Cal una col·laboració ciutadana extraordinària. Anem al que és important: La gent fa la quarantena o no? La gent es posa la mascareta o no? Aquestes són les preguntes. A partir d'aquí, tota la resta són matisos. Som a la zona vermella i la passem cinc vegades. Per això hem de fer les mesures de confinament. O ens hi posem tots o anirà creixent.

Com a part de l'equip d'investigadors de la UPC i l'IGTP que avaluen l'evolució de l'epidèmia i l'eficàcia de les mesures de control amb models matemàtics, em pot avançar alguna cosa?

Aquests models al que s'assemblen més són als de meteorologia. S'ajusten molt a cinc dies vista. Què passarà al Nadal? Ningú no ho sap perquè requeriria uns models on hauries de posar uns valors que no saps, i encara més quan hi ha tanta diversitat de mesures d'acció que no sabem quin impacte tindran. Per tant, això que diuen que el Nadal ens haurem de quedar tots a casa i fer-lo per grups... Bé. Sí o no. Depèn de la feina que fem ara. Si ara abaixem els nivells de la incidència a menys de cent, ens podrem trobar.