Mariona Homs Alsina (Súria, 1977) aplega les funcions que havien estat separades d'acció i cohesió social en la regidoria d'Acció i Inclusió Social de l'Ajuntament de Manresa. Llicenciada en Antropologia social i cultural, suma als postgraus i màsters experiència de gestió.
Aquesta expertesa la vol fer servir per estructurar millor la resposta dels serveis socials municipals. Així que mentre s'enfronta al creixement i la diversificació de les necessitats socials, rumia com millorar la gestió de dades i orientar els recursos disponibles en la bona direcció. La creació del nou Consell d'Acció i Inclusió Social, que aplega organismes diversos, n'és un exemple.
Quins són els principals reptes que s'ha marcat?
Tenim quatre grans reptes. Contribuir a cobrir les necessitats bàsiques -l'alimentació de tota la ciutadania, d'infants i persones vulnerables, l'emergència habitacional i l'accés a una feina- , la promoció de l'autonomia i la inclusió de la gent gran, els plans comunitaris per tenir harmonia convivencial i la innovació perquè les dades siguin una font fiable per fer planificació estratègica.
Va dir que no hi ha 7.500 persones diferents a la plataforma dels aliments de Manresa
El que hi ha és una forma diferent de comptar les dades. Les persones que arriben a serveis socials i entren en un sistema de baremació, que no arriben a tenir una renda garantida ni ingrés mínim vital, que no tenen capacitat per pagar-se les despeses diàries, són derivades a la plataforma d'aliments. Quan accedeixen a la renda garantida o algun altre tipus de prestació llavors pensem que la plataforma no és el servei prioritari. Nosaltres derivem a la plataforma aquelles persones que no tenen cap altre tipus de prestació i, aquestes, al març eren 802 famílies, al juliol 858 i a l'octubre 814 .
Continua havent-hi molta diferència.
Abans de la pandèmia, la plataforma d'aliments atenia un volum que entre un 80% i un 90% era derivat per l'Ajuntament. Amb la pandèmia, la plataforma va decidir que obriria a tota la població que ho demanés la possibilitat de tenir lots d'aliments. Així que no atenen només les persones derivades per serveis socials sinó aquelles que ells consideren que tenen necessitats. A banda, la plataforma també atén persones d'altres poblacions. D'aquesta forma, el que l'Ajuntament no pot garantir és que tinguin necessitats bàsiques no cobertes.
Hi hauria els mateixos desnonaments o més si no hi intervingués la PAH?
La PAH ha ajudat a impulsar les polítiques socials amb relació a l'habitatge gràcies a la pressió que fa. Si ells no haguessin posat a l'agenda política en primer pla el tema de l'habitatge és probable que normatives com la de mesures urgents per afrontar l'emergència habitacional i la pobresa energètica no haurien estat tan accelerades. Encara més, la PAH té una faceta de grup de pressió que funciona i és bo que sigui així. Quan nosaltres tenim constància d'un desallotjament a una família vulnerable fem l'informe i l'aturem via jutjat. Hem arribat a aturar el 90% dels desnonaments que hem tingut a les nostres mans. Això es va fent fins que arriba una causa judicial en què es comunica que el jutge ha decidit que serà executat amb presència policial.
I aquí s'acaba?
Nosaltres ja no podem fer-hi més, però podem fer altres coses com mediació amb el lloguer social. Aquí torna a emergir la situació de vulnerabilitat que és doble en el cas de les persones que es troben en situació irregular. També pel que fa a la consecució de feina ja que els condemna a intentar sobreviure en el mercat negre.
A Manresa hi ha desenes de persones vivint al carrer?
A Manresa hi ha algunes persones vivint al carrer i, més que vivint al carrer, en infrahabitatges.
Manresa té una situació dramàtica pel que fa a la manca d'habitatge i el mal estat de molts d'ells?
Manresa té una situació complexa que hem comunicat al Govern de la Generalitat perquè l'Ajuntament no pot fer-hi front sol. Ens cal més habitatge social, més assequible, noves formes d'habitatge, que hi puguin accedir els joves i que estigui condicionat per a la gent gran. Però cal deixar clar que encara que els problemes d'habitatge de vegades acabin a serveis socials, a causa de l'emergència habitacional, serveis socials no proporciona habitatge. Igual que a ningú se li acut anar al Centre d'Iniciatives per a l'Ocupació perquè el contractin sinó perquè l'ajudin a trobar feina, serveis socials ajuda a superar problemes socials però no és un proporcionador d'habitatge més enllà de fer front a problemes emergents.
Fins on arriben els serveis socials i fins on no?
La nostra funció principal és detectar aquelles necessitats que té la ciutadania per ajudar a aconseguir els recursos perquè pugui viure normalitzadament. Els serveis socials ens dediquem a factors de correcció. Promovem l'equitat.
Posi'n exemples.
Per exemple ajudant persones grans perquè continuïn vivint a casa seva, o infants perquè puguin fer extraescolars com els seus companys. Influïm perquè l'equitat s'estengui a altres àmbits com els esports, la via pública o l'accessibilitat, per esmentar alguns camps.
Es vincula molt serveis socials a l'assistencialisme.
Insisteixo que el que fem és donar eines a les persones perquè els temes que més els preocupen -com l'habitatge, la feina o els recursos- es puguin anar treballant per assolir-los.
Quants diners es dediquen cada any a serveis socials a Manresa?
Més de 4 milions d'euros, més els diners que suposa tot el personal o de finançament de programes d'entitats o de serveis com la teleassistència, els centres oberts, el servei d'atenció domiciliària...
Quants diners caldrien?
Es fan passos com ampliar el personal per donar més servei. En sis mesos haurem ampliar en cinc persones la plantilla, que és un 10%. Però cal tenir present que la inversió en serveis socials ha de ser transversal. Necessitem diners per a polítiques d'habitatge, per a polítiques d'ocupació, d'educació, per a la inclusió a les escoles i que tot plegat faci que aquestes persones no entrin per la porta de serveis socials. Cal que estructuralment hi hagi inclusió.
En els pressupostos de l'Ajuntament per a l'any vinent hi ha canvis pel que fa a serveis socials?
Com he comentat, la incorporació de més recursos humans per fer front a la demanda i així poder atendre més persones. Seguirem treballant en les polítiques d'ajudes individualitzades. Hem de fer una feina de centrar-nos molt en les necessitats cas per cas. Si amb l'epidèmia ha disminuït la demanda de les persones grans de suport a domicili, per la por de contagi, però ha augmentat la d'àpats a domicili, hem de seguir les necessitats que es plantegen.
Una necessitat emergent és la dels joves migrats no acompanyats.
Sí, per això farem una partida extraordinària per poder fer un programa que permeti donar més cobertura als joves extutelats després dels 18 anys. Podrem dedicar diners a més beques menjador, perquè la Generalitat aporta més diners i això fa que l'Ajuntament pugui arribar a més població.
Com s'està preparant serveis socials per a la nova onada de la pandèmia de covid?
Nosaltres no vam tancar ni un dia durant la primera onada, vam fer equips que s'alternaven presencialment i que quan eren a casa es concentraven a la feina de gestió. No teníem mecanismes per seguir fent atenció continuada els dies que no hi havia presencialitat. Ara apostem perquè a casa es tinguin els mitjans tècnics per continuar fent atenció a la ciutadania i mantenir el contacte. Sempre que sigui possible es continuarà atenent la ciutadania des dels espais municipals. Per a nosaltres la presencialitat és important.
Què canviarà si hi ha un nou confinament domiciliari?
L'atenció a la gent gran. Vam dedicar molts recursos a fer trucades i a garantir l'arribada d'aliments i que hi hagués voluntaris que els acompanyessin. Ara estem preparats per mantenir i fins i tot augmentar l'atenció domiciliària i altres necessitats.
