«Anem en direcció cap a un segon pic de circulació [de la covid] com el que vam tenir la primera vegada quan hi va haver el primer brot important». Que la covid aniria a més, la Xarxa de vigilància del SARS-COV2 en aigües residuals de Catalunya de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA), amb seu a Girona, ja fa setmanes que ho sabia. Regió7 va avançar en ple confinament, el maig passat, que les estacions depuradores de Manresa i d'Igualada havien entrat a formar part d'una recerca per predir rebrots del virus a través de la seva detecció prèvia en les aigües residuals. Mig any després, el que era una teoria s'ha confirmat, com corrobora Neus Collado, coordinadora de la xarxa. «Està molt correlacionat els casos clínics amb el que detectem a les aigües residuals».

Actualment estan analitzant 56 depuradores del territori català. «Hem intentat abastar el màxim de població servida, el 80%, i tenim un mínim d'una depuradora a cada comarca; per tant, hi ha equilibri territorial», explica Collado. «Hi ha depuradores que agafen una mostra cada setmana i d'altres cada quinze dies. Tant les unes com les altres l'agafen dilluns. Són mostres compostes de 24 hores, amb freqüència de cada vint minuts, proporcionals al cabal. El dilluns el mostrejador automàtic agafa la mostra i el dimarts cada depuradora l'entrega a un servei de missatgeria que les recull i les distribueix equitativament als tres laboratoris implicats; dos a Barcelona i un a Reus».

Els laboratoris de Barcelona són de la UB: el de virus entèrics del professor Albert Bosch, i el de virus contaminants d'aigua i aliments de la professora Rosina Gironès. El de Reus és d'Eurecat.

«El mostrejador automàtic agafa les submostres i l'operari de cada planta depuradora acaba d'agafar el volum pertinent ben homogenitzat per entregar la mostra final dimarts al matí, que és de mig litre o un litre en funció del laboratori que l'analitza».

Previsió anticipada

La investigadora afirma que, fins ara, «hi ha alguns casos en què hem estat capaços de fer aquesta previsió anticipada [posa l'exemple del Segrià, que va portar al confinament de la comarca], però com que, a dia d'avui, la distribució del virus està estesa per tot el territori, pel que serveix és per confirmar aquesta tendència en comparació amb els casos clínics com a resultat de les PCR, i sí que hi veiem una correlació directa. Estan alineats». «La tendència creixent l'hem anat seguint setmana rere setmana», assegura

Una altra cosa, apunta Collado, és que «aquesta eina serà molt potent en el moment que no es puguin destinar tants recursos a fer PCR de diagnòstic més individualitzats perquè ens permetrà tornar a identificar on hi pot haver més risc de rebrot o fins i tot on han estat més eficients les mesures restrictives i veiem una disminució de circulació en les aigües».

I afegeix que «durant aquest temps també ha estat molt interessant la fase d'optimització dels processos analítics entre els tres laboratoris. Una labor indispensable per tal d'aconseguir uns resultats robustos i comparables»».

Es podrà consultar

Els laboratoris entreguen els resultats de les mostres «entre dimecres i dijous, i l'ICRA els presenta cada divendres en les reunions de seguiment setmanal amb l'ACA i el departament de Salut. «Treballem amb una plataforma de gestió de dades basada en dos formularis, tant per a les estacions depuradores com per als laboratoris, que aboquen tota la informació allà i nosaltres ho traslladem a un mapa interactiu de visualització de resultats on pots veure l'evolució de la circulació del virus i la tendència respecte a les setmanes anteriors: si ha pujat, si ha baixat o si s'estabilitza». La idea és que aquests mapes els pugui consultar qui vulgui a partir del novembre, avança Collado.

Catalunya no és l'únic lloc on s'està utilitzant aquest sistema de vigilància. «Tenim algun referent com és el cas d'Holanda, on hi ha una xarxa de vigilància similar que està mostrejant moltes estacions depuradores. Després, tenim el de Suïssa, i més en l'àmbit internacional hi ha el d'Austràlia, que estan fent molt bona feina.

A Espanya també hi ha un sistema de vigilància. «Hi estem en contacte perquè tenim tres depuradores en comú i ens serveix mútuament de referència».

Tot i que el projecte de la xarxa de vigilància va començar el 6 de juliol amb una durada acotada prevista de sis mesos, fins a final de desembre, Collado comenta que «s'està buscant la manera d'allargar-lo en el temps».

A banda de la informació recollida en les depuradores, Collado explica que «hem contactat amb diferents iniciatives que també estan quantificant el virus a les aigües residuals, que no estan dins la xarxa. Nosaltres ens hem compromès a fer de projecte paraigua per canalitzar totes les dades i entregar-les al departament de Salut».

Puntualitza que són «empreses privades relacionades amb el món de l'aigua que tenen dades complementàries a les de la xarxa i que no tenen aquest vincle de comunicació directa amb Salut».