Yolanda M. Vázquez té la síndrome de SAFO, una malaltia crònica del sistema immunitari. El seu organisme genera més anticossos del compte, i això pot causar problemes a diferents òrgans i coàguls a la sang. En el seu cas li va provocar petites isquèmies cerebrals, l'equivalent a un infart al cervell. La sang s'espesseix.

Quan li van diagnosticar i va començar el tractament, cada setmana havia d'anar a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa a fer-se controls per mesurar l'índex de coagulació de la sang i, a partir d'aquí, anar ajustant la medicació, recorda. Les dosis no sempre són les mateixes. Fins que li van proposar autocontrolar-se. Des de llavors «he guanyat seguretat mèdicament, i comoditat a títol personal, familiar i laboral», diu.

Vázquez es controla punxant-se el dit i traient-ne una gota de sang, que diposita en una tira reactiva. Aquesta s'introdueix en un aparell que li dona l'índex de coagulació. A partir d'aquí segueix el protocol que li marca una aplicació que li dona la dosi exacta que s'ha de prendre a partir de llavors, dosis que no sempre són les mateixes en funció de l'esmentat índex de coagulació. Per això s'han d'autocontrolar regularment. Passar-se també comporta riscos. La mateixa aplicació, d'acord amb els resultats, recomana quan s'hauria de fer el control següent.

«Ara ho tinc controlat», comenta. «T'acabes acostumant i et permet conèixer més el teu cos». Explica que quan es punxa ja intueix quin resultat donarà en funció del que ha fet o el que ha deixat de fer, i també de l'estat emocional, «perquè això també compta».