«No es pot descartar un nou confinament domiciliari, però sense tancar les escoles»

Espelt dirigeix el grup de recerca en Epidemiologia i Salut Pública de la UManresa. En plena segona onada de la pandèmia, l'expert lamenta que no s'aprofités el moment en què va baixar la incidència de la malaltia per reforçar el sistema sanitari. "Calia un reforç de l'atenció primària i més rastrejadors", apunta, tot afirmant que si s'hagués fet "ara estaríem en un altre escenari".

Segons explica, les restriccions que s'estan implantant ara ja no són per prevenir els contagis sinó per reduir la incidència. "Nosaltres, els epidemiòlegs, donem dades, però les decisions són polítiques", assegura, tot reiterant la necessitat de destinar "una major inversió, tot i que anem tard". I és que, a parer seu, "les restriccions actuals responen al problema d'ara, evitar que el virus s'escampi, però no a la llarga".

Confinament domiciliari

Segons Espelt és obvi que un nou confinament domiciliari aturaria la propagació del virus, "però això té unes conseqüències econòmiques, socials i per a la salut". I és que recalca que, clarament, tant les restriccions més estrictes com el confinament, passen més factura a les persones més vulnerables i més desfavorides. "Si s'ha de tancar, s'ha de trobar la manera que això no passi", subratlla.

Espelt és partidari que, en cas de confinament domiciliari, no es tanquin les escoles. D'una banda, apel·la al fet que la xifra de contagis "no és elevada", però també creu que, pels infants, una nova aturada pot comportar problemes "tant en el desenvolupament cognitiu com pel fet que necessiten la interacció". A més recorda que no estarien en igualtat d'oportunitats els que viuen en famílies més desfavorides.

Així, a parer d'Espelt, la situació actual passa per fer equilibris entre implantar mesures per evitar que el virus es propagui i que això no afecti ni a la salut ni a l'economia.

A curt termini, diu l'expert, "l'hivern no serà agradable". Jugarà un paper molt important el possible col·lapse dels centres sanitaris, que recorda que ja comencen a desprogramar l'activitat no urgent. I és que, afegeix, a banda de l'activitat covid i no covid, els centres sanitaris hauran d'afrontar un auge de possibles casos amb l'arribada de la grip i dels refredats, amb símptomes similars, i, per tant, s'hauran de fer moltes més proves.

Paral·lelament, explica l'expert, a diferència del març ara el virus ja no es concentra en determinats sectors de la població i residències, sinó que és "comunitari". I aquí, la reducció de la mobilitat i evitar la interacció, afegeix, "és imprescindible". Per aquesta raó, apunta que mesures com teletreball són claus sempre que siguin possibles. "Tallem com puguem, sense promoure una desigualtat social, però intentem no moure'ns i no fomentar aquesta interacció", insisteix. Recorda que, al març, l'aturada de l'activitat presencial va arribar al 80%. En canvi, amb les restriccions de l'octubre i abans que s'instaurés el confinament de cap de setmana, se situava entre el 5 i el 10% .