El servei de malalties infeccioses de Medicina Interna de la Fundació Althaia va transmetre tres premisses al personal mèdic d'Al-thaia quan va aparèixer, de cop i volta, la covid: salvar vides, no encomanar-se i no dispersar el coronavirus. «Va ser explosiu», recorda la metgessa de malalties infeccioses Antònia Flor, que va haver de capitanejar la resposta a la pandèmia. Va ser la responsable d'elaborar els protocols d'actuació per fer-hi front, que canviaven constantment perquè la covid era un enemic desconegut. Afirma que va ser un esforç de tot el personal: el sanitari, de manteniment, neteja, informàtica, laboratori, radiologia... «Era l'única manera de contrarestar tant caos. Col·laborar entre tots a base d'hores, hores i hores».

Ara en sabem més i estem més ben preparats?

Sí, en sabem molt més i estem més ben preparats. Les PCR les fem aquí, són ràpides, tenen una fiabilitat del 98 %, tenim la figura de gestora covid i de rastrejadors, sabem el tractament que funciona i el que no, s'ha reduït l'estada d'ingrés perquè el tractament és més eficaç... Tenim més marge. Aquest no és el problema ara.

Quin és, doncs, el problema?

Que potser no hem estat prou ambiciosos. Hi havia un problema d'una gran magnitud, i hem tingut uns quants mesos per preparar-nos. D'acord que hi ha hagut una feina ingent. Però si tu parteixes d'un molt deficient, has d'arribar a un excel·lent, i en aquest cas jo em sento frustrada. Com és possible que tornem a suspendre? Si fos el meu fill, estaria indignada i li demanaria si no havia estudiat prou durant tot aquest temps. La societat està farta i arruïnada, i nosaltres estem rebentats. Es fan coses a mitges.

Per a vostè estaríem confinats a casa?

Egoistament i econòmicament som un país al qual li interessa que la sanitat vagi bé perquè una cosa no va separada de l'altra. Si tens un país net, hi vindran turistes. Ho hauríem d'haver après. Necessites tocar els altres, però quan veus que la corba creix, les mesures han de ser més dràstiques i eficaces. Si per mi fos, estaríem confinats. Però no per potinejar econòmicament.

Però el cert és que l'economia pateix i molt....

Si la sanitat va bé, l'economia va bé. En aquest cas són matemàtiques. Jo no hi entenc de números, però en aquesta patologia hi ha el 80 % de casos que són banals. Però tens el 20 % que fa pneumònia, i que pot anar molt malament, especialment si tens una patologia de risc. I d'aquests, el 5 % anirà a l'UCI en situació crítica. Fem números: si en tens 100, 5 aniran a l'UCI, si en tens 800, seran 40, i si els tens al mateix temps, tu tens 40 llits d'UCI només per a covid? No. Aquí no ens han sobrat mai llits. Sempre hem anat a tope.

Tot es pararia.

Jo crec que hem de ser intel·ligents. Estic convençuda que les coses es poden fer millor. Jo no pararia ni una escola ni una universitat, però si hi ha un grup de 20 o 25 joves que se'n van de festa, doncs diria que es fessin la PCR abans. Invertiria en això, perquè és evident que ho faran igual. Hem de buscar solucions imaginatives per corregir el problema. Si tens una informació correcta pots buscar aquesta solució. Si la tens a mitges, crees una falsa seguretat i és ineficaç. El virus corre molt més de pressa que nosaltres. Hi anem al darrere.

És possible anar davant del virus?

Hi va haver un moment que vam agafar la iniciativa. Va ser quan Argimon [actual secretari de Salut Pública] va dir que s'aplicarien mesures proactives i que es farien PCR per tallar cadenes de transmissió. Mentre eren baixes això es podia fer. Ara ja és tard. És una qüestió de matemàtiques un altre cop. Sí que penso que és molt important que hi hagi gent intel·ligent i pràctica que vegi on són els problemes i hi busqui solucions ràpides i eficaces, perquè si vas donant batzegades la gent es cansa i ja ha fet molts esforços. Cal ser contundents, explicar-ho i que s'entengui.

Aquests dies a Manresa s'estan fent cribratges massius. Què en pensa?

Està bé, però la qüestió és si dius a algú que s'ha de confinar i després no ho fa. És fonamental que la societat s'hi impliqui, i cal que els joves també hi participin perquè formen part de la solució.

L'OMS diu que els aerosols són una font secundària de contagis, però hi ha especialistes que consideren que n'és la font principal. Què en pensa? S'encomana bàsicament per l'aire?

Jo crec que sí. El SARS s'encomanava per l'aire. Qui genera aerosols? És evident que hi ha molts procediments mèdics i malalts molt greus que generen aerosols com els intubats. Però també hi ha superdisseminadors. Gent que per la manera de parlar o d'estossegar ho deixa anar. No sabria dir en quin tant per cent. Crec que va ser un error de l'OMS no dir-ho des del principi.

Quanta gent creu que porta el virus ara mateix al carrer?

No ho sé. I si ho sabés, em posaria molt nerviosa. Faria números i pensaria que no hi ha prou llits.

Hi ha altres malalties infeccioses amb asimptomàtics?

La grip mateix. Nosaltres veiem el pic de l'iceberg. Hi ha gent que pot ser altament contagiosa 24 hores abans de tenir algun símptoma. En aquest cas tenim una vacuna que no és la panacea però que pot arribar a ser efectiva en el 50 % posem per cas, i el 50 % de milions de persones és molta gent. Són matemàtiques una altra vegada.

Molts contagis es produeixen en trobades familiars. És possible canviar els hàbits de contacte familiar?

Ningú vol fer mal, però ho hem de fer. Quan truquem als avis per fer-ne seguiment els diem que, sobretot, quan rebin la visita de fills i nets es posin la mascareta i obrin finestres. Sense voler, el poden dur, i qui caurà malalt greu serà l'avi. Ja vam canviar quan vam decidir portar mascareta. Hem d'anar tots a l'una. Si hi ha escletxes, tot l'esforç no servirà de res.

La covid és molt cruel...

Perquè ens fa canviar coses molt humanes. Tocar-nos, abraçar-nos... No som autòmats. Ho hem de recuperar. Però quan? I si la vacuna no és eficaç? I si és com la grip? Hi hem de trobar solucions i les trobarem. En poc temps s'ha avançat molt i tot el món s'hi dedica. Però hem de tenir paciència, força i ganes. I de passada hem d'arreglar altres problemes. Això no està renyit, per exemple, amb el canvi climàtic. Hem de solucionar vàries coses alhora. La crisi ens ha de fer millors.

Com s'imagina aquest Nadal?

No vull imaginar-me'l amb videoconferència. Serà difícil convèncer la gent per no reunir-se. És antinatural per a nosaltres. És millor sopar amb mascareta, finestres obertes i distàncies, que no pas haver de passar un Nadal que un estigui arruïnat, l'altre malalt i l'altre potser mort.

Li demanaré que faci memòria. Com va ser el març, quan va aparèixer la pandèmia?

Va ser una situació de molt estrès. Una sensació de guerra. Pot semblar exagerat i no m'agrada el llenguatge bel·licista, però ens sentíem així. De cop i volta va començar a arribar a urgències gent de 40, 50 o 60 anys, amb pneumònies bilaterals, respirant amb dificultats, i el que no era d'UCI, gairebé. I tots igual. Va ser explosiu. Va caure primària, metges i infermeres. I vam encomanar.

Es podia preveure?

Es van cometre errors. Ens havien dit que estiguéssim tranquils perquè seria com la grip. Fals. La centralització. Passaves hores per demanar a Salut Pública una PCR. Llavors s'havien d'enviar al Clínic i tardaves 4 dies a tenir els resultats. Creies que allò havia de ser covid, però no tenies ni la PCR feta.

No se sabia la dimensió de la pandèmia. Com es decidien els tractaments?

Miràvem protocols d'altres llocs. Vam formar equips de metges, infermeres i especialistes, apreníem coses i ens ho dèiem. Vam fer grups de whats, que va ser fantàstic per comunicar-nos. La vascular et deia, per exemple, que no era normal que una noia de 40 anys tingués una trombosi severa. Això ha de ser covid, no? I tu deies que sí, i buscaves si els xinesos n'havien dit res. O els italians. Muntaves un grup de whats i tothom buscava informació. Llavors decidíem què fer. A vegades et demanaves: això que estem fent és una bestiesa? Està escrit en algun lloc? Si anava bé, revisàvem 25 pacients i miràvem com havia anat el tractament. I després 50 més. Va ser espectacular com va actuar la gent. Tothom va treballar en una situació de molta tensió. No podies treure't la mascareta ni per beure aigua, t'aguantaves d'anar al lavabo, i no hi havia prou equips de protecció. Es va crear la comissió de tractament. Va ser molt important. Llavors hi havia la por de dur el virus a casa. Va ser molt dur.