Problemes psicològics i visuals, obesitat, alteració del son i afectació del rendiment escolar. Són algunes de les conseqüències de l'addicció a les pantalles. En els casos més greus, fins i tot, és necessari l'ingrés en un hospital i passar per un procés de desintoxicació molt semblant al de les drogues. La psicòloga clínica i responsable de la unitat de joc psicològic i addiccions comportamentals de la Fundació Althaia de Manresa, Dominica Díez, alerta que, fruit del confinament i de les restriccions de mobilitat de la covid-19, els nens i adolescents passen més hores davant les pantalles i que això fa preveure que en el futur hi haurà més casos d'addicció per aquest tema.

Amb el teletreball, el confinament i les restriccions de mobilitat per culpa de la pandèmia, hi ha més pares que usen els dispositius com a «cangurs digitals» i, això, a la llarga, pot passar factura. De fet, experts com Díez asseguren que, en els casos més complicats, la situació ja s'ha agreujat i que hi ha adolescents que es passen 16 hores al dia davant les pantalles.

Per evitar futures complicacions, la psicòloga recomana que les famílies estableixin unes pautes i regulin el temps que els nens i adolescents passen davant les pantalles. En el cas dels infants, no en recomana l'ús fins als tres anys.

«El problema és que el nen deixa de fer coses que són fonamentals per al seu desenvolupament. Amb l'excés de pantalles, està deixant de jugar i s'acostuma a viure amb un alt nivell d'excitació cerebral que fa que les altres activitats li resultin avorrides. De fet, l'avor-riment genera creativitat».

Subratlla que cal fer prevenció. En aquest sentit, no recomana l'ús de les pantalles abans dels tres anys i destaca la importància de fer àpats sense dispositius, i de no fer-los servir mai una hora abans d'anar a dormir. També aconsella ser conscient de l'ús de les pantalles que fan els adults i establir uns espais de desconnexió digital familiar: «Si el nen veu que el pare o la mare estan contínuament mirant el mòbil, sèries o l'ordinador, evidentment pensa que això és molt atractiu i ell també ho vol fer. I, en conseqüència, l'atenció que rep aquest nen és fragmentada i de baixa qualitat».

En el cas dels adolescents, Díez explica que el confinament els afecta especialment perquè ells estan patint «un doble confinament», en el sentit que, «en general, es confinen voluntàriament a la seva habitació; és un espai seu privat, per tant, ja estaven confinats abans del confinament. Què fan? Viuen la seva adolescència connectats permanentment dins de les habitacions. Hem de promoure que el combinin compartint estones d'oci amb la família i que tinguin obligacions domèstiques», explica.

Posa en relleu que cal no subestimar mai les pantalles i que s'ha d'estar alerta davant de qualsevol signe d'addicció de l'infant o adolescent per tal de poder-hi reaccionar aviat.